5.4. El sexe virtual

El sexe virtual és el que es practica a través d’un mitjà de comunicació, com pot ser l’ordinador o el telèfon, i té com a característica fonamental que no hi ha la presència física de les dues persones en el mateix lloc.

Qui el practica ha de renunciar a alguns dels actes més característics de les pràctiques sexuals, com són les carícies mútues o el coit. A canvi, es potencien molt més altres fets com la masturbació o el diàleg excitant.

Amb les noves tecnologies, ja instaurades en el nostre dia a dia, l’opció del sexe virtual és una pràctica que és a l’abast de les persones joves. Aquest tipus de pràctica sexual pot comportar perills, ja que les imatges es poden gravar i utilitzar per fer-ne un mal ús, encara que inicialment aquesta no hagi aquesta la seva finalitat.

La publicació d’imatges sense autorització es pot denunciar, però encara que la llei contempla sancions per aquest tipus de publicacions il•legals, això no evita el patiment psicològic (humiliació, tristesa, depressió…) i les conseqüències socials (rebuig…) de la persona protagonista. És important protegir la nostra intimitat de possibles males pràctiques.