2.3. El lideratge i el comportament. Grups d’Ohio i de Michigan

A partir de 1950 el focus de l'anàlisi i l'estudi sobre lideratge es desplaça des del que el líder és cap al que el líder fa. La finalitat és identificar patrons decisius de comportament que siguin reproduïbles i, per tant, que permetin a altres persones aprendre'ls i millorar les seves habilitats de lideratge.

Aquests estudis, finançats amb una important inversió econòmica, varen ser promoguts pel Departament de Defensa Americà i varen donar lloc al que es coneix com el Grup d'Ohio, dependent la Universitat Estatal d'Ohio.

El grup va dissenyar un instrument d'anàlisi denominat qüestionari descriptiu de la conducta del líder (LBDQ, Leader Behaviour Description Questionnaire), que va permetre obtenir una gran quantitat de dades en diferents contexts civils i militars. L'aplicació posterior mitjançant una anàlisi factorial va permetre progressar al llarg de versions successives i identificar finalment dues variables que els empleats varen considerar explicatives de les manifestacions de lideratge.

• Orientació a la tasca (dimensió d'estructura). Identifica el grau en què un líder defineix la tasca (l'estructura), defineix les interaccions del grup i assigna rols. Un individu amb una elevada orientació a la tasca espera que es mantenguin nivells elevats d'acompliment i prioritza el compliment de terminis en l'acabament de les tasques.
• Orientació a la relació (dimensió de consideració). Identifica el grau en el qual el líder mostra interès pels seus empleats, té en compte els seus sentiments i sensacions i cerca el benestar del grup. Individus amb una puntuació alta en aquest element són els que es caracteritzen per establir relacions personals cordials, són accessibles i tracten de la mateixa manera tots els empleats.

Ambdues dimensions són relativament independents, la qual cosa significa que un líder podria puntuar alt en totes dues. Els estudis d'aquest grup conclouen que una puntuació alta en la dimensió de consideració genera una satisfacció positiva entre els membres del grup i que una puntuació alta en la dimensió d'estructura o tasca genera una efectivitat alta. Així, l'ideal seria un líder amb una puntuació alta en ambdues dimensions: un líder excessivament orientat a la tasques pot produir efectes negatius en les emocions del grup i un líder molt orientat a la consideració pot reduir l'efectivitat. Tanmateix, hi ha nombroses excepcions a aquest model que indiquen que hi ha factors de la situació que han de ser tinguts en compte amb més detall.

Pràcticament al mateix temps però de forma independent, un altre grup liderat des del Centre d'Investigacions de la Universitat de Michigan va dur a terme una sèrie d'estudis orientats a identificar les relacions que s'estableixen entre la conducta de lideratge, els processos de grup i el rendiment d'aquest.