Omet navegació

La pornografia

Es considera pornografia o pornoqualsevol imatge o vídeo en el qual es representen relacions sexuals explícites amb l’únic objectiu d’aconseguir l’excitació de la persona que els veu. És un dels negocis més lucratius a tot el món i està connectat amb altres com el de la publicitat, les drogues, les pàgines i aplicacions de contactes i la prostitució. 

Al llarg de la història, l’ésser humà ha representat la sexualitat a través de dibuixos, escultures, relats, pintures..., aquesta representació de la sexualitat ha evolucionat de manera vertiginosa en els darrers segles. L’aparició de la fotografia, a principis de segle XIX, i del cinema i la televisió en el segle XX, suposaren noves formes de difusió d’imatges de contingut sexual explícit, cada vegada més accessibles per a la població general. En aquest accés hi varen contribuir la comercialització de reproductors de vídeo domèstics (vídeo casset i CD). 

La tecnologia digital del segle XXI i l’accés a Internet han propiciat l’oferta de gran quantitat de continguts pornogràfics que ha anat aparellada amb un canvi en els tipus de contingut; tant és així, que s’utilitza el terme «nova pornografia» per referir-se a la majoria de l’oferta pornogràfica accessible per Internet. 

La «nova pornografia» es caracteritza pels aspectes següents:

  • S’hi pot accedir fàcilment: amb un sol clic es pot accedir a una quantitat immensa de continguts pornogràfics des de qualsevol dispositiu electrònic (mòbil, tauleta, ordinador, videoconsola...), de forma gratuïta.
  • No hi ha límit en el tipus de continguts ni en les pràctiques sexuals: el contingut no té filtres,tot s’hi val.
  • Les practiques sexuals solen relacionar sexe amb submissió, violència i discriminació: les escenes se solen caracteritzar per l’absència de manifestacions d’afecte i de comunicació.

Segons l’estudi Nueva pornografia y cambios en las relaciones interpersonales (Ballester i Orte, 2019), amb una mostra de 2.457 joves de 16 a 29 anys, la mitjana de l’inici d’accés a continguts pornogràfics és de 14 anys en el cas dels al·lots i de 16 en el de les al·lotes. 

D’altra banda, els resultats del darrer estudi de Save the Children (Sanjuan, 2020), basat en una enquesta a 1.753 estudiants de 13 a 18 anys, posen en evidència que 7 de cada 10 adolescents consumeixen pornografia, que el 53,8 % hi ha accedit per primera vegada abans dels 13 anys i que l’edat mitjana d’accés són els 12 anys. 

Els motius per consumir pornografia en l’adolescència són variats:

  • Per curiositat. És normal que el sexe desperti una curiositat innata en l’adolescència, és una etapa de descobriment de la pròpia sexualitat. 
  • Perquè s’hi ha accedit per casualitat. En molts portals d’Internet apareix publicitat (en forma d’anuncis emergents o pop-ups) que du a webs de contingut pornogràfic.
  • Perquè les amistats en miren. L’etapa de l’adolescència es caracteritza per la influència que tenen les amistats. Moltes vegades s’accedeix a continguts pornogràfics perquè els amics o les amigues n’han vist i promouen que els altres també en vegin, o perquè s’envia a través de les xarxes socials.
  • Per obtenir plaer. Els estímuls de la pornografia activen el desig i l’excitació sexual.
  • Per descarregar tensió. En situacions d’empipament, tristesa o nervis, la descarrega tensional de l’orgasme pot fer sentir bé durant un curt període de temps.
  • Per aprendre sobre relacions sexuals. A manca d’una educació sexual integral, la pornografia s’ha convertit en una font d’aprenentatge sobre pràctiques sexuals i maneres de relacionar-se de forma eròtica.

Internet s’ha convertit en la font d’informació més gran sobre sexualitat dels al·lots i de les al·lotes, que solen accedir al visionat de material pornogràfic sense tenir la maduresa suficient ni l’educació sexual necessària per tenir una mirada crítica sobre el que se’ls hi mostra. Això suposa que hi ha un risc que el porno impacti en el seu imaginari eròtic i en el seu desenvolupament sexual.

La pornografia pot influir en:

  • La intensificació dels estereotips de gènere. En la pornografia el plaer de la dona està al servei del plaer masculí i és freqüent que es mostrin dones condescendents i submises i homes dominants.
  • Els estereotips de bellesa i d’atracció sexual. Es mostren cossos estereotipats  (musculosos, prims...). Això pot ocasionar problemes amb l’acceptació de la pròpia imatge corporal i amb l’autoestima, que poden derivar en trastorns de la conducta alimentària o amb dificultats per establir relacions eròtiques.
  • El concepte de persona, d’esser humà. En la pornografia les persones es presenten com si fossin objectes (cosificació de la persona). Es mostren relacions amb absència de comunicació i afecte. Això pot afectar el tipus de relacions que s’estableixin en la realitat: menys estables o basades en encontres eròtics que no van més enllà de la satisfacció física momentània.
    També pot dificultar l’aprenentatge de la seducció.
  • L’imaginari eròtic. Presenta les pràctiques sexuals brusques i violentes, de submissió, d’abús de poder i discriminatòries, com pràctiques habituals i desitjables. Les al·lotes i els al·lots poden arribar a creure que el que veuen en la pornografia és el que ha de passar en les seves relacions sexuals i que el seu consentiment, desitjos i preferències, o el de les altres persones, no tenen per què tenir-se en compte. 
  • L’edat d’inici en les experiències sexuals. La curiositat i les ganes d’experimentar pròpies de l’adolescència, unides a l’exposició freqüent de contingut pornogràfic, poden ocasionar la cerca d’experiències sexuals de forma precoç.
  • L’estat físic, emocional i el comportament social. Si el consum és excessiu, pot alterar l’estat emocional, la qual cosa influeix negativament en els àmbits familiar, escolar i social en general. Si es consumeix pornografia abans d’anar a dormir, es poden tenir dificultats per conciliar la son a causa d’un increment de l’activitat fisiològica. La falta de son pot ocasionar cansament, irritabilitat i dificultats en els estudis i en les relacions familiars i socials.
  • La prevenció d’embaràs i d’infeccions de transmissió sexual. En la pornografia no se sol utilitzar el preservatiu i pot fer pensar que les pràctiques sexuals el risc d’embaràs o de ITS és mínim o no existeix. 

A més de les conseqüències esmentades, el consum de pornografia pot tenir-ne d’altres, també nocives, que poden anar des de la insatisfacció sexual fins a problemes i disfuncions sexuals importants (dificultats en l’excitació sexual en els encontres sexuals reals) i l’addicció.

A la “nova pornografia” també s’hi pot trobar diversos nivells d’interactivitat, des de la mínima interactivitat, fins a la relació cara a cara a partir del contacte a distància; és un nou context d’accés a la prostitució, passant per modalitats de diversa implicació.

El consum elevat de pornografia entre els al·lots i les al·lotes fa necessari treballar aquest tema perquè puguin desenvolupar la capacitat de pensament crític i evitar que influeixi de manera negativa en la seva vida sexual. 

És important analitzar com la pornografia retrata el gènere, la sexualitat, el consentiment, la diversitat sexual, les relacions i la imatge corporal, i s’ha de fer sense jutjar, en un clima de confiança, amb l’objectiu de reflexionar sobre les diferències entre el que es veu en la pornografia i el que són les relacions sexuals en la vida real.

En les següents imatges de na Lola Vendetta es veu clarament les diferències que hi ha entre les zones erògenes del porno i les de la vida real.

https://www.instagram.com/p/B8b5fxojYJm/ https://www.instagram.com/p/B8b5gAXBcCy

Actualment hi ha algunes directores de pel·lícules pornogràfiques que fan un cine porno diferent, ètic, responsable, positiu, dirigit a la mirada femenina.

Llegiu aquests articles:

És important, a l’hora de fer feina amb gent jove, no ignorar la influència que exerceixen les sèries, els videojocs, la televisió, les pel·lícules, la música, la publicitat, les revistes juvenils i la pornografia. També cal tenir present la influència que cada vegada més tenen els youtubers, influencers, instagramers i tweetstars.

Cal intentar fer anàlisis crítiques. Algunes qüestions que es poden preguntar són:

  • Quin missatge envien?
  • Qui envia el missatge?
  • Què ens vol transmetre?
  • Amb quins motius?
  • El que diu i es veu és realitat o ficció?

Clica per veure el Decàleg per a una publicitat no sexista:
http://www.juntadeandalucia.es/institutodelamujer/catalogo/doc/iam/2015/143486445.pd