1.2.2 Classes de lleis
Atenent a l'ens titular de la potestat legislativa, podem distingir entre lleis estatals i lleis autonòmiques.
Lleis estatals |
|
Concepte |
Són les lleis que emanen de les Corts Generals, en exercici de la seva funció legislativa, en matèries de competència estatal. |
Classificació (en funció de la matèria que regulen) |
Lleis orgàniques: són les que preveu l'article 81 de la Constitució, que estableix una sèrie de matèries reservades a llei orgànica:
L'aprovació, la modificació o la derogació de les lleis orgàniques exigeix majoria absoluta del Congrés, en una votació final sobre el conjunt del projecte. |
Lleis ordinàries: són les lleis que emanen del poder legislatiu i no són lleis orgàniques. |
|
La relació entre ambdós tipus de lleis no es regeix pel principi de jerarquia normativa, sinó pel principi de competència. La llei orgànica i la llei ordinària tenen la mateixa jerarquia normativa, però hi ha una sèrie de matèries que només poden ser regulades per llei orgànica, i la invasió per la llei ordinària de l'àmbit competencial reservat expressament a la llei orgànica suposa la inconstitucionalitat de la norma, per vulneració del principi de competència. |
Lleis autonòmiques |
|
Concepte |
Les lleis autonòmiques són les que emanen de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes, en exercici de la seva funció legislativa en matèries de la seva pròpia competència. Totes les comunitats autònomes tenen una assemblea legislativa o Parlament, que pot dictar normes amb rang de llei. En el nostre cas, d'acord amb l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, "el Parlament representa el poble de les Illes Balears, exerceix la potestat legislativa, aprova els pressuposts de la Comunitat Autònoma, controla l'acció de govern i exerceix totes les competències que li atribueixen aquest Estatut, les lleis de l'estat i les del Parlament mateix" (article 40). |