2.7 Consideracions a tenir en compte
2.7.1 Termini per sol·licitar la pensió de jubilació i per resoldre el procediment
La sol·licitud del reconeixement de la pensió de jubilació, forçosa o anticipada, es pot fer com a màxim tres mesos abans que es produeixi el fet causant (amb caràcter general, el cessament en la vida activa laboral respecte al personal funcionari en servei actiu).
La competència per resoldre el procediment de reconeixement de la pensió de jubilació és de l’INSS. El termini màxim de resolució i notificació d’aquest procediment és de 90 dies.
És important fer esment a què, una vegada emesa la Resolució de jubilació, forçosa o anticipada, per part de la conselleria competent en matèria de Funció Pública, l’Administració de la CAIB no té cap tipus d’intervenció activa en la tramitació del procediment de reconeixement de la pensió. Són les persones interessades les que han de presentar la sol·licitud de reconeixement de la pensió a l’INSS. Per dur a terme aquest tràmit s’ha de sol·licitar una cita prèvia a aquest ens.
L’INSS posa a disposició de les persones interessades un model de sol·licitud. La utilització d’aquest model resulta útil ja que d’aquesta manera es proporciona tota la informació necessària per poder resoldre el procediment de reconeixement de la pensió (document d’interès núm.3) sense haver de requerir l'aportació d'altres dades a les persones interessades.
2.7.2 Pensions de jubilació mínima i màxima
Les lleis de pressuposts generals de l'Estat fixen l'import corresponent a les pensions màximes i mínimes per a cada tipus de jubilació. Això significa que, al marge dels càlculs personals per a cada cas, l'import de la pensions per jubilació sempre es troben dins d'aquests marges establerts amb caràcter anual. Pel que fa a la jubilació forçosa, quan la quantia d'una pensió no assoleix la pensió mínima s'ha de complementar fins arribar a l'import corresponent. L'article 59 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social fixa els requisits i les condicions per poder gaudir d'aquest complement. Respecte a les jubilacions anticipades, les quanties mínimes establertes constitueixen un requisit per a l’accés a aquest tipus de jubilació.
Pel que a la anualitat actual, l’Estat no ha aprovat cap llei de pressuposts, per la qual cosa s’ha prorrogat, d’acord amb l’article 134.4 de la Constitució Espanyola, la Llei 6/2018, de 3 de juliol, de pressuposts generals de l’Estat per a l’any 2018. No obstant això, les quanties màximes i mínimes s’han modificat amb la publicació del Reial decret llei 1/2020, de 14 de gener, pel qual s’estableix la revalorització i manteniment de les pensions públiques i prestacions públiques del sistema de Seguretat Social. D’acord amb aquesta norma, per a l’any 2020 les quanties mínimes de les pensions per jubilació són les següents:
| Jubilació amb 65 anys o més (forçosa) | Quantia mensual | Quantia anual |
| Amb cònjuge a càrrec | 843,40 € | 11.807,60 € |
| Sense cònjuge (unitat familiar unipersonal) | 683,50 € | 9.569,00 € |
| Amb cònjuge no a càrrec | 648,70 € | 9.081,80 € |
| Jubilació amb menys de 65 anys (anticipada) | Quantia mensual | Quantia anual |
| Amb cònjuge a càrrec | 790,70 € | 11.069,80 € |
| Sense cònjuge (unitat familiar unipersonal) | 639,50 € | 8.953,00 € |
| Amb cònjuge no a càrrec | 604,40 € | 8.461,60 € |
Es considera que existeix cònjuge a càrrec del titular d’una pensió quan aquest estigui convivint amb el pensionista i en depengui econòmicament. Es presumeix que hi ha convivència quan es conserva el vincle matrimonial, sens perjudici que aquesta presumpció pugui decaure a conseqüència de l'activitat investigadora de l'Administració (presumpció iuris tantum).
S’entén que hi ha dependència econòmica quan concorrin les circumstàncies següents:
a) Que el cònjuge de la persona pensionista no sigui titular d’una pensió a càrrec d’un règim bàsic públic de previsió social, i s’entenen compresos en aquest concepte les pensions reconegudes per un altre Estat així com els subsidis de garantia d’ingressos mínims i per ajuda de tercera persona, tots dos previstos en el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, i les pensions assistencials regulades a la Llei 45/1960, de 21 de juliol, per la qual es creen determinats fons nacionals per a l’aplicació social de l’impost i de l’estalvi.
b) Que els rendiments per qualsevol naturalesa del pensionista i del seu cònjuge resultin inferiors a 8.829,00 € anuals.
Respecte la pensió màxima, s'ha de fer esment a què l'article 57 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social disposa:
Artículo 57. Limitación de la cuantía inicial de las pensiones.
El importe inicial de las pensiones contributivas de la Seguridad Social por cada beneficiario no podrá superar la cuantía íntegra mensual que establezca anualmente la correspondiente Ley de Presupuestos Generales del Estado.
Per a l’any 2020 l’import màxim de les pensions de jubilació s’ha fixat en 2.683,34 € mensuals, sense perjudici de les pagues extraordinàries; i 37.566,76 € anuals. Consegüentment, si durant l’any 2020 es reconeix una pensió de jubilació per un import superior als 2.683,34 € mensuals, atesa la limitació màxima a què s’ha fet esment, la persona interessada no percebrà més enllà d’aquest import. Per finalitzar, destacar que aquest límit màxim es pot superar en el cas que pertoqui reconèixer el complement de maternitat i en el supòsit que la Seguretat Social reconegui un percentatge addicional a conseqüència de la prolongació de la vida laboral més enllà de l'edat de jubilació ordinària.
2.7.3 Increment de les pensions
Fins l'any 2013 les pensions contributives de la Seguretat Social es revaloritzaven, a començament de cada any atenent l'index de preus de consum (IPC) previst per a l'any corresponent. D'acord amb l'Institut Nacional d'Estadística (INE) l'índex de preus de consum és una mesura estadística de l'evolució dels preus dels béns i serveis bàsics que consumeix la població resident en habitatges familiars a Espanya. Els productes emprats es determinen en funció de l'enquesta contínua de pressuposts familiars, conjunt de productes o serveis que adquireixen o utilitzen regularment una determinada quantia de consumidors, i la variació del preu de cadascun respecte a la mostra anterior.
A partir de l’any 2014, per revisar l’import de les pensions s’aplicà l'index de revalorització de les pensions (IRP), atès que s’aprovà Llei 23/2013, de 23 de desembre, reguladora del factor de sostenibilitat i de l'index de revalorització del sistema de pensions de la Seguretat Social. La Llei 23/2013 va introduir l’index de revalorització de les pensions tant en el text refós de la Llei General de la Seguretat Social com en la Llei de Classes Passives de l’Estat.
D’acord amb la Llei 23/2013, l’index de revalorització de les pensions:
a) S’ha de fixar anualment en la corresponent llei de pressuposts de l’Estat.
b) Es determina segons una formula matemàtica, el resultat de la qual no pot suposar un increment anual de les pensions inferior al 0,25 % ni superior a la variació del índex de preus del consum (IPC) de l’any anterior en més del 0,50 %.
c) Per a la seva determinació, no només es té en compte l'augment del preu dels bens de consum, sinó que es prenen en consideració altres factors com ara els ingressos de la Seguretat Social, l'import de la pensió mitjana o l'evolució del número de pensionistes, és a dir, la situació financera de la Seguretat Social.
d) Es va aplicar a partir de l’1 de gener de 2014.
Des de l'aplicació de l'índex de revalorització fins l’any 2017, les pensions s’incrementaren pel mínim previst, és a dir, un 0,25 %. Això va suposar que una pensió de 1.000 euros només s'incrementàs 2,5 € anuals. Per tant, es pot concloure que, durant el període esmentat, les persones pensionistes van perdre poder adquisitiu tota vegada que els preus pujaren per sobre de les seves pensions.
Aquesta situació es va veure revertida amb l’aprovació de la Llei 6/2018, de 3 de juliol, de pressuposts generales de l'Estat per a l'any 2018. D'acord amb aquesta llei, des de l'1 de gener de 2018, l’import màxim de les pensions per jubilació es va incrementar, d’acord amb l’IPC, en un 1,6 %; i l’augment de l’import mínim de les pensions fou del 3 %.
El Reial decret llei 1/2020, de 14 de gener, pel qual s’estableix la revalorització i manteniment de les pensions públiques i prestacions públiques del sistema de Seguretat Social ha mantingut la revalorització de les pensions en els termes establerts per la Llei 6/2018. Així de la exposició de motius d’aquesta norma es pot extreure el següent fragment:
El presente real decreto-ley aborda, como cuestión urgente y prioritaria, la
revalorización de las pensiones y otras prestaciones públicas en el año 2019 de acuerdo con el Índice de Precios al Consumo previsto (IPC). Tal previsión se complementa, por una parte, con la previsión de revalorizar el importe de dichas prestaciones con el incremento del 1,6 por ciento respecto del importe que habrían tenido en 2018 si se hubieran revalorizado en el mismo porcentaje que el valor medio de la variación porcentual interanual del Índice de Precios al Consumo de cada uno de los meses desde diciembre de 2017 hasta noviembre de 2018, expresado con un decimal, que en 2018 es del 1,7 por ciento. Garantizar la revalorización de las pensiones públicas para mantener su poder adquisitivo se considera una medida de extraordinaria y urgente necesidad, tal como exige el artículo 86 de la Constitución, que debe abordarse en cualquier caso, sin esperar a que se pueda aprobar la Ley de Presupuestos Generales del Estado para 2019, ya que de aplicarse la fórmula de revalorización establecida en el artículo 58 del texto refundido de la Ley General de la Seguridad Social, aprobado por el Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, y en el artículo 27 de la Ley de Clases Pasivas del Estado, aprobado por Real Decreto Legislativo 670/1987, de 30 de abril, las pensiones públicas solo podrían incrementarse para 2019 el 0,25 por ciento, con el consiguiente perjuicio para los pensionistas.
Por tanto, en 2019, la revalorización de las pensiones se realizará de acuerdo con lo establecido en el artículo 1 del presente real decreto-ley, no siendo de aplicación lo dispuesto en los artículos 58 del texto refundido de la Ley General de la Seguridad Social, y 27 del texto refundido de la Ley de Clases Pasivas del Estado. Como se dispone en la disposición adicional primera, en el plazo de seis meses, el Gobierno adoptará las medidas necesarias para modificar los artículos citados y establecer, en el marco del diálogo social y de acuerdo con las recomendaciones de la Comisión de Seguimiento y Evaluación de los Acuerdos del Pacto de Toledo, un mecanismo de revalorización de las pensiones que garantice el mantenimiento de su poder adquisitivo preservando la sostenibilidad social y financiera del sistema de Seguridad Social.
[...]
2.7.4 Complement per maternitat
El complement per maternitat es troba regulat a l'article 60 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social.
Aquest precepte disposa el següent:
Artículo 60. Complemento por maternidad en las pensiones contributivas del sistema de la Seguridad Social.
1. Se reconocerá un complemento de pensión, por su aportación demográfica a la Seguridad Social, a las mujeres que hayan tenido hijos biológicos o adoptados y sean beneficiarias en cualquier régimen del sistema de la Seguridad Social de pensiones contributivas de jubilación, viudedad o incapacidad permanente.
Dicho complemento, que tendrá a todos los efectos naturaleza jurídica de pensión pública contributiva, consistirá en un importe equivalente al resultado de aplicar a la cuantía inicial de las referidas pensiones un porcentaje determinado, que estará en función del número de hijos según la siguiente escala:
a) En el caso de 2 hijos: 5 por ciento.
b) En el caso de 3 hijos: 10 por ciento.
c) En el caso de 4 o más hijos: 15 por ciento.
En relació al complement de maternitat s'han de tenir en compte tres aspectes:
- Són computables per a la determinació del dret i la seva quantificació els fills, independentment que el naixement s'hagi produït a Espanya o a l'estranger.
- No és aplicable en els casos d'accés anticipat a la jubilació per voluntat de la persona interessada.
- És aplicable a les pensions per incapacitat permanent total, absoluta i gran invalidesa.
2.7.5 Beneficis per cura de fill o filla o persones menors
L'article 236 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social estableix:
Artículo 236.- Beneficios por cuidado de hijos o menores.
1. Sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo anterior, se computará como periodo cotizado a todos los efectos, salvo para el cumplimiento del período mínimo de cotización exigido, aquel en el que se haya interrumpido la cotización a causa de la extinción de la relación laboral o de la finalización del cobro de prestaciones por desempleo cuando tales circunstancias se hayan producido entre los nueve meses anteriores al nacimiento, o los tres meses anteriores a la adopción o acogimiento permanente de un menor, y la finalización del sexto año posterior a dicha situación.
El período computable como cotizado será como máximo de doscientos setenta días por hijo o menor adoptado o acogido, sin que en ningún caso pueda ser superior a la interrupción real de la cotización.
Este beneficio solo se reconocerá a uno de los progenitores. En caso de controversia entre ellos se otorgará el derecho a la madre.
2. En cualquier caso, la aplicación de los beneficios establecidos en este artículo no podrá dar lugar a que el período de cuidado de hijo o menor, considerado como período cotizado, supere cinco años por beneficiario. Estas limitación se aplicará, de igual modo, cuando los mencionados beneficios concurran con los contemplados en el artículo 237.1.
Els beneficis per cura de fill o filles o persones menors són d’aplicació tant a l’hora de determinar la pensió de jubilació forçosa com l’anticipada.
2.7.6 Parts o avortaments
Les dones que hagin tengut parts o avortaments de més de sis mesos, dins el territori, nacional, tenen dret a una bonificació en dies que s'aplica tant per assolir la carència genèrica com l'especifica. També es té en compte per al càlcul del percentatge de cotització.
Aquesta bonificació és aplicable tant pel que fa a la pensió per jubilació forçosa com anticipada.
2.7.7 Abonament de la pensió
El reconeixement d'una pensió té efectes econòmics des del dia següent al del cessament en el treball, quan la sol·licitud es presenta en el termini de 3 mesos a partir d'aquesta data o abans. Si es presenta més tard, es merita amb una retroactivitat màxima de 3 mesos des de la data de presentació de la sol•licitud.
La Seguretat Social, un cop fet el primer pagament, abona la pensió per mensualitats vençudes. La persona interessada té a disposició l’import corresponent en el compte corrent designat, quan es cobri per aquesta modalitat, des del primer dia hàbil de cada mes.
Les pensions s’abonen en 14 pagues corresponent a cada un dels mesos de l’any, i 2 pagues extraordinàries que es meriten en juny i novembre. Les pagues extraordinàries son pel mateix import que el de la mensualitat ordinària corresponent.
2.7.8 Modalitats de pagaments
La persona jubilada pot escollir entre les següents modalitats de pagament:
a) Mitjançant entitats financeres: Bancs, Caixes d’Estalvi, Caixes Rurals i Cooperatives de Crèdit. La persona pensionista pot escollir entre cobrar en efectiu o que sigui ingressada en la compte corrent o llibreta d’estalvi. Si s’opta pel cobrament en efectiu és important retirar l’import entre els dies 1 i 15 de cada mes. En cas contrari la mensualitat ha de ser retornada a la Seguretat Social.
b) Mitjançant graduats o graduades socials.
c) Mitjançant les persones administradores de les residencies de pensionistes de la Seguretat Social.
d) Gir postal, aquesta modalitat de pagament es troba restringida per a les persones pensionistes que no disposen, en la localitat de residència, d’un altre medi de cobrament.
2.7.9 El factor de sostenibilitat
La Llei 27/2001, d'1 d'agost, sobre actualització, adequació i modernització del sistema de Seguretat Social fou la norma que introduí el factor de sostenibilitat. De l'exposició de motius d'aquesta llei es pot extreure el fragment següent:
Como consecuencia de las recomendaciones de la Comisión del Pacto de Toledo, la ley introduce el denominado factor de sostenibilidad del sistema de seguridad social en su artículo 8, de modo que, a partir de 2027, los parámetros fundamentales del sistema se revisarán por las diferencias entre la evolución de la esperanza de vida a los 67 años de la población en el año en que se efectúe la revisión y la esperanza de vida a los 67 años en 2027. Dichas revisiones se efectuarán cada cinco años.
El factor de sostenibilitat es va concretar en la Llei 23/2013, de 23 de desembre, reguladora del factor de sostenibilitat i de l'índex de revalorització del sistema de pensions. L'article 1 d'aquesta llei defineix el factor de sostenibilitat de la següent manera:
El factor de sostenibilidad se define como un instrumento que con carácter automático permite vincular el importe de las pensiones de jubilación del sistema de la Seguridad Social a la evolución de la esperanza de vida de los pensionistas, a través de la fórmula que se regula en esta norma, ajustando las cuantías que percibirán aquellos que se jubilen en similares condiciones en momentos temporales diferentes.
El factor de sostenibilitat havia d'entrar en vigor l'1 de gener de 2019, no obstant això, la Llei 6/2018 ha diferit la seva aplicació fins que la comissió de seguiment i avaluació dels acords del pacte de Toledo assoleixi un acord sobre les mesures necessàries per garantir la sostenibilitat del sistema. En tot cas, l'aplicació del factor de sostenibilitat s'ha de dur a terme en una data no posterior a l'1 de gener de 2023, d’acord amb el que estableix la disposició final 38ena de la Llei 6/2018 .
Amb l'aplicació del factor de sostenibilitat s'afegeix una passa més per calcular l'import de la pensió. És a dir, a l'import resultant d'aplicar el percentatge corresponent a la base reguladora, i aplicats els coeficients reductors o els percentatges addicionals a aquesta quantia, s’haurà d'aplicar, per una sola vegada, el factor de sostenibilitat.
El factor de sostenibilitat és una formula matemàtica que compara l'esperança de vida dels 5 anys anteriors a la data de jubilació amb l'esperança de vida estimada per als 5 anys següents.
Atesa la regulació actual, i d'acord amb l'opinió de la majoria dels experts, en la pràctica el factor de sostenibilitat implicaria una reducció de l'import de les pensions atès que l'esperança de vida augmenta any rere any. La conseqüència d’aquest fet és que el resultat d'aplicar la formula matemàtica per obtenir el factor de sostenibilitat sempre resultaria inferior a 1.
Durant 2018, i el primer trimestre del 2019; la comissió parlamentària del Pacte de Toledo va analitzar diferents mesures per garantir la sostenibilitat del sistema de pensions. Pareixia que la Comissió arribaria a un cert consens respecte a un text que recollia fins a vint-i-una mesures. Finalment, les formacions parlamentàries amb representació en aquesta Comissió no van assolir cap acord. Aquesta qüestió haurà de ser resolta en l’actual legislatura ja que, com s’ha dit, el factor de sostenibilitat (en els termes actuals o en aquells nous que s’acordin) s’ha d’aplicar en una data no posterior a l’1 de gener de 2023.
2.7.10 Assistència sanitària
Quan l’INSS emet la Resolució de reconeixement de la pensió de jubilació en les diverses modalitats, reconeix també a la persona interessada el dret a la prestació sanitària en la condició de pensionista. Aquesta prestació inclou:
a) L’atenció mèdica que ofereix la xarxa pública de salut.
b) L’atenció farmacèutica de medicaments inclosos en el Sistema Nacional de Salut. Quan es tracta d’atenció farmacèutica ambulatòria, les persones pensionistes han de contribuir parcialment al seu cost amb l’aportació d’uns percentatges sobre el preu de venta públic, amb uns límits variables.
Això si, les persones pensionistes han d’anar al centre de salut corresponent per actualitzar i obtenir la nova targeta sanitària.
2.7.11 Serveis Socials complementaris
Els servicis socials complementaris són prestacions que estan incloses dins de l'acció protectora del sistema de la Seguretat Social. La finalitat d’aquestes prestacions és complementar les prestacions econòmiques i, al mateix temps, procurar una millora de les condicions de vida de les persones beneficiàries. Amb els serveis socials que s’ofereixen es pretén reduir, en la mesura del possible, les limitacions personals motivades per raons d'edat.
Entre aquestes prestacions podem fer referència a les següents:
a) Llars i residències.
b) Vacances i turisme.
c) Termalisme.
d) Assistència domiciliaria.
Aquestes prestacions són gestionades per l’Institut de Gent Gran i Serveis Socials (IMSERSO).
2.7.12 Obligacions de les persones pensionistes
Les persones pensionistes han de comunicar els fets que a continuació es relacionen en el termini de 30 dies des de que es produeixen:
a) Canvis de domicili: residència habitual o fiscal.
b) Inici d’activitats laborals.
c) Canvis en la situació econòmica: rendes de treball, reconeixement i/o cobrament d’altres prestacions o pensions nacional o estrangeres.
d) Canvis de las situació familiar: estat civil, naixements, defuncions... .
L’INSS posa a disposició de les persones models per comunicar aquestes incidències (document d’interès núm. 8).
Si es percep un complement de la pensió, amb la finalitat d’assolir l’import mínim fixat anualment sense cònjuge a càrrec (683,50 € mensuals), s’han de comunicar els increments de les rendes que siguin incompatibles amb el cobrament del complement esmentat.
Si es percep un complement de la pensió, amb la finalitat d’assolir l’import mínim fixat anualment amb cònjuge a càrrec (843,40 € mensuals), s’ha de comunicar: el canvi d’estat civil, els reconeixements i cobrament d’altres pensions (nacionals o estrangeres) que siguin incompatibles amb el cobrament del complement, els reconeixements i cobrament d’altres prestacions pel cònjuge, els increments de nivell rendes, tant els propis com els del cònjuge, que siguin incompatibles amb el cobrament del complement.