2.4. Model de Blake-Mouton (<i>Grid Gerencial</i>)
El desenvolupament de les universitats de Michigan i Ohio es va concretar en el model denominat Grid Gerencial, de Robert Blake i Jane Mouton (1964), que permet representar gràficament els models de lideratge i comparar-los. Malgrat que permet identificar 81 estils, s'agrupen en quatre grans grups:
- 9,1. Task Management. Estil alt en tasca, baix en relacions. Centrat a organitzar i dirigir la realització de la tasca. Només resulta eficient quan és el resultat de disposar la feina de manera que els elements humans hi interfereixin en un grau mínim.
- 1,9. Country Club Management. Estil alt en relacions, baix en tasca. Centrat en les necessitats de les persones, peca d'atenció deficient en la tasca, però genera una atmosfera amistosa en l'organització.
- 1,1. Impoverished Management. Estil baix en tasca, baix en relacions. Més centrat en les pròpies necessitats del líder que en les de l'organització, poc interès en la consecució d'objectius i en l'atenció de les necessitats de les persones. Típic dels líders conformistes que creuen que un mínim esforç per fer que es faci la feina és suficient per conservar el lloc en l'organització.
- 9,9. Team Managment. Estil alt en tasca, alt en relacions. Combina una bona atenció a la consecució d'objectius amb un elevat interès per les necessitats dels treballadors i els col·laboradors. Té clar que els èxits en la feina es deuen a les persones que s'hi involucren i a la interdependència que són capaces d'establir.
Com els models previs, en aquest també s'identifiquen algunes debilitats. D'una banda, fa referència a les característiques d'una persona i a la manera com aquestes característiques determinen un estil de lideratge i, encara que les relaciona amb la forma en què s'interrelaciona amb els seus empleats, es tracta d'estils fixos, que no es modulen en funció de l'entorn.
D'altra banda, tampoc no hi ha estudis concloents que correlacionin cada estil amb la consecució de resultats.
I finalment, encara que una anàlisi ràpida del model ens pot portar a pensar que una puntuació de 9,9 representaria l'ideal de lideratge que qualsevol individu s'hauria de plantejar com a objectiu, es tracta d'un estil que no és eficient en totes les situacions, per la qual cosa pot no ser sempre la millor alternativa.