3.1. Les amistats i la pressió dels grups d’iguals

En la pubertat i l’adolescència, les amistats tenen una importància cabdal. Els al•lots i les al•lotes s’identifiquen amb el seu grup d’iguals, hi comparteixen pensaments i preocupacions i senten que les seves amistats els comprenen millor que ningú. Junts comparteixen experiències noves i el trànsit cap a la identitat adulta.

El grup d’iguals compleix un paper destacat com a suport afectiu i protector, i actua com a marc de referència per al desenvolupament de valors, actituds i creences.

La por de perdre una amistat o que el grup d’iguals l’exclogui pot fer que alguns al•lots i algunes al•lotes s’iniciïn en les relacions sexuals o mantinguin relacions amb una determinada persona que el grup els indica, encara que no els vengui de gust, només per la pressió que el grup exerceix.

La pressió del grup pot ser explícita (verbal), en què s’incita un dels membres a mantenir relacions sexuals, però moltes vegades és una pressió implícita, en la qual tots els membres del grup coneixen les maneres d’actuar del grup i no es plantegen fer una cosa diferent.

Per sentir l’acceptació del grup i de les amistats es pot renunciar a comportar-se segons les idees pròpies, fer coses amb les quals no s’està d’acord, i fins i tot posar-se en risc.

Per això, en l’adolescència cal treballar les habilitats relacionals. Cal que els al•lots i les al•lotes entenguin i sentin que una persona és amiga si els respecta i els dóna suport. També és important que aprenguin a actuar d’acord amb el que senten, pensen i desitgen, sense por a dir “no”.