Omet navegació

Llei de Pareto

El que és essencial absorbeix poc temps, el que és accessori, molt, en una proporció de 20/80.

La proporció 20/80 varia segons els casos i les circumstàncies, però hi ha una constant: les activitats que produeixen rendibilitat o benefici se solen fer en poc temps, mentre que les que consumeixen més temps solen ser activitats poc productives. Imatge

Què hem de fer per invertir aquesta proporció?

Per aconseguir concentrar el nostre temps en les tasques productives hem de:

  • Distingir permanentment el que és essencial del que és accessori, és a dir, les activitats estratègiques de les menys importants.
  • Reservar temps per a aquestes tasques essencials, i restar-lo de les accessòries.

 

Els tipus d’activitats estratègiques són les següents:

  • Activitats irrellevants: activitats el resultat de les quals no incideix en el rendiment dels objectius laborals.
  • Activitats rendibles: activitats el resultat de les quals incideix directament en el rendiment o en els objectius laborals.
  • Activitats rutinàries: activitats que es duen a terme a una hora determinada, en un interval de temps concret, diàriament o setmanalment, per exemple.
  • Activitats urgents: activitats que s’han de dur a terme en un curt període de temps.

 

"És quan hem perdut de vista definitivament el nostre objectiu que redoblarem el nostre esforç" (Mark Twain)

 

Una direcció d’empresa eficaç només pot funcionar amb èxit quan es tracen uns objectius clars i ben definits i se’n controla la consecució. Els objectius constitueixen un repte per a totes les persones que hi estan interessades i desencadenen accions: se sap on es vol anar i quina fita es vol assolir. Les fites són al mateix temps el paràmetre per fer una valoració de l’esforç. La direcció per objectius (management by objectives) és un mètode tant eficaç com cooperatiu per dirigir de manera moderna una empresa i els seus col·laboradors.

Les personalitats afortunades també es tracen objectius concrets. Si volem que la nostra vida sigui satisfactòria, ha de tenir una raó de ser, és a dir, objectius clars, tant professionals com privats, que hem d’assolir, i tasques que s’han de fer avui per obtenir l’èxit i la satisfacció de demà.

Només la persona que s’ha marcat els seus objectius és capaç de mantenir durant un dia sencer una visió panoràmica sobre tots els problemes, d’establir correctament les prioritats, d’utilitzar d’una manera òptima les seves aptituds i assolir, de manera ràpida i segura, el que vol. Això és vàlid tant en el cas de la professió com en el temps lliure i la família.

Qui s’ha marcat unes fites concretes i les persegueix, orienta les forces del seu subconscient en la direcció correcta per aconseguir-les (automotivació i autodisciplina). No importa el que fem, sinó per què ho fem. Establir objectius és una premissa inalienable i la clau d’un bon aprofitament del temps.

Per on s’ha de començar? Moltes persones passen la major part del temps dedicades a molts problemes secundaris, en lloc de concentrar-se en poques activitats d’importància vital. Sovint, el 20 % del temps i l’energia utilitzats correctament, des d’un punt de vista estratègic ens proporciona el 80 % del resultat:

  • 20 % del client o gènere ens proporciona el 80 % de la venda.
  • 20 % d’errades de producció origina el 80 % dels desperfectes.
  • 20 % del diari conté el 80 % de les notícies.
  • 20 % del temps de l’entrevista proporciona el 80 % de les conclusions.
  • 20 % del treball de taula possibilita el 80 % de l’èxit en el treball.

Les connexions de la regla 80:20 van ser descrites per primera vegada en el segle XIX per l’economista italià Vilfredo Pareto. Fent investigacions estadístiques, Pareto va arribar a la conclusió que el 20 % de la població posseïa el 80 % de la fortuna del poble. Aquest estat de coses, conegut també com principi de Pareto, va demostrar també la seva realitat en altres aspectes de la vida.

Definir els objectius i planificar les mesures i activitats per aconseguir-los significa assolir el 20:80 % de l’èxit a la vida, tant professional com privada, i proposar-s’ho com a màxima prioritat.