L'orientació sexual
L’orientació sexual —també anomenada tendència sexual, inclinació sexual i orientació del desig— té a veure amb les persones cap a les quals orientam el nostre desig.
Encara que s’ha estudiat molt sobre l’orientació sexual, es desconeixen els factors que la determinen. Se sap que no depèn de la voluntat de les persones i que se sol definir en la infància i en l’adolescència, sense haver de passar necessàriament per una experiència sexual.
Actualment, segons com sigui l’orientació sexual d’una persona, es diu que és:
Heterosexual
Una persona és heterosexual quan sent atracció sexual per les persones del sexe contrari al seu.
En la pubertat i en l’adolescència els contactes sexuals amb altres persones del mateix sexe solen ser habituals, forma part d’aquesta etapa d’experimentació. També és habitual tenir fantasies o somnis en els quals es tenen relacions sexuals amb persones del mateix sexe. En aquests casos, qui ens ocupam de l’educació sexual integral podem explicar que això és normal i que no ha de ser motiu de confusió.
Homosexual
Una persona és homosexual quan sent atracció cap a les persones del seu mateix sexe. És a dir, una dona que se sent atreta per les dones —lesbiana— o un home que se sent atret per homes —gai—.
A la nostra societat s’han produït avanços socials importants pel que fa a la normalització de l’homosexualitat com una expressió normal i positiva del desig. Això facilita que es pugui compartir aquesta orientació del desig amb les amistats i la família.
Tot i així, quan un al·lot o una al·lota adolescent s’adona que és homosexual s’enfronta a una situació que, en alguns casos, no és acceptada pel seu entorn, i això pot provocar que es visquin contradiccions, com per exemple el desig de satisfer les expectatives de l’entorn —parella heterosexual estable— i el de satisfer les necessitats pròpies.
Malauradament, també són habituals les sensacions de temor al rebuig, que fan que la persona visqui la seva orientació sexual en secret i se senti sola, o que directament dugui una doble vida, precisament pel temor a l’assetjament o al rebuig.
Algunes persones volen imposar a les altres la seva manera d’entendre la sexualitat i es comporten amb desconsideració, falta de respecte i, fins i tot, amb agressivitat cap a les persones que expressen la seva sexualitat de manera diferent a la que elles consideren adequada i correcta.
La bisexualitat
És bisexual la persona que, indistintament, sent atracció afectiva i sexual cap a les dones i els homes. Això no significa que senti atracció cap a tothom, sinó que en algun moment pot experimentar atracció per un home i, en un altre, per una dona.
L’ asexualitat
Una persona és assexual quan no experimenta atracció sexual (desig involuntari dirigit a una altra persona), la qual cosa no imploica no tenir líbido (desig de sentir plaer sexual), no practicar sexe, excitació o o poder enamorar-se. És diferent de l’abstinència sexual i el celibat, que solen ser conductes motivades per creences personals o religioses. L’acceptació de l’asexualitat com una orientació sexual i com a camp d’investigació científica és relativament nova. Actualment no hi ha consens sobre si l’asexualitat és o no una orientació sexual.
La pansexualitat
La persona pansexual sent atracció per les persones, independentment del seu sexe, de la seva orientació sexual i la seva identitat sexual. Se senten atretes sobretot per la personalitat de la persona, independentment de la seva aparença i estètica. Per a aquestes persones, el sexe i el gènere són conceptes que no tenen importància.