3.1.1. Les zones erògenes primàries femenines

Els genitals externs femenins són desconeguts per una bona part d’al•lotes i de dones. D’ells en ocasions es sent dir que són lletjos, fan mala olor, “quin oi”, “no te toquis aquí”...,aquests comentaris transmeten una idea errònia: “la vulva és lletja i fa mala olor”. Aquestes idees sexistes falses limiten el coneixement del cos, afecten a la vivència de la sexualitat i pot provocar una posició desigual en les trobades eròtiques.

Els genitals externs femenins reben el nom de vulva. La vulva està constituïda per aquelles parts de l'aparell genital femení que són visibles. Està situada a la regió perineal, en ella es concentren moltes terminacions nervioses i, en ser acaricida, produeix una sensació molt plaent.

En la vulva es diferencien una sèrie d’estructures anatòmiques, la majoria d’elles implicades en el plaer sexual:

El mont de Venus Els llavis majors Els llavis menors El clítoris El vestíbul vaginal

L'himen Les glàndules de Skene  i de Bartolini L’orifici uretral Perineu o cos perineal L’anus

GENITALS EXTERNS FEMENINS
Mont de Venus Zona situada per sobre del pubis, amb abundant teixit gras. La pell del pubis està recoberta de pèl.	L’himen És un tel prim, de pell i mucosa, molt vascularitzat. Cobreix l’entrada de la vagina.
Llavis majors Plecs de pell i teixit gras que s’originen en el mont de Venus i arriben fins a la forqueta.	Glàndules de Bartolini Glàndules secretores diminutes situades a banda i banda de l'obertura de la vagina. Normalment no són visibles. Secreten una petita quantitat de líquid que ajuda a lubricar els llavis vaginals durant la funció sexual.
Llavis menors Plecs de pell prims i pigmentats que es troben a l’interior dels llavis majors. S'uneixen per davant formant el prepuci del clítoris.	Glàndules de Skene Desemboquen a banda i banda del meat urinari i segreguen un fluid que expulsen a través del conducte urinari. Durant l'excitació sexual augmenten la mida i s'omplen del líquid que després, en ocasions,  ser ejaculat.
L’orifici vaginal Situat al vestíbul vaginal (zona situada entre els llavis menors).  A l’obertura de la vagina  hi desemboquen les glàndules de Bartolini.	L’orifici uretral o meat urinari Situat al vestíbul vaginal (zona situada entre els llavis menors). En el meat urinari desemboquen les glàndules de Skene).
Clítoris Òrgan erèctil de la dona (es dilata durant l’excitació sexual). La part visible és petita (1-3 cm). És una zona molt sensible, de gran importància en l’excitació i l’orgasme.	Perineu Zona situada entre la forqueta i l’anus. En aquesta zona es localitza el nervi púdic (que innerva el clítoris, els llavis i l’anus) que transmet les sensacions de plaer responsables de l’orgasme.

Així com els al•lots veuen el penis i l’escrot sense dificultat, les al•lotes han de fer ús d’un mirall per coneixer-se i diferenciar les diferents parts de la vulva.

L’himen

L’himen és una membrana prima i fràgil que rodeja o cobreix l’entrada de la vagina. La seva funció és protegir la vagina de la nina d’infeccions provocades per microorganismes externs. En l'adolescència, la vagina desenvolupa la seva pròpia "flora vaginal" per defensar-se i l’himen perd la seva utilitat.

Com totes les parts del cos, els hímens també són diferents d’una dona a l’altra. Presenta una gran variabilitat pel que fa al gruix, la forma i la mida. No està totalment tancat; en el centre té un foradet (forma de mitja lluna o filet prim) o diversos (microperforat) per on passa la menstruació i que permeten la introducció d’un tampó. L'himen tabicat és el que cobreix tota l’entrada de la vagina i necessita d’una senzilla cirugia per rompre-ho. Hi ha dones (poques) que no en tenen.

El sagnat en la primera relació no té perquè produir-se si l’excitació i lubricació de la vagina és adequada. Si passa no es sagna més que una cueradeta de café.

Al contra de la creença popular, el dolor associat a la primera relació sexual es deu a la falta de relaxació i no a la ruptura de l’himen.

Clica per veure el vídeo sobre l’himen: 

Clítoris

Òrgan cilíndric compost per teixit erèctil, s'engrandeix a emplenar-se de sang durant l'excitació sexual. La part visible del clítoris és el gland i la porció dels llavis menors que rodeja el clítoris és diu prepuci del clítoris.

És l’únic òrgan del cos femení que no té un altre propòsit que donar plaer. Té més terminacions nervioses que qualsevol altra zona del cos (6.000-8.000) i estimular-lo produeix una gran excitació, que pot arribar a l’orgasme.

Contràriament al que es sol pensar, la mida total del clítoris no es limita únicament a la part visible (gland del clítoris) que té una mida de entre 1 a 3 centímetres. Abasta tot el perineu femení i la seva mida total és de 10-11 cm.

El clítoris forma part d’un sistema integrat per la uretra, la paret vaginal, els bulbs del vestíbul vaginal, les glàndules de Skene i Bartolini, i la xarxa de nervis i músculs involucrats en l’orgasme. Aquest sistema treballa de forma coordinada.

Amb freqüència la gent jove relaciona l’himen amb la virginitat. El diccionari de la Real Acadèmia Espanyola defineix el terme virginitat en relació a la sexualitat com persona que no ha tengut mai cap relació sexual (al•lot i al•lota).

En algunes religions, cultures i sistemes de creences, la virginitat s’associa a la ruptura o no de l’himen, i així es decideix si una al•lota ha tingut o no una relació coital. Des d’aquest punt de vista és un terme basat en estereotips de gènere tradicionals on es discrimina a la dona si no arriba “verge” al matrimoni, i no a l’home.

La mutilació genital femenina (MGF) o ablació és un conjunt de pràctiques que impliquen l’extirpació total o parcial dels genitals externs femenins. Es practica a nines i adolescents entre 4 i 14 anys, per diferents motius:

• Sexuals: amb la finalitat de controlar o mitigar la sexualitat femenina. No està demostrat que protegeixi la virginitat de les dones, ni garanteixi la seva fidelitat.
• Sociològics: es practica, per exemple, com a ritu d’iniciació de les nines a l’edat adulta, o per la integració social i el manteniment de la cohesió social.
• D’higiene i estètics: perquè es creu que els genitals femenins són bruts i antiestètics.
• De salut: perquè es creu que augmenta la fertilitat i fa el part més segur.
• Religiosos: degut a la creença errònia de que l’ablació femenina és un precepte religiós. l’Alcorà no fa cap referència a la MGF, i de fet molts de països musulmans no la practiquen.

La MGF és una greu vulneració dels drets humans que perjudica la salut de les nines i les dones (hemorràgies i infeccions que poden ser mortals, retenció i/o incontinència urinària, ferides que no es curen, infertilitat, alteracions en el cicle menstrual, augment del risc de part patològic, ansietat, depressió...). També minva de manera important la capacitat de la dona per sentir plaer i fins i tot d’arribar a l’orgasme.

A Mallorca, segons Metges del Món, viuen més de 400 nines susceptibles de patir una ablació. La llei espanyola castiga la mutilació genital femenina amb penes de 6 a 12 anys de presó.

Clica per veure un testimoni sobre la mutilació genital femenina:

Nota: Desprès del Bloc Teòric III vos he adjuntat, per si voleu coneixia la situació de la MGF a Mallorca,  una  presentació que m’ha cedit per compartir amb vosaltres Metges del Món d’un estudi, de fa uns anys,  que han fet  “Diagnóstico de la MGF en Mallorca. Crónica de una realidad”, és una presentació en Power Point amb notes a peu de pàgina que expliquen la diapositiva. 

Els genitals interns estan constituïts per les següents estructures:

• Els ovaris.
• Les trompes de Fal•lopi.
• L’úter.
• El coll de l’úter.
• La vagina.
• Els bulbs del vestíbul vaginal.

Totes aquestes estructures anatòmiques estan situades a la pelvis i es relacionen amb la resta de les vísceres d’aquesta localització: el colon, la bufeta urinària i la uretra.

GENITALS INTERNS FEMENINS
Ovaris (gònades femenines) Són dos i estan situats a banda i banda de l’úter. Tenen la forma i la grandària d’una ametlla. Pesen un 6 o 7 grams. Els ovaris són els encarregats de produir els òvuls i de produir i secretar les hormones sexuals (estrògens, progesterona, inhibina i quantitats insignificants de testosterona).	Coll de l’úter o cèrvix uterí Porció inferior de l’úter. Té una mida de 3 a 4 cm de longitud i uns 2,5 cm de diàmetre. Es pot  dilatar devers 10 centímetres durant el part. En el coll de l’úter se segrega un líquid, el fluix, que afavoreix l’ascens dels espermatozoides cap a la matriu.
Trompes de Fal·lopi Són dues estructures de devers 12 centímetres de longitud i calibre molt fi. Tenen dues funcions: aspirar o succionar l’òvul de l’ovari cada mes i transportar-lo cap a l’úter. En les trompes es produeix la fecundació.	La vagina Conducte elàstic que s’estén des del vestíbul vaginal fins al coll de l’úter. La mida és de 8 a 11 centímetres. Es pot dilatar i augmentar la longitud 3 o 4 centímetres. És l’òrgan femení que rep el penis durant el coit, la via de sortida de la menstruació i la porció inferior del canal del part. La vagina està protegida per l’himen.
Úter o matriu És un òrgan musculós, d’uns 7 centímetres, en forma de pera invertida i aplanada. L’interior està recobert d’una mucosa anomenada endometri. Està situat a la pelvis, entre la bufeta urinària i el recte. Allotja l’òvul fecundat, que s’implanta a l’endometri.	Bulbs del vestíbul vaginal Els bulbs del vestíbul vaginal són dues estructures allargades de teixit erèctil, d’uns 3 centímetres, que es troben a banda i banda de l’orifici vaginal.

El punt G

El punt G va ser descobert pel ginecòleg alemany Ernst Gräfenberg. És una petita zona erèctil, situada a la paret anterior de la vagina, a uns 3-5 centímetres de l’orifici vaginal. En aquesta zona es localitza l’esponja uretral, les glàndules de Skene, també denominades parauretrals. Aquesta zona, denominada pròstata femenina, augmenta de mida amb l’excitació, i és en aquesta situació que, al pressionar-la, pot produir plaer.

El fet que sigui difícil de trobar es perquè només és detecta quan hi ha excitació a través de l’estimulació vaginal, i és quan el punt G es converteix en una massa amb les voreres irregulars i amb relleu sobre la paret vaginal frontal. No hi ha que frustrar-se si no es troba, ja que només és una zona més sensible i no un punt màgic.

Clica per veure el vídeo de l’anatomia sexual femenina