Omet navegació

3.1. L’enfocament transaccional

Es basa en un intercanvi (transacció) d'estímuls i respostes entre el líder i els seus subordinats. El líder determina amb claredat el que espera dels seus empleats i les expectatives determinen el comportament d'ambdós. Aquesta transacció o intercanvi, premiar per un bon acompliment, és el que sovint ha estat emfatitzat com a lideratge efectiu. Es tracta d'un estil que es basa en mecanismes de reciprocitat i sistemes de recompenses en el marc d'una estratègia de control per part del líder cap als seus col·laboradors.

En l'enfocament transaccional, són fonamentals la comunicació (Ramis, Manassero, Ferrer i García-Buades, 2007) del líder amb els seus col·laboradors i la forma en què identifica les seves necessitats i desigs; no obstant això, l'interès es produeix sobre aspectes impersonals en l'acompliment de les feines, sense que hi hagi interès a satisfer necessitats d'un ordre més elevat.

El lideratge transaccional implica un compromís per part de tots per «seguir les regles», i el premi es rep a canvi que es compleixin els objectius especificats. El líder utilitza la seva posició de poder i la seva capacitat de control a través del sistema de reconeixements i sancions, perquè els seus col·laboradors mostrin la conducta requerida, i el seu compromís i lleialtat. El líder es beneficia de la consecució dels objectius gràcies a la conducta dels seus col·laboradors i els col·laboradors compleixen amb el que se n'espera per obtenir la seva recompensa i evitar sancions.

Encara que es tracta d'un estil de lideratge que pot ser molt efectiu, perquè en l'intercanvi tots hi guanyen (els seguidors reben premis per l'acompliment laboral i el líder es beneficia de la consecució d'objectius), es tracta d'un estil que tendeix a conservar l'estabilitat en lloc de propiciar el canvi; per tant, no resulta útil en entorns altament canviants ni per a la consecució d'objectius a llarg termini.

Els tres models que componen aquest estil de lideratge són la direcció per excepció passiva, la direcció per excepció activa i la direcció per contingència (Arredondo, 2010):

  • Direcció per excepció passiva: en aquest tret, el líder pren mesures correctores al final del procés, aplicant controls per detectar disconformitats amb l'estàndard establert. No hi ha una bona relació interpersonal, per la qual cosa aquest tret es basa en el bon funcionament dels mecanismes de control.
  • Direcció per excepció activa: el líder prevé qualsevol desviació durant tot el procés mitjançant mecanismes de control i càstig.
  • Direcció per contingència: es produeix una negociació recíproca quant als objectius que s'han assolir i un intercanvi en el qual el col·laborador rep la recompensa a canvi que ofereixi al líder els resultats pactats.