11.1 La mobilitat interadministrativa
La mobilitat de personal funcionari entre administracions públiques pot esdevenir un mecanisme o un sistema per proveir llocs de feina. Aquesta mobilitat s’ha de fer efectiva mitjançant algun dels sistemes ordinaris o extraordinaris als quals s’ha fet esment en aquest curs.
L’article 17.1. de la Llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per a la reforma de la funció
pública, ja va establir que, amb la finalitat d’aconseguir una millor utilització del recursos humans, els llocs de feina de l’Administració de l’Estat i de les comunitats autònomes podien ser proveïts per personal funcionari de qualsevol d’aquestes administracions públiques d’acord amb el que establissin les relacions de llocs de feina.
El text refós de l’EBEP dedica un precepte a la mobilitat voluntària entre administracions públiques, en concret l’article 84, intentant d’aquesta manera establir un marc general per fer possible aquest tipus de mobilitat. El primer apartat d’aquest precepte disposa que, amb la finalitat d’aconseguir un millor aprofitament dels recursos humans que garanteixi l’eficàcia del servei que es presti als ciutadans, l’Administració General de l’Estat i les comunitats autònomes i les entitats locals han d’establir mesures de mobilitat interadministrativa, preferentment mitjançant un conveni de conferència sectorial o uns altres instruments de col·laboració.
La Llei 3/2007, a l’article 73.2., també fa referència a la mobilitat interadministrativa i garanteix el dret del personal funcionari d’altres administracions públiques a ocupar els llocs de feina de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, d’acord amb els requisits i les condicions que estableixen les relacions de llocs de feina. Això sí, aquest dret es troba condicionat al principi de reciprocitat entre administracions públiques i a allò que determini la legislació bàsica estatal.
Així com ha assenyalat certa part de la doctrina —entre d’altres autors Alberto Palomar Olmeda i Miguel Sánchez Morón—, la mobilitat interadministrativa és una de les assignatures pendents de les relacions entre les administracions públiques.
Abans de l’entrada en vigor de l’EBEP ja es varen subscriure instruments de col•laboració entre administracions públiques, com per exemple l’Acord de 27 de novembre de 2003, entre el Ministeri d’Administracions Públiques i l’Administració de la CAIB. Aquest és un acord marc de col•laboració que va oferir el Ministeri d’Administracions Públiques a totes les comunitats autònomes (vegeu el document d’interès núm. 6). La clàusula segona d’aquest acord disposa:
«Segunda. Apertura de puestos
El Ministerio de Administraciones Públicas y las consejerías competentes en materia de Función Pública de las comunidades autónomas y de las ciudades autónomas que suscriben este acuerdo Marco se comprometen a promover, en el plazo de seis meses contado a partir de la entrada en vigor del Acuerdo, las medidas que permitan abrir un 5%, como mínimo, de sus puestos de trabajo a los funcionarios de todas las administraciones públicas que lo suscriban, excluidos aquéllos colectivos, como el personal docente, estatutario, de Correos y Telégrafos, etc., que tiene regímenes específicos de movilidad.
Los puestos abiertos de la AGE se distribuirán territorialmente de forma proporcional.»
11.1.1. Tipus
Dins la mobilitat interadministrativa podem distingir entre una mobilitat de tipus forçós i una mobilitat de tipus voluntari.
Mobilitat interadministrativa voluntària
Aquesta és el tipus de mobilitat interadministrativa més habitual i es dona a través dels sistemes ordinaris de provisió (concurs de mèrits i lliure designació) o a través de comissions de serveis de caràcter voluntari.
L’article 96 de la Llei 3/2007 estableix les condicions i els efectes de la mobilitat interadministrativa. Aquest precepte estipula que el personal funcionari d’altres administracions pot participar en els procediments de provisió dels llocs de feina de l’Administració autonòmica que tenguin establerta aquesta possibilitat en la relació de llocs de feina.
Com ja es va fer esment a la primera unitat, els codis de l’Administració d’adscripció dels llocs de feina són els següents:
AA: Administració autonòmica.
AE: Administració del propi ens.
AS: Personal del sector públic instrumental.
AT: Administració Tributària.
A1: Administració de l’Estat i de les comunitats autònomes
A2: Administració de l’Estat i Administracions locals.
A3: Administració de l’Estat, de les comunitats autònomes i de les administracions locals.
A4: Administració de l’Estat, de les comunitats autònomes, de les administracions locals i personal estatutari del Servei de Salut.
A5: Totes les administracions públiques.
A6: Administració tributària i Administració de la CAIB.
A7: Administració de la CAIB i Consell Consultiu de les Illes Balears.
A8: Administració de la CAIB i personal estatutari de l’IB-Salut.
A9: Administració autonòmica i local.
CC: Consell Consultiu.
El personal d’altres administracions que vulguin participar en un procediment de provisió de llocs de feina de l’Administració de la CAIB no només ha de complir el requisit de l’Administració d’adscripció, sinó que també ha de disposar de la resta de requisits que exigeixi la relació de llocs de feina, com ara el subgrup o cos d’adscripció.
L’única excepció es dona en el cas que es no pugui acreditar el nivell mínim exigit de coneixement de la llengua catalana. En aquest supòsit la persona interessada queda obligada a assolir-lo i acreditar-lo en el termini de dos anys comptadors a partir de la data d’ocupació del lloc de treball, d’acord amb el que disposa el Decret 11/2017, de 24 de març, d’exigència del coneixement de la llengua catalana en els procediments selectius d’accés a la funció pública i per ocupar llocs de feina de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears (vegeu document d’interès núm. 7). Un cop transcorregut aquest termini sense que la persona interessada hagi obtingut el nivell de català exigit, el Decret 11/2017 preveu la remoció del lloc de feina per manca d’adequació a les seves funcions, mitjançant la tramitació d’un procediment contradictori i escoltada la junta de personal corresponent.
La Llei 3/2007 preveu que el personal funcionari procedent d’altres administracions públiques que obté destinació en un lloc de feina de l’Administració autonòmica es regeix per la legislació en matèria de funció pública d’aquesta comunitat autònoma.
Respecte al personal d’altres administracions que accedeix a l’Administració de la CAIB mitjançant un sistema de provisió ordinari, tal com es va fer esment a la unitat I d’aquest curs, només es pot integrar en els cossos i les escales propis de l’Administració de la CAIB, d’acord amb els requisits i les condicions que s’estableixin i d’acord amb el principi de reciprocitat. Aquest personal —si no s’ha produït la integració en algun cos, escala o especialitat d’aquesta Administració i passa a prestar serveis amb caràcter permanent en una altra Administració pública— perd la vinculació amb l’Administració autonòmica.
Respecte al personal funcionari de qualsevol Administració pública que accedeix a una altra com a conseqüència d’haver participat en un sistema de provisió ordinària, es poden destacar els aspectes següents:
a) Romanen, respecte de l’Administració d’origen, en la situació administrativa de servei en altres administracions, d’acord amb l’article 88.1. del text refós de l’EBEP.
b) En els supòsits de remoció o supressió del lloc de feina obtingut per concurs, s’han de quedar a l’Administració de destinació, que els ha d’assignar un lloc de treball d’acord amb els sistemes de carrera i provisió de llocs vigents a l’Administració esmentada.
c) En el supòsit de cessament del lloc obtingut per lliure designació, l’Administració de destinació, en el termini màxim d’un mes a comptar a partir de l’endemà del cessament, pot acordar l’adscripció del funcionari a un altre lloc d’aquest ens o li ha de comunicar que no fa efectiva l’adscripció esmentada. En tot cas, durant aquest període s’entén que continua a tots els efectes en servei actiu a l’Administració esmentada.
Un cop transcorregut el termini d’un mes sense que s’hagi acordat la seva adscripció a un altre lloc, o un cop rebuda la comunicació que aquesta no es fa efectiva, el funcionari ha de sol•licitar en el termini màxim d’un mes el reingrés al servei actiu en la seva Administració d’origen, la qual li ha d’assignar un lloc de feina d’acord amb els sistemes de carrera i provisió de llocs vigents a l’Administració esmentada, amb efectes econòmics i administratius des de la data en què s’hagi sol•licitat el reingrés.
Si no se sol•licita el reingrés al servei actiu en el termini indicat, el funcionari ha de ser declarat d’ofici en situació d’excedència voluntària per interès particular, amb efectes des de l’endemà que hagin cessat en el servei actiu en l’Administració de destinació.
Per acabar, convé esmentar que la Llei 3/2007 té un precepte dirigit específicament a la mobilitat interadministrativa entre administracions públiques radicades dins la nostra autonomia. És l’article 55, que disposa el següent:
«Article 55. Homogeneïtzació dels procediments selectius
1. A l’efecte de permetre la mobilitat interadministrativa en l’àmbit de la comunitat autònoma i la cooperació en matèria de selecció de personal, el Consell de Govern, a proposta del conseller o la consellera competent en matèria de funció pública, amb l’informe previ del Consell Balear de la Funció Pública, ha d’establir els programes homogenis i els temaris bàsics que constitueixen els continguts mínims corresponents als procediments selectius per a cossos, escales, especialitats o categories de l’Administració de la comunitat autònoma.
2. Les administracions públiques radicades a les Illes Balears poden assumir els continguts esmentats en els processos selectius per accedir als cossos, les escales, les especialitats i les categories pertinents, cosa que permetrà establir les equivalències corresponents i la mobilitat en condicions de reciprocitat.
3. La determinació dels programes homogenis i dels temaris bàsics s’ha de dur a terme d’acord amb les disposicions bàsiques estatals aplicables a les corporacions locals.»
Atès el factor de la insularitat, és més habitual que el personal funcionari de l’Administració de la CAIB s’interessi més per la mobilitat interadministrativa entre administracions que radiquen en una mateixa illa que entre administracions situades a diferents illes de l’arxipèlag o administracions de la Península.
Per la seva banda, el text refós de l’EBEP també preveu que la Conferència Sectorial d’Administració Pública pot aprovar els criteris generals que s’han de tenir en compte per portar a terme les homologacions necessàries per fer possible la mobilitat interadministrativa.
Mobilitat interadministrativa forçosa
A l’Administració de la CAIB, la mobilitat forçosa fonamentada en les necessitats del servei o funcionals es fa efectiva a través de les comissions de serveis forçoses, les comissions de serveis d’atribució temporal de funcions forçoses, les comissions de serveis d’atribució forçoses a persones membres dels òrgans de selecció o de valoració, la redistribució d’efectius, la reassignació d’efectius i el canvi d’adscripció de llocs de feina.
És important assenyalar que la normativa estatal preveu que la mobilitat forçosa es pugui estendre a la mobilitat interadministrativa. Concretament, l’article 60.4. del Reial decret 364/1995, que, respecte a la reassignació d’efectius, estableix el següent:
«4. La reasignación de efectivos de funcionarios de la Administración General de Estado en otras administraciones públicas se acordará por la Secretaría de Estado para la Administración Pública en los términos que establezcan los convenios que, a tal efecto, puedan suscribirse con ellas, con las garantías previstas en el artículo 20.1.g, último párrafo, de la Ley 30/1984, de 2 de agosto.»
I la normativa de la CAIB també preveu aquest tipus de mobilitat forçosa a l’apartat segon de l’article 96 bis de la Llei 3/2007. Aquest article assenyala que la mobilitat interadministrativa es pot dur a terme mitjançant actuacions de reassignació d’efectius entre administracions i de redistribució de personal entre administracions. L’article 96 bis de la Llei 3/2007, introduït pel Decret llei 10/2012 de modificació del Decret llei 5/2012 (BOIB núm. 129, d’1 de setembre de 2012), també preveu que, en el cas que es faci ús d’aquest tipus de mobilitat, s’han de respectar les retribucions, les condicions essencials de treball i l’illa de residència del personal afectat. Si impliquen canvi del municipi de residència, el personal funcionari té dret a les indemnitzacions establertes reglamentàriament per als trasllats forçosos. Sembla que l’article 96.2. bis es troba principalment adreçat a la mobilitat interadministrativa forçosa entre administracions de la nostra comunitat autònoma, atesa la garantia que s’estableix respecte a l’illa de residència. No obstant això, també es podria donar amb l’Administració perifèrica de l’Estat ubicada dins la CAIB.
Per finalitzar, s’ha de fer referència a la mobilitat interadministrativa per traspàs de serveis o competències. Aquesta mobilitat també és de tipus forçós, atès que no depèn de la voluntat del personal funcionari afectat i es troba regulada a l’article 94 de la Llei 3/2007.