1.2.1 Concepte i característiques de la llei
La llei és la norma jurídica escrita superior entre totes les normes, llevat de la Constitució, que preval enfront de qualsevol altra norma jurídica, ja que, com que emana d'un Parlament elegit democràticament, es tracta de l'expressió de la voluntat popular.
|
Característiques de la llei |
|
|
1 |
És un mandat normatiu o jurídic: normalment és un mandat normatiu general, però també pot ser un mandat singular o excepcional. |
|
2 |
És un mandat del Parlament, és a dir, dels òrgans que constitucionalment són titulars del poder legislatiu: les Corts Generals (Congrés i Senat) i les assemblees legislatives de les comunitats autònomes. Això dóna lloc a l'existència de lleis estatals i lleis autonòmiques. |
|
3 |
És un mandat superior o originari: s'ha dit que la llei pot fer "tot el que és físicament possible" (establir mandats generals o particulars, ordenar per al futur o retroactivament, etc.) i cap òrgan no pot resistir-se al mandat de la llei. |
|
4 |
És un mandat subordinat a la Constitució , perquè, com ja sabem, la Constitució és la norma suprema de l'ordenament jurídic. Per tant, la llei no pot contradir la Constitució i l'únic control de la llei és el control de constitucionalitat, que correspon al Tribunal Constitucional. |