Omet navegació

1. Les emocions i els sentiments

Les emocions, els sentiments i les nostres accions

Per entendre bé de quina manera establim els vincles afectius, tant positius com negatius, necessitam comprendre el paper que juguen les emocions i els sentiments en la forma de vincular-nos a altres persones.

Les emocions són estats afectius innats, que sorgeixen com a reaccions a estímuls interns (estat físic, records, pensaments...) o externs (olors, colors, imatges, carícies, veus, paisatges...). Es produeixen de manera ràpida, automàtica (inconscient i involuntària) i les reconeixem perquè experimentam canvis fisiològics (palpitacions, suor, somriure...). Les emocions no desapareixen a força de voluntat o aplicant la lògica.

No hi ha un acord sobre el nombre d’emocions bàsiques. Tot i així, sí que hi ha un consens per incloure emocions que anomenarem universals. Les més conegudes són:

  • Alegria
  • Ràbia
  • Curiositat
  • Por
  • Tristesa
  • Aversió

Les emocions canvien segons:

  • El que succeeix al nostre entorn, les circumstàncies.
  • La vivència que fem d’aquestes circumstàncies.
  • Com actuam i reaccionam davant aquestes circumstàncies.

Una emoció només se’n va quan és substituïda per una altra. Per exemple, ens podem aixecar sentint tristesa i acabar el dia amb alegria en funció de les coses que ens passin i de com les haguem viscudes.

Els sentiments són emocions més elaborades. Aquestes emocions no són tan ràpides ni automàtiques com les bàsiques. El que passa quan diem que tenim un sentiment és que prenem consciència d’una emoció i li posam un nom.

En realitat, la diferència entre emoció i sentiment és molt subtil. Possiblement, el més pràctic i encertat seria considerar que tant les emocions com els sentiments formen part d’un únic espectre de reaccions innates.

Els sentiments universals més coneguts són:

  • Amor.
  • Orgull.
  • Culpabilitat.
  • Enveja.
  • Vergonya.
  • Gelosia.
  • Desconcert.
  • Poder.

Altres sentiments que poden anar connectats/lligats a la sexualitat

  • Tendresa.
  • Confusió.
  • Acceptació.
  • Desig.
  • Admiració.
  • Frustració.
  • Incomprensió.
  • Alleujament.

No hi ha emocions bones o dolentes. Totes les emocions són vàlides perquè ens ajuden a valorar la situació que vivim i a prendre decisions, si cal. Les emocions tenen com a finalitat conduir la vida. Ens serveixen per reconèixer quan un fet ens afecta de manera positiva o negativa. D’aquesta manera podem:

  •  Pensar en el que ens ha provocat l’emoció.
  •  Entendre el que passa.
  •  Expressar com ens sentim.
  •  Actuar de la millor manera possible.

No podem elegir les emocions, són automàtiques, però les conductes, sí.

Aprendre a identificar les nostres emocions i els nostres sentiments i a expressar-los adequadament és un exercici saludable i positiu per al nostre benestar i l’autoestima. Hi ha un lligam molt fort entre el que sentim i el que fem, es a dir, entre els pensaments i les emocions i les accions.

El millor que podem fer amb les nostres emocions és:

  • No negar-les i ni amagar-les: sovint se’ns han enviat missatges de que les hem de reprimir o amagar, quan es tracta de treure-les i aprendre a manejar-les i a entendre-les per poder créixer.
  • Connectar-hi. Un mètode que ens pot anar molt bé és localitzar les emocions en el cos. D’aquesta manera podrem utilitzar aquesta informació per saber si el que passa ens agrada o no, si ens fa sentir bé o malament.
  • Deixar-les fluir. És important que sapiguem quina és la nostra manera de manejar les emocions. Pot ser que hàgim après a ignorar-les, a negar-les, a voler-les canviar si ens fan sentir incòmodes, i fins i tot pot ser que les utilitzem per manipular.
  • Pensar quin pot ser l’origen. Ens ajuda a identificar si hi ha alguna situació que ens està afectant i que sentim que ens desborda i no estam gestionant bé.
  • Li donam la volta, la deixam de veure com a negativa i un cop entenem per què aquesta situació en concret ens fa sentir aquesta emoció desmesurada cercam estratègies per a viurer-la i gestionar-la millor, educant-la i no reprimint-la.

A la següent taula es detallen els comportaments que s’associen a les emocions bàsiques i el que solem esperar del nostre entorn quan les sentim.

COMPORTAMENTS ASSOCIATS A LES EMOCIONS BÀSIQUES

Emoció bàsica

Serveix per afavorir

comportaments de ....

Necessitam que el nostre entorn....

Alegria

plaer, entusiasme, gratificació, entrega a la situació que es viu, comunicació

comparteixi l’alegria

Curiositat

sobresalt, sorpresa, desconcert, aproximació cognitiva per saber més, recerca d’informació, estudi, investigació, experimentació, compartir coneixements

valori els nostres coneixements i faciliti que els puguem transmetre

Tristesa

reflexió, introspecció, pessimisme, cercar espais de soledat

ens permeti expressar la tristesa i demostri empatia

Ràbia

defensa, frustració, disgust, ressentiment, protesta, exigència de compensació, exigència de respecte, posar límits

accepti la nostra ràbia i en faciliti la canalització

Por

evitació i fugida

proporcioni protecció i seguretat

Aversió

disgust, allunyament de l’objecte o la persona

ens respecti

 

ESTRATÈGIES QUE ENS PODEN AJUDAR A DEIXAR FLUIR LES PRINCIPALS EMOCIONS

 

Ràbia, odi, ressentiment

  • Utilitzar l´humor.
  • Fer un esforç per calmar-se al començament del procés, no quan arriba al punt màxim. Identificar l’emoció al principi ens podrà ajudar a valorar i corregir la forma en què responem.
  • Comptar fins a deu (o fins a vint!) abans de respondre, si estam enfadats o enfadades.
  • Relaxació. Cercar ambients per calmar-se, on no hi hagi nous estímuls per a la ràbia: el camp, la platja, un parc; escoltar música.
  • La ràbia, l’odi i el ressentiment s’han de canalitzar mitjançant el moviment o l’expressió artística: la pràctica d’un esport, teatre...

 

 

 

Por, ansietat,  inseguretat

 
  • Afrontar la situació temuda en comptes d´evitar-la.
  • Relaxar-se.
  • Concentrar-se en la respiració.
  • Modificar  els pensaments negatius que ens limiten per pensaments realistes però no negatius.
  • Fer exercici físic relaxant: exercicis respiratoris, nedar pausadament, pescar, etc.
  • Passejar en un espai obert (vora la mar o per la muntanya), on ens puguem oxigenar.
  • Compartir els pensaments angoixants amb un amic o amb una amiga de confiança, perquè ens ajudi a objectivar-los i trobem així solucions realistes.
  • Cercar l’afecte i les carícies dels qui ens estimen.
  • Distreure’s amb activitats interessants: cinema, lectures, ball, conversa, tocar un instrument musical.
  • Aprendre a manejar/controlar els nostres pensaments negatius.
  • Cuidar la nostra autoestima i treballar-la si és baixa.

 

Tristesa
  • Donar-se permís per estar trist o trista.
  • Modificar  els pensaments negatius que ens limiten per pensaments realistes però no negatius.
  • Realitzar activitats plaents malgrat no ens vengui de gust: reunir-se amb gent, llegir, fer esport, activitats socials...
  • Verbalitzar la tristesa i no ocultar-la o negar-la dient que no ens passa res.
  • Fer exercici físic, però no lent i pausat, sinó al més enèrgic possible, segons l’edat i la salut de cadascú: córrer, remar, fer aeròbic.
  • Fer el que tenim facilitat per fer (cuinar, escriure, pintar, etc.).
  • Distreure’s amb activitats interessants: cinema, lectures, ball, conversa, tocar un instrument musical. No rumiar.
  • Adonar-se que la tristesa sempre va acompanyada de pensaments negatius (“no tenc ningú en qui confiar o que em consoli” o “tothom està content i tothom triomfa, menys jo”) i que no importa si aquests pensaments són vertaders o falsos; el que importa és que són negatius i fan mal.
  • Aprendre a manejar/controlar els nostres pensaments negatius. El que és pitjor per als moments o les temporades de tristesa és “rumiar”, fer voltes inútilment, improductivament, als pensaments negatius.
  • No són remeis útils l’alcohol, menjar sense aturar, comprar coses innecessàries...
  • Un excel·lent preventiu per a la tristesa i la depressió és el sentit de l’humor.

Clica per veure:

“EL alfabeto emocional” del Doctor Hitzing:  “Emosex” aquest vídeo representa de forma metafòrica l'efecte de la gestió d'emocions vinculades a la sexualitat.