3.6. Les pel·lícules pornogràfiques

La pornografia és un gènere artístic que mostra amb detall escenes de caràcter sexual per excitar a qui ho contempla, és un recurs per fer volar la imaginació i per augmentar el desig sexual.

L’accés als continguts pornogràfic es situa entre els 9 i 11 anys. A l’adolescència, si no es disposa de més informació, les pel•lícules pornogràfiques es poden utilitzar com un model a seguir en les relacions sexuals. El jovent les utilitza també com una forma d’estimulació i per veure-les en grup.

Aquestes pel•lícules, de fàcil accés avui en dia a través d’internet, poden influir en la incorporació de modalitats de relació eròtica i afectiva llunyanes a les que propicien una sexualitat sana i gratificant. Per això, els al•lots i les al•lotes han de saber distingir entre la realitat i la ficció, i per poder-ho fer és important que tenguin un model adequat o una bona educació sexual.

En el quadre següent es presenten algunes de les diferències que hi ha entre els cossos i les relacions de la vida real i el que es mostra a les pel•lícules pornogràfiques.

EL COS I EL PLAER La majoria de la gent no té cossos perfectes. Hi ha trucs de càmera per modular la mida de les coses

Els penis en el món real no són tan grans, ni les ereccions ni les ejaculacions són tan potents. Els pits i els genitals femenins tampoc se solen mostrar com són.

La forma com s’estimula sexualment les dones en la pornografia no representa la realitat de la resposta sexual femenina. El clítoris no és un interruptor.

La força descomunal amb la qual se subjecten les parelles no és necessària ni agradable.

L’activitat sexual se centra en la masturbació, la penetració i el sexe oral. Hi ha infinites pràctiques sexuals amb les quals es pot gaudir de tot el cos i passar-s’ho realment bé.

És poc probable que alguna dona gaudeixi de les penetracions inesperades i violentes.

Les probabilitats que una dona gaudeixi del sexe anal són les mateixes que les dels homes.

L’ejaculació masculina i la femenina s’exageren. En ocasions s’utilitza llet condensada o un altre producte similar, semblant al semen.

Font:<http://www.sexperimentado.es/diferencia-entre-el-porno-y-la-vida-real/>

LES RELACIONS A la gent li agrada estimar i respectar; això també forma part de la sexualitat

Els homes i les dones no sempre estam disposats a tot i en qualsevol moment senzillament perquè som éssers humans i no sempre n’hem de tenir ganes.

El “dit i fet” en qualsevol moment i lloc no és tan habitual com pensam. Les probabilitats que alguna cosa no surti bé, si no ho hem planejat, són molt elevades.

En la vida real necessitam comunicar-nos. Ningú no pot endevinar que és el que li agrada a l’altra persona. És important xerrar i demanar.

Les probabilitats que una dona vulgui tenir sexe amb una altra dona són les mateixes que un home vulgui tenir sexe amb un altre home.

Els actors i les actrius que no utilitzen el preservatiu han de revisar constantment el seu estat de salut. Si no ho fessin, la majoria acabaríem amb un ampli ventall d’infeccions.

Font:<http://www.sexperimentado.es/diferencia-entre-el-porno-y-la-vida-real/>

La majoria d’aquestes pel•lícules:

• Mostren rols sexuals molts marcats home-dona, que fan és perpetuïn els rols sexuals convencionals, ja que els papers dels homes i de les dones estan estereotipats i es pot veure que:

• El desig masculí (en les pel•lícules heterosexuals) és el que s’ha de satisfer.
• Tot comença i acaba amb l’erecció masculina.
• Les fantasies centrals que es representen són les masculines.

• També normalitzen una sèrie de pràctiques sexuals de risc que poden fer disminuir la percepció del risc real d’aquestes pràctiques com són:

• Sexe vaginal sense preservatiu canviant de parella, en grup, etc.
• Sexe anal sense preservatiu amb diverses parelles.
• Ejaculació en la boca de la parella, desprès de sexe anal sense preservatiu.

• S’hi pot trobar, en el model nou de pornografia per internet, diversos nivells d’interactivitat, des de la mínima interactivitat, fins la relació cara a cara a partir del contacte a distància, és un nou context d’accés a la prostitució, passant per modalitats de diversa implicació.

Actualment hi ha algunes directores de pel•lícules pornogràfiques com n’Erika Lust que fan un cine porno diferent, ètic, responsable, positiu, dirigit a la mirada femenina.

Llegir aquests articles:

Aquest article ens pareix interessant per adaptar-ho al tractar el tema amb el jovent
https://www.daleunavuelta.org/el-reto-de-las-15-preguntas/

Aquest article parla sobre la importància dels centres educatius com a clau per a la prevenció i la detecció del consum de pornografia patològic
https://www.daleunavuelta.org/la-hora-del-profesor/

És important a l’hora de fer feina amb gent jove no ignorar, la influència que exerceixen les sèries, els videojocs, la televisió, les pel•lícules, la música, la publicitat, les revistes juvenils, la pornografia. També cal tenir present la influència que cada vegada més tenen els “youtubers”, “influencers” ‘instagrammers’ i ‘tuitstars’.

Hi ha que intentar fer anàlisis crítics, qüestions que es poden preguntar:

• quin missatge envien?
• qui envia el missatge?
• què ens vol transmetre?
• amb quins motius?
• el què diu i es veu és realitat o ficció?...

Clica per veure el Decàleg per una publicitat no sexista:
http://www.juntadeandalucia.es/institutodelamujer/catalogo/doc/iam/2015/143486445.pdf