3.4. La publicitat

En el projecte de formació per a la prevenció dels abusos sexuals entre iguals en adolescents “Estimar no fa mal” s’explica com influeix la publicitat en el món afectiu i sexual:

“La publicitat utilitza el sexe com a reclam i en una societat com la nostra, de consum, la perspectiva imperant sobre el sexe és un motor de creació de mites, expectatives, falses aparences, manteniment d’estereotips i desigualtats de gènere.

Sentir-se bé, físicament i psicològicament, gaudir del nostre cos i del cos d’altres persones com a font de plaer, de desig, d’apropament, d’experimentació, de reacció davant dels estímuls i, en definitiva, tenir una bona relació amb el propi cos és una de les bases per viure la sexualitat plenament.

Però la relació amb el propi cos sovint ve determinada per l’ideal de bellesa de l’època que ens ha tocat viure i de la pressió que sentim dels missatges que ens diuen en tot moment com hauria de ser el nostre cos per sentir una suposada satisfacció. En l’actualitat, aquesta pressió s’exerceix sobre dones i homes però amb missatges diferents.

Sobre les dones:
Estar sempre a punt, depilades, hidratades, maquillades, preparades per agradar i seduir. Sedueixen el mascle amb la seva independència i el mantenen amb la seva dependència. Amb un cos amb mides estereotipades per al plaer (90-60-90), jove i sense cap cicatriu ni discapacitat, i que no admet la diversitat.

Sobre els homes:
Sempre segurs, preparats per deixar-se seduir, per demostrar la virilitat innata que els caracteritza i els guia per gaudir i donar plaer. El seu secret, entre les cames. Amb un cos musculat, sense cap discapacitat i on les marques són el record de la rebel•lia.

Aquest missatges, i totes les seves variants, van creant un imaginari col•lectiu en el qual si algú no té un cos 10 és perquè no vol, tenint en compte que se’ns ofereixen multitud de productes, dietes, exercicis i cirurgies per modificar el nostre cos i apropar-nos a l’ideal de bellesa imperant.

Així, la imatge que tenim del nostre cos està influenciada per la pressió que sentim per assolir la imatge del cos estereotipat, i s’oblida que aquesta imatge no és la que ens aportarà el plaer ni el desig, no ens farà més afectius o afectives, no ens aportarà més orgasmes, ni més felicitat ni ens donarà més seguretat i satisfacció.

A més a més, ens comparem amb cossos que ni tan sols existeixen, que són el producte del retoc, de la llum, de les textures modificades, dels filtres digitals i del «treu un poc d’aquí i posa un poc allà».

Un bon nivell d’autoestima, l’acceptació i la cura del propi cos, l’educació afectiva, sexual i emocional i una bona informació es converteixen en les mides reals que obren les portes a una sexualitat plena.