3.1. Zones erògenes primàries
Les zones erògenes primàries són les que es troben en la zona genital perianal i els pits.
Des de la infància rebem missatges que van generant l’actitud enfront del nostre cos. Ens ensenyen a realçar algunes zones com els ulls, el cabell, mentre que altres semblen intocables, invisibles i innombrables:
Intocables:
és molt probable que recordem la frase típica de “no et toquis això”
Invisibles:
es l’única part del cos que no s’ensenya, i quan es mostra va acompanyada de morb, escàndol, rielletes...
Innombrable:
aprenem una gran quantitat de sinònims referits als òrgans genitals (perdiu, fal•lus, plàtan, verga, minga, pixa, botifarra, pardal, llonganissa, pito, polla, cuca... /sa cotorra, sa fonollera, potorrot, conill, poma, moraduix, almeja, xoxo.../ melons, síndries, pebres, domingues, globos, mametes, magdalenes, margalides, magranes, beaces, braguer, llonguet...). No hi ha cap part del nostre cos que tengui un vocabulari tan ric como les “parts íntimes”.
(Si l’alumnat diu el nom popular es recomana repetir-ho i dir el nom real perquè el coneguin).
Per aquests motius en el tema que ens ocupa hi ha un cert desconeixement entre la gent jove, és fonamental que coneguin com és i com funciona el cos humà femení i masculí si volem que entenguin la seva importància en el plaer sexual.
- L’anus
La regió anal està envoltada per múltiples terminacions nervioses interconnectades amb els principals músculs de la pelvis. És el veí erogen més proper dels genitals i de fet, es contreu rítmicament durant l'orgasme.
L'anus és un atapeït "anell de carn" la seva funció és la de controlar i eliminar les deixalles del cos. No es pot controlar totalment, ja que té moviments reflexos de l’esfínter intern, i això pot produir dolor amb la penetració sexual.
Contràriament a la vulva i a la vagina, l'anus i el recte no segreguen la lubricació natural que faciliti una relació sexual, per tant, quan es practica sexe anal s’ha d'usar lubricant per facilitar la penetració. El lubricant que s’utilitzi ha de ser compatible amb els preservatius, per tant ha de ser de base aquosa (els altres fan mal bé el làtex del preservatius).
Els músculs anals no tenen l'elasticitat que els hi permetin dilatar-se, per això la penetració anal ha de ser practicada amb molt de compte, per evitar esquinçaments, fissures anals i sagnat. Introduir els dits impregnats amb lubricant amb suavitat, ajudaria a dilatar i relaxar l'anus de la persona que serà penetrada, i reduiria la sensació de dolor inicial de la penetració.
El risc d'infecció s'incrementa, ja que l'esfínter anal és més rígid a la penetració i menys elàstic que la vagina, amb la consegüent major fricció, passant més micro traumatismes durant l'acte sexual. Per higiene i per la prevenció d’infeccions, sempre és recomanable l'ús de condó, fins i tot en la penetració amb objectes sexuals.
Aquesta pràctica sexual requereix grans dosis de mútua confiança, lubricació, capacitat de comunicació i paciència per part de l'home, que no es pot moure tan enèrgicament com ho faria durant el coit vaginal, perquè corre el risc de danyar teixits molt delicats. Si no es prenen les precaucions necessàries, pot ser una activitat d'alt risc.
Un mite molt comú que moltes persones comenten, és que un home heterosexual que gaudeix de la penetració anal és realment homosexual. A més, el reconèixer que aquest estímul pugui ser plaent, pot posar en dubte la seva "masculinitat". Hi ha molts homes que no són homosexuals i que gaudeixen de l'estimulació anal i de la pròstata, i fins i tot de la penetració anal.
Hi ha persones que veuen el sexe anal com un "acte pervers" i "contranatura", fins i tot per als matrimonis. També ha estat condemnat amb freqüència per autoritats religioses i laiques.
- Els pits
Els pits responen a l’estímul sexual, indistintament de la seva mida i forma, són una de les parts més sensibles dels cos femení i del masculí. Els pits de l’home responen sexualment però amb menys intensitat que el de la dona. Ben estimulats (carícies amb la llengua o mossegades suaus), poden donar molt de plaer i inclús en algunes ocasions la seva estimulació pot provocar l’orgasme. Amb l’excitació els mugrons es tornen més durs i augmenten de mida.
S’ha de tenir en compta que cada persona té una sensibilitat diferent. L’estimulació s’ha de començar amb suavitat augmentant la pressió segons la resposta de la persona. Hi ha que evitar les mossegades o pessigades massa fortes perquè poden ser doloroses.
Clica per veure aquest vídeo “Diferente es normal”