11.2 Sistemes de provisió del personal laboral de l'Administració de la CAIB

11.2.1 El concurs de proveïment de llocs de treball: el concurs de mèrits i la lliure designació

—Consideracions comunes

La provisió de llocs de feina de personal laboral es pot dur a terme pels sistemes de concurs de mèrits o pel sistema de lliure designació, amb la convocatòria pública corresponent. Així, com en el cas dels llocs de feina de personal funcionari, és la relació de llocs de treball la que especifica quin és el sistema ordinari de provisió de cada lloc.

Les convocatòries s’han de publicar: en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, al web de l’Escola Balear d’Administració Pública (EBAP) i a la intranet de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
En els concursos de provisió de llocs de feina pot participar tot el personal laboral fix a temps complet i a jornada parcial, així com el fix discontinu, en situació activa i en excedència que tenguin la mateixa categoria professional que la vacant objecte del concurs, tret dels suspesos per sanció, que no ho poden fer fins que no s’hagi complert aquesta sanció.

Amb caràcter general, el termini per resoldre el concurs de trasllats és d’un mes, comptador des de l’endemà de l’acabament del període per presentar instàncies. La convocatòria pot establir un termini diferent, però, en tot cas, aquest no pot ser superior a dos mesos.

Quant al temps de permanència en el lloc de feina, el personal al qual se li adjudica un lloc no pot participar en els concursos de trasllat que es convoquin dins els dos anys següents a la data de resolució de la darrera destinació obtinguda per concurs. Aquesta obligació de romandre en el lloc de feina té dues excepcions: quan es tracta d’un lloc de feina de lliure designació o d’un lloc de feina de concurs de mèrits de la mateixa conselleria i localitat.

El termini per prendre possessió de la nova destinació es compta a partir de l’endemà de la publicació de la resolució del concurs de trasllats. Aquest termini varia atenent les circumstàncies: és de tres dies si la persona interessada resideix a la mateixa localitat on radica la plaça; és de set dies si resideix a la mateixa illa i és d’un mes si es viu fora de l’illa o suposa el reingrés al servei actiu. Això sí, s’ha de tenir en compte que el termini per prendre possessió queda suspès mentre no es produeixi la vacant prevista. I que, la persona titular de la conselleria competent en matèria de funció pública pot concedir una pròrroga de fins a un mes en els següents casos:

a) Per necessitats del servei degudament motivades.

b) Si la persona interessada prové de fora de l’illa i així ho sol·licita per raons justificades. En tot cas, la denegació de la pròrroga s’ha de motivar.

—El concurs de mèrits

El concurs de mèrits és qualificat pel conveni col·lectiu com el sistema normal de provisió de llocs vacants. Cada convocatòria ha de determinar els mèrits que s’han de tenir en compte, així com els barems corresponents. Tant els mèrits com els barems han de ser acordats per l’Administració i el comitè Intercentres, que és l’òrgan col·legiat de representació del personal laboral de la CAIB. El conveni col·lectiu estableix els següents mèrits de consideració necessària: l’experiència professional, l’antiguitat a les administracions públiques, els cursos de formació i el nivell de coneixement de la llengua catalana.

Les convocatòries han d’indicar: el nombre de places que s’han de proveir; la denominació i la identificació de les places; la destinació; les característiques i els requisits mínims exigits que han de complir les persones que aspiren a ocupar-les; la relació de mèrits que es tindran en compte i l’òrgan al qual s’han d’adreçar les sol·licituds. Si són diverses les places sol·licitades en l’imprès de sol·licitud, s’ha d’especificar l’ordre de preferència d’adjudicació.

La convocatòria també ha de designar les persones membres de la comissió de valoració de mèrits. La comissió s’ha de compondre per cinc persones, tres de les quals són designades per la comunitat autònoma, i les dues restants, pel comitè Intercentres o, subsidiàriament, pels comitès d’empresa, entre els seus components. Aquest és l’òrgan competent per valorar els mèrits acreditats per les persones aspirants i per proposar l’adjudicació dels llocs de feina a favor de les persones que obtenguin la major puntuació.

La persona titular de la conselleria competent en matèria de funció pública és l’òrgan competent per adjudicar els llocs de feina mitjançant el sistema de provisió de concurs de mèrits. Les destinacions adjudicades mitjançat el sistema esmentat són irrenunciables i no donen lloc a cap indemnització.

En darrer terme assenyalar que, el darrer concurs de mèrits convocat, fou l'establert per la Resolució de la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques de 7 de gener de 2019, per la qual s’aproven la convocatòria, les bases, el barem de mèrits i la designació de les comissions tècniques de valoració del concurs per al proveïment de diversos llocs de treball, corresponents a personal laboral fix de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (vegeu document d’interès núm. 9).

—La lliure designació

La facultat de proveir els llocs de feina de lliure designació correspon a la conselleria competent en matèria de funció pública i la designació s’ha de fer amb l’informe previ emès per la persona titular de la conselleria a la qual es troba adscrit el lloc de feina que s’ha de proveir.

El lloc de feina s’adjudica a la persona que s’estimi més adequada. En conseqüència, el personal nomenat per als llocs de treball de lliure designació pot ser remogut discrecionalment d’aquests llocs.

El conveni també específica que el fet d’haver ocupat un lloc de feina de lliure designació no pot constituir un mèrit per proveir altres llocs de treball, llevat que es tracti de la mateixa categoria i nivell.

Les persones interessades poden renunciar a l’adjudicació d’un lloc de feina de lliure designació.

11.2.2 La mobilitat funcional

El conveni col·lectiu defineix la mobilitat funcional com l’encàrrec al treballador de funcions diferents de les assignades a la seva categoria professional, amb caràcter temporal, quan raons tècniques o organitzatives així ho justifiquin. És a dir, que no es tracta, estrictament parlant, d’un sistema de provisió, atès que la persona afectada per una mobilitat funcional no accedeix a un lloc de feina diferent al que ocupa, sinó que se li assignen funcions diferents a les que corresponen a la categoria professional a la qual pertany.

La mobilitat funcional ha de tenir la durada imprescindible per atendre les necessitats que la justifiquen, i, generalment, requereix l’informe previ del comitè d’empresa.

La persona treballadora afectada per una mobilitat funcional ha d’estar en possessió de la titulació acadèmica i professional preceptiva i té dret a percebre les retribucions corresponents a les funcions efectivament realitzades.

Cal destacar que la mobilitat funcional pot implicar l’exercici de funcions superiors o funcions inferiors a les corresponents a la categoria professional o al nivell reconegut.

—Encàrrec de funcions de categoria superior

Quan les necessitats del servei així ho exigeixen, l’Administració de la CAIB pot encomanar al personal laboral l’exercici de funcions corresponents a una categoria professional superior a la que tengui.

L’encàrrec de funcions de categoria superior no pot ser superior a sis mesos durant un any o a vuit mesos durant dos anys, i requereix l’informe previ de la cabdalia responsable de cada organisme o centre de treball. El comitè d’empresa també ha d’emetre un informe quan l’encàrrec excedeix de tres mesos.

Aquests treballs s’han de fer per torns rotatius entre tot el personal laboral de l’àrea afectada que compleixi els requisits necessaris per efectuar les funcions i impliquen la reserva del lloc base.

Un cop superat aquest termini, si la feina desenvolupada no és amb caràcter de substitució i hi ha un lloc de treball vacant, s’ha d’obrir una convocatòria per proveir-lo mitjançant els procediments que estableix el conveni col·lectiu.

La persona que dugui a terme un encàrrec de funcions de categoria superior té dret a percebre la diferència retributiva entre la categoria assignada i la funció que efectivament exerceixi.

—Encàrrec de funcions de categoria inferior

L’Administració de la CAIB, per necessitats peremptòries i imprevisibles de l’activitat productiva, pot encomanar a un treballador les tasques corresponents a un lloc de feina d’una categoria professional inferior a la que té.

L’encàrrec de funcions de categoria inferior únicament es pot fer pel temps imprescindible. L’Administració ha de mantenir la retribució i respectar la resta de drets de la categoria professional de la persona interessada. A més, ha de percebre un increment d’un 10% en les seves retribucions totals.

Aquests encàrrecs s’han de dur a terme per torns rotatius entre les persones treballadores del servei. I és preceptiu l’informe previ del comitè d’empresa.

11.2.3 La mobilitat geogràfica

S’entén per mobilitat geogràfica el desplaçament de la persona treballadora des de la localitat on estigui ubicat el lloc de treball a una altra de diferent.

La mobilitat geogràfica pot ser temporal o definitiva, en aquest darrer cas implica el trasllat. En ambdós casos s’han d’abonar al personal desplaçat, a més de les seves retribucions, les despeses del viatge i les dietes corresponents, segons la normativa vigent d’indemnitzacions per raó del servei.

—Desplaçaments temporals per necessitats del servei

Els desplaçaments temporals poden ser superiors o inferiors a un mes de durada i mai poden excedir d’un any.

Els desplaçaments temporals inferiors a un mes de durada tenen l’origen en l’encàrrec de comeses especials que circumstancialment s’ordenen al personal i que s’ha d’exercir fora de la localitat on radica el centre o la unitat funcional on es té el lloc de feina. En aquest cas, s’anomenen comissions de servei i s’han de notificar al comitè d’empresa.

Els desplaçaments temporals superiors a un mes es poden acordar sempre que hi hagi raons econòmiques, tècniques, organitzatives o productives, provades fefaentment, que així ho justifiquen. Aquest tipus de desplaçaments s’ha de comunicar a la persona afectada, per escrit, 15 dies abans respecte a l’inici. A l’escrit s’han de fer constar tant les raons que justifiquen el desplaçament com la durada aproximada. Així mateix, el desplaçament s’ha de notificar al comitè d’empresa.

No obstant el límit màxim al qual s’ha fet esment és d’un any, s’ha de tenir en compte que la durada del desplaçament no pot ser mai superior a tres mesos si el desplaçament suposa que la persona treballadora no pot pernoctar en el seu domicili.

El personal afectat té dret, en tot cas, a cinc dies laborals d’estada en el domicili d’origen per cada mes de desplaçament, sense que s’hi computin els del viatge.

—Trasllats forçosos per necessitats del servei

El trasllat forçós per necessitats del servei únicament pot tenir lloc quan hi ha raons econòmiques, tècniques, organitzatives o productives que així ho justifiquin i d’acord amb els termes que estableix l’article 40 de l’Estatut dels treballadors (vegeu el document d’interès núm. 10).

L’Administració ha de notificar la decisió del trasllat a la persona afectada i també al Comitè d’Empresa, amb una antelació mínima de trenta dies respecte a la data en què el trasllat ha de ser efectiu.

La persona afectada pot optar entre acceptar el trasllat o rescindir el contracte. En el cas que s’opti per rescindir el contracte, el treballador o la treballadora té dret a rebre la indemnització que fixa la normativa d’aplicació, com si es tractàs d’una extinció autoritzada per causes tecnològiques o econòmiques, tret d’un acord més favorable de la comunitat autònoma.

El trasllat per necessitats del servei implica el dret a percebre la totalitat del salari i el respecte de la categoria professional, així com també el manteniment de qualsevol altra condició més favorable que es tengui reconeguda.

Quan el trasllat forçós implica un canvi de residència la persona treballadora té dret a més a més a:

a) Una quantitat a un tant alçat de 4.200 €, incrementada en un 20 % per cada persona que visqui a càrrec del treballador o la treballadora.

b) L’abonament de les despeses de viatge i quatre dietes senceres per a la persona treballadora i cada una de les persones a càrrec seu.

c) Si la Comunitat Autònoma facilita habitatge, aquest ha de ser adequat a les necessitats familiars de la persona traslladada. En cas contrari, se li ha d’abonar una quantitat a tant alçat de 10.000 €, més un 20 % d’aquesta quantitat per cada persona que visqui a càrrec del personal laboral traslladat.

d) També s’ha de garantir l’obtenció de places escolars en centres oficials per als fills del personal laboral traslladat quan aquests cursin estudis d’educació preescolar, d’educació primària, d’educació secundària, de cicles formatius de formació professional, de batxillerat o equivalents; o, si escau, l’abonament de les despeses d’escolarització.

Quan el trasllat forçós no implica un canvi de residència i suposa un allunyament del domicili habitual de la persona treballadora, aquesta ha de rebre una ajuda per despeses derivades d’aquesta causa d’acord amb els següents paràmetres:

• entre 10 i 25 quilòmetres de distància: 1.500 €.
• més de 25 i fins a 40 quilòmetres de distància: 2.250 €.
• més de 40 quilòmetres de distància: 3.000 €.

Si, per trasllat, un dels cònjuges canvia de residència, l’altre, si també té la condició de personal laboral de la Comunitat Autònoma, té dret al trasllat a la mateixa localitat si hi ha un lloc de treball vacant.

Sens perjudici de tot el que s’ha indicat, els darrers a ser traslladats, dins cada categoria professional, d’acord amb l’ordre que s’exposa tot seguit, han de ser els següents:

a) Víctimes de violència de gènere.
b) Persones que ostentin la representació sindical.
c) Persones amb discapacitat.
d) Famílies monoparentals.
e) Persones majors de 50 anys.
f) Persones titulars de família nombrosa.

El personal laboral traslladat per necessitats del servei té preferència per ocupar les vacants de la seva categoria que es produeixin en el lloc d’origen i l’Administració de la comunitat autònoma ha d’informar-los de les que hi hagi en cada moment.

11.2.4 Provisió de canvi de lloc de treball per motius de salut

L’article 22 del conveni col·lectiu estableix que els llocs de feina vacants s’han d’oferir, en primer lloc, al personal laboral que hagi sol·licitat canvi de lloc treball per motius de salut o de violència de gènere.

Com ja es va exposar, l’Administració de la CAIB, de conformitat amb el que disposa la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscs laborals, ha de garantir la protecció de la salut de les persones treballadores que, per les seves característiques personals o per circumstàncies sobrevingudes, siguin especialment sensibles als riscs derivats del lloc de feina. Amb aquesta finalitat, s’han d’adoptar les mesures de prevenció, protecció o adaptació necessàries.

En primer lloc, l’Administració ha d’intentar adaptar el lloc de feina i, en cas que això no sigui possible i amb la finalitat de garantir el manteniment de la relació laboral, s’ha d’encomanar a la persona afectada l’exercici d’un lloc del seu mateix nivell o categoria professional que estigui vacant, dotat i que sigui de cobertura necessària, les funcions del qual pugui dur a terme, sempre que compleixi els requisits per ocupar el lloc de treball de què es tracti.

Tant els procediments d’adaptació com en els de canvi de lloc de feina per motius de salut, és necessari l’informe previ del Servei de Prevenció de Riscs Laborals. També és preceptiu l’informe del comitè de seguretat i salut corresponent. Aquests informes han de ser emesos en el termini màxim de trenta dies.

El canvi de lloc de feina per aquest sistema ha de comportar, si és necessari, un procés de reciclatge i formació suficient, a càrrec de l’Administració, per poder desenvolupar les noves tasques que siguin assignades.

La persona treballadora afectada té dret percebre les mateixes retribucions del lloc que ocupava. Pel que fa als complements de lloc de feina, ha de percebre els corresponents al nou lloc. En el supòsit que les retribucions totals en el nou lloc siguin inferiors, la persona afectada té dret a percebre un complement per la diferència entre aquestes retribucions i les que percebia.

11.2.5 Provisió de canvi de lloc de treball per motius de violència de gènere

L’article 40 de l’Estatut dels treballadors, quan es refereix a la mobilitat geogràfica, estableix:

«3 bis. Els treballadors que tinguin la consideració de víctimes de violència de gènere o de víctimes del terrorisme que es vegin obligats a abandonar el lloc de treball a la localitat on prestaven els seus serveis, per fer efectiva la seva protecció o el seu dret a l’assistència social integral, tenen dret preferent a ocupar un altre lloc de treball, del mateix grup professional o categoria equivalent, que l’empresa tingui vacant en qualsevol altre dels seus centres de treball. En aquests supòsits, l’empresa està obligada a comunicar als treballadors les vacants existents en el moment esmentat o les que es puguin produir en el futur.

El trasllat o el canvi de centre de treball té una durada inicial de sis mesos, durant els quals l’empresa té l’obligació de reservar el lloc de treball que anteriorment ocupaven els treballadors.

Acabat aquest període, els treballadors poden optar entre el retorn al seu lloc de treball anterior o la continuïtat en el nou. En aquest últim cas, decau l’esmentada obligació de reserva.»

Tal com es va fer esment a la unitat III d’aquest curs, l’article 82 del text refós de l’EBEP s’adreça tant al personal funcionari com al personal laboral de la CAIB.

Així mateix, el protocol d’actuació per a la mobilitat administrativa per raó de violència de gènere per a les empleades públiques de serveis generals de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 21, de 12 de febrer de 2015) preveu el canvi de lloc de feina de personal laboral per motius de violència de gènere.

Per tant, en aquest punt i per evitar reiteracions, ens podem remetre al que es va exposar a la unitat esmentada.

En tot cas, cal recordar el caràcter de trasllat forçós que la normativa atribueix a aquest sistema de provisió i l’especial protecció a la intimitat que s’ha d’observar en les actuacions i els procediments relacionats amb la violència de gènere.

11.2.6 Mobilitat entre administracions públiques

L’article 28 del conveni col·lectiu disposa que l’Administració ha de potenciar la firma de convenis amb altres administracions públiques que en facilitin la mobilitat interadministrativa.

Tot i això, s’ha de dir que només es poden proveir llocs de feina amb personal laboral d’altres administracions una vegada que s’hagin intentat proveir amb sistemes de provisió voluntaris entre el personal laboral de la CAIB.

En tot cas, és un requisit imprescindible per concedir aquest tipus de trasllat que l’Administració d’origen tengui regulat un sistema de reciprocitat que permeti accedir al personal laboral de l’Administració de la CAIB a llocs de feina d’aquesta administració.

El conveni també preveu que els criteris d’adjudicació de vacants per aquest sistema i les condicions d’integració d’aquest personal s’han d’establir amb el comitè Intercentres.

11.2.7 L'adscripció provisional

Així com succeeix amb el personal funcionari, el personal laboral procedent de situacions administratives sense reserva de lloc de feina pot sol·licitar el reingrés al servei actiu mitjançant l’adscripció provisional.

En concret, l’article 23 del conveni col·lectiu preveu que la persona que sol·liciti el reingrés després d’una excedència sense reserva de lloc de feina té dret a ocupar la primera vacant que hi hagi en la seva categoria professional, sempre que no es trobi entre les vacants ja ofertes en un concurs de trasllat o de promoció interna, o es tracti d’un lloc de feina vacant corresponent a una categoria professional declarada a extingir.

Si no hi ha vacants en la seva categoria però, en canvi, n’hi ha d’igual nivell o de qualsevol nivell inferior a la que ocupava, podrà optar a aquesta vacant sempre que acrediti complir els requisits exigits per ocupar-la o bé esperar que se’n produeixi una en la seva categoria. En cas de no existir vacants del mateix nivell retributiu, prèvia petició expressa de la persona interessada, se li han d’oferir vacants en un nivell inferior sempre que compleixi els requisits per poder-los ocupar.

En tots els casos, a la persona reingressada se li han d’oferir inicialment llocs de treball ubicats en el mateix terme municipal al qual estava adscrita abans de causar l’excedència, llevat que manifesti la voluntat d’ocupar llocs de feina situats en un altre municipi. Al personal reingressat no se’l pot obligar a acceptar en adscripció provisional un lloc fora de l’àmbit territorial de l’illa on estava ubicat el lloc de feina que ocupava abans d’iniciar la situació d’excedència.

Així com succeeix amb el personal funcionari, el personal laboral en adscripció provisional ha de participar obligatòriament en el torn de concurs de trasllats. Quan un lloc de feina ocupat per una persona en adscripció provisional sigui cobert mitjançant concurs de mèrits o lliure designació per una altra, la primera queda a disposició de la direcció general competent en matèria de funció pública, que ha d’adscriure-la provisionalment en un altre lloc dins el mateix terme municipal o un de limítrof d’aquell en el qual va ser cessat.

En darrer terme, cal assenyalar que el personal laboral que ocupa un lloc de feina en adscripció provisional pot ser adscrit provisionalment a un altre lloc que estigui ubicat dins el mateix termini municipal o un de limítrof, amb l’informe previ de les conselleries implicades. Aquest canvi d’adscripció provisional no pot comportar el trasllat fora de l’illa de residència, excepte en els casos que la persona afectada en manifesti la conformitat.

11.2.8 Les permutes

La disposició addicional desena del conveni col·lectiu disposa que la persona titular de la conselleria competent en matèria de funció pública pot autoritzar permutes de personal laboral fix i indefinit no fix a extingir al servei de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears en actiu sempre que hi concorrin les circumstàncies següents:

a) Petició conjunta d’ambdues persones interessades.
b) Que els llocs de treball siguin de la mateixa categoria professional i tenguin la mateixa forma de provisió.
c) Informe favorable del comitè Intercentres.

Els llocs obtinguts mitjançant aquest sistema de provisió tenen caràcter definitiu, i no donen lloc a l’abonament de cap tipus d’indemnització.

Les persones a les quals s’ha concedit una permuta han de tenir en compte que en el termini de dos anys des de l’adjudicació dels llocs de feina no poden gaudir d’una nova permuta de llocs de feina ni participar en les convocatòries de concursos de trasllats.