3.2. Els missatges del mitjans d’informació, comunicació i oci
Contínuament rebem missatges a través dels mitjans d’informació, de comunicació i d’oci. Aquests missatges, uns cops explícits, d’altres implícits, i moltes vegades subliminals, entren a les nostres vides quasi sense adonar-nos-en.
Alguns dels missatges fomenten relacions poc saludables. Els continguts de les notícies, la publicitat, les revistes, les pel•lícules, les sèries televisives, les cançons, els vídeos musicals i els videojocs ens mostren, bastant sovint, un estil de relació entre les persones en què:
L’atracció i la violència van plegades.
S’enalteix la idea d’un heroi masculí. Els homes són atractius si són poderosos, violents, canalles i les dones, que són valorades per la seva bellesa (dona objecte), sucumbeixen a l’heroi. Es va creant la idea que les úniques eleccions són o bé triar un amor passional o bé un amor que ens resulta més convenient però que implica renunciar a la passió.
L’amor es vincula al patiment.
Normalment aquest patiment és una conseqüència directa de l’estimació que se sent per algú, i sembla que justifica conductes tempestuoses dirigides a infringir dolor en l’altra persona i, de vegades, també a nosaltres. Altres vegades, el patiment és la disposició d’un dels membres de la relació per mantenir una història que no funciona.
L’amor no es pot controlar.
L’amor és una qüestió del destí i no pas de les decisions i eleccions reflexionades.
La relació difícil d’aconseguir és més desitjable.
El que fa desitjable una relació o l’atracció cap a un personatge és el fet de no poder-lo tenir i la motivació se centra en el fet d’aconseguir-ho.
Fer-se respectar depèn de l’exercici de la violència
Aquest missatge, tradicionalment referit als homes, ara també s’utilitza en relació amb les dones. Es presenta una protagonista que, per fer-se respectar, venjar-se o fer justícia, fa ús de la seva força o malícia contra l'home que l’ha feta patir. Amb l’excusa de la renúncia femenina a ocupar el lloc de víctima legitimen el maltractament i l’explotació.
La conflictivitat de les relacions és inevitable
Sembla que estiguem condemnats i condemnades a no entendre’ns, que les diferències de gènere i les idees preconcebudes i els estereotips que els homes sostenen pel que fa a les dones i viceversa siguin barreres insalvables per a la relació. Un altre tipus de conflicte que també és molt present en les representacions mediàtiques és la competitivitat entre les al•lotes. Són insolidàries entre elles, són envejoses i només estan interessades a ser les primeres i les úniques a aconseguir un al•lot.
Les relacions abusives tenen una justificació
Mostren relacions entre persones menors i adultes que es justifiquen perquè són les menors les que les volen. Les persones menors enganyen sobre l’edat que tenen, i la persona adulta en saber l’edat es resisteix a tenir la relació però, davant la insistència de l’altra i la seva determinació i encant, es convenç...
La utilització de mètodes que prevenen embarassos no desitjats i infeccions de transmissió sexual és secundaria.
La passió està en primer lloc i no deixa temps per pensar..
Els mitjans de comunicació modelen la conducta cap a interessos que no són precisament la salut i la felicitat del jovent. Encara que aquests missatges solen ser presents en tots els mitjans de comunicació, mereixen una atenció especial per l’ús freqüent que se’n fa en l’adolescència els mitjans que es descriuen a continuació.