1.3.3 Classes de disposicions administratives

Segons la seva relació

amb la llei

Reglaments executius i reglaments independents

Els reglaments executius o secundum legem es limiten a desplegar i completar els preceptes continguts en una llei, bé totalment (reglaments generals) o bé parcialment (reglaments parcials).

Els reglaments independents o praetem o extra legem es dicten al marge de la llei, per regular matèries en absència d'aquesta, llevat de les matèries reservades a la llei.

Reglaments normals i reglaments excepcionals

Els reglaments normals són els que respecten els principis generals de reserva de llei i de jerarquia normativa.

Els reglaments excepcionals són els que no respecten els principis de reserva de llei o jerarquia normativa. L'exemple típic són els reglaments de necessitat, que poden dictar determinades autoritats en cas de catàstrofes i calamitats públiques en virtut d'una llei que els autoritzi per adoptar les mesures necessàries davant aquestes contingències.

Segons el subjecte...

...que els dicta: Reglaments estatals, reglaments autonòmics i reglaments locals, en funció de si són dictats per l'Administració de l'Estat, per les administracions de les comunitats autònomes o per les entitats locals.

...a qui afecta: Reglaments jurídics i reglaments administratius. Els reglaments jurídics tenen per objecte relacions de supremacia general, és a dir, relacions que lliguen l'Administració amb qualsevol ciutadà. Els reglaments administratius tenen per objecte l'àmbit organitzatiu intern o les relacions de supremacia especial; és a dir, les relacions en què hi ha un plus de subjecció o submissió sobre la base d'un títol jurídic específic.

Segons el rang jeràrquic

Els reglaments estatals i autonòmics, segons l'òrgan del qual procedeixin, adopten la forma dedecret del Consell de Ministres o Consell de Govern i del president del Govern, i d' Ordre del ministre o conseller corresponent, entre els quals hi ha una relació jeràrquica.