10.2 La reassignació d’efectius

L’article 90 de la Llei 3/2007 disposa:

«Article 90. Reassignació d’efectius

1. El personal funcionari el lloc de feina del qual se suprimeixi com a conseqüència d’un pla d’ordenació de recursos humans dels que preveu aquesta llei, pot ser destinat a un altre lloc de feina pel procediment de reassignació d’efectius, amb l’aplicació de criteris objectius que es concretin en el mateix pla i amb caràcter definitiu.

2. Els procediments de reassignació s’han d’establir reglamentàriament, i la durada no pot ser superior a sis mesos.»

L’article 38 de la mateixa Llei estableix com a instruments d’ordenació i planificació els plans generals d’ordenació dels recursos humans i els programes específics per optimitzar recursos per a àrees determinades. Aquest precepte específica que aquests instruments, entre altres mesures poden incloure la reassignació d’efectius de personal.

Per tant, tot i que l'article 90 de la Llei 3/2007, no ho esmenti expressament la reassignació d'efectius també pot ser conseqüència de l'aprovació de programes específics per optimitzar recursos per a àrees determinades.

El sistema de provisió de llocs de treball de reassignació d’efectius no es troba regulat pel Decret 33/1994 i mai s’ha aplicat a l’Administració de la CAIB.

Pel que fa a l’àmbit estatal, fou introduït per la Llei 22/1993, de 29 de desembre, de mesures fiscals, de reforma del règim jurídic de la funció pública i de la protecció per la desocupació. Aquesta llei va modificar l’article 18 de la Llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per a la reforma de la funció pública. D’acord amb l’article 18: «Les administracions públiques podran elaborar plans d’ocupació, referits tant a personal funcionari com laboral, que contindran de manera conjunta les actuacions que cal desenvolupar per a l’òptima utilització dels recursos humans en l’àmbit al qual afectin, dins dels límits pressupostaris i d’acord amb les directrius de política de personal. Les actuacions previstes per al personal laboral en els plans d’ocupació es desenvoluparan conforme a la normativa específica de l’ordenació juridicolaboral.» Es pot observar que la normativa estatal no fa referència a un pla d’ordenació de recursos humans, sinó a un pla d’ocupació.

Els plans d’ocupació o d’ordenació de recursos humans són habituals a l'àmbit laboral. No obstant l’aplicació d’aquests plans no poden tenir les mateixes conseqüències per al personal funcionari que per al personal laboral, per a aquest darrer col·lectiu l’aplicació d’un pla d’ocupació pot suposar l’extinció de la relació laboral. Per al personal funcionari, l’execució d’aquests plans por implicar la supressió de llocs de feina i, en conseqüència, el trasllat del personal que els ocupa a uns altres llocs.

Fases de la reassignació d’efectius

En el supòsit que s’aprovi un pla d’ordenació de recursos humans que impliqui la supressió de llocs de feina, l’article 60 del Reial decret 364/1995 preveu una sèrie de fases per dur a terme la reassignació d’efectius.

Certament, el Reial decret 364/1995 és d’aplicació a l’àmbit de l’Administració General de l’Estat; no obstant això, en el supòsit que l’Administració de la CAIB volgués dur a terme una reassignació d’efectius, podria tenir en compte aquest article com a referència i, en el pla d’ordenació de recursos humans, establir aquestes fases. L’article 60.3. del Reial decret 364/1995 disposa:

«3. La reasignación de efectivos podrá producirse en alguna de las siguientes fases:

1. En el plazo máximo de seis meses desde la supresión del puesto de trabajo, el Subsecretario del Departamento ministerial donde estuviera destinado el funcionario podrá reasignarle a un puesto de trabajo de similares características, funciones y retribuciones en el ámbito del mismo y de los Organismos adscritos. Cuando se trate de funcionarios pertenecientes a Cuerpos o Escalas que tengan reservados puestos en exclusiva, la reasignación se efectuará por la autoridad de la que dependan dichos Cuerpos o Escalas.

2. Si en el plazo señalado en la fase anterior el funcionario no hubiera obtenido puesto en el Ministerio donde estaba destinado, podrá ser reasignado por la Secretaría de Estado para la Administración Pública, en un plazo máximo de tres meses, a un puesto en otro Departamento ministerial en las mismas condiciones establecidas en la primera fase.

Durante estas dos primeras fases la reasignación tendrá carácter obligatorio para puestos en el mismo municipio y voluntario para puestos que radiquen en otro distinto.

En tanto no sea reasignado a un puesto durante las dos fases citadas, el funcionario continuará percibiendo las retribuciones del puesto de trabajo suprimido que desempeñaba y podrán encomendársele tareas adecuadas a su Cuerpo o Escala de pertenencia.

3. Los funcionarios que tras las anteriores fases de reasignación de efectivos no hayan obtenido un puesto de trabajo serán adscritos al Ministerio para las Administraciones Públicas a través de relaciones específicas de puestos en reasignación, siendo declarados en la situación administrativa de expectativa de destino. Podrán ser reasignados por la Secretaría de Estado para la Administración Pública a puestos, de similares características a los que tenían, de otros Ministerios y sus Organismos adscritos. A estos efectos se entenderán como puestos de similares características los que guarden semejanza en su forma de provisión y retribuciones respecto del que se venía desempeñando.

La reasignación conllevará el reingreso al servicio activo. Tendrá carácter obligatorio cuando el puesto esté situado en la misma provincia y voluntario cuando radique en provincia distinta a la del puesto que se desempeñaba en el Departamento de origen.»

Lògicament, en un pla d’ordenació de recursos humans aprovat per l’Administració de la CAIB, les referències als ministeris es farien a les conselleries, i les referències als òrgans competents en matèria de funció pública de l’Administració General de l’Estat, als òrgans competents de l’Administració de la CAIB.

L’article 109 de la Llei 3/2007 preveu la situació administrativa d’expectativa de destinació. En aquesta situació es pot romandre com a màxim un any. Quan transcorre aquest període, el personal funcionari ha de ser declarat en la situació administrativa d’excedència forçosa. S’ha de tenir en compte que en aquesta darrera situació el personal funcionari només té dret a percebre les retribucions bàsiques i, si pertoca, les prestacions familiars per fills a càrrec seu. El temps que es romangui en la situació d’excedència forçosa computa a l’efecte dels triennis.

Les persones declarades en la situació d’expectativa de destinació estan obligades a participar en els concursos de mèrits.