1.1 La jubilació com a dret del personal funcionari
Un primer aspecte que cal destacar sobre la jubilació és que tant la normativa bàsica estatal de funció pública, com la normativa de funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears li atorguen la naturalesa jurídica de dret:
- L’article 115 m de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la Funció Pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (document normatiu núm. 1), especifica que el personal funcionari al servei de l’administració autonòmica té dret a la jubilació en els termes i les condicions que estableixi la normativa vigent.
- L’article 14 n del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP) (document normatiu núm. 2) disposa que el personal funcionari té dret a la jubilació segons els termes i les condicions establertes en les normes aplicables.
La normativa caracteritza la jubilació com un dret, però no com un dret absolut atès que s’hi pot accedir en els termes i en les condicions establertes per la normativa aplicable. Així mateix, es tracta d’un dret que en determinades ocasions es pot caracteritzar més aviat com a una obligació, atès que la normativa obliga a que sigui exercit, és el cas de la jubilació forçosa per edat que es declarada d’ofici per l’Administració.
En tot cas, s’ha de fer esment a què el personal funcionari pot mantenir aquesta condició, com a màxim fins els 70 anys, així com estableix l’article 67.3 del text refós de la Llei de l’estatut bàsic de l’empleat públic.
En resum la jubilació tant pot manifestar-se com un dret del personal funcionari, és a dir, el pas a una situació jurídica volguda i sol·licitada a instància de part; com també el canvi a una situació jurídica no volguda i que l’Administració ha de declarar d’ofici quan la persona assoleixi l’edat establerta normativament i, en tot cas, als 70 anys d’edat (cas que s’hagi concedit la prolongació en el servei actiu).