2.3 La jubilació forçosa per edat

Entrant en l’anàlisi de la jubilació forçosa per edat s’ha de fer esment a què l’article 67.3 del text refós de l’EBEP estableix que la jubilació forçosa s’ha de declarar d’ofici en complir el funcionari o la funcionària els seixanta-cinc anys d’edat. El mateix precepte matisa aquesta regla general de la qual exclou el personal funcionari que tengui normes estatals específiques de jubilació, com ara:

• El personal funcionari dels cossos docents universitaris, l’edat de jubilació forçosa dels quals són els 70 anys. Aquest col·lectiu pot optar per jubilar-se quan finalitza el curs acadèmic en el qual compleixen l’edat esmentada.
• Els magistrats, les magistrades, els secretaris i les secretàries judicials, els fiscals, els lletrats i les lletrades de l’Administració de Justícia, que es jubilen forçosament als 70 anys.
• Els registradors i les registradores de la propietat que varen adquirir la condició esmentada abans de l'1 de gener de 2015, que també es jubilen als 70 anys.

D’altra banda, l’apartat 4 de l’article 67 del text refós de l’EBEP especifica que amb independència de l’edat legal de jubilació forçosa que estableix l’apartat 3, l’edat de la jubilació forçosa del personal funcionari inclòs en el règim general de la Seguretat Social és, en tot cas, la que prevegin les normes reguladores del règim esmentat per a l’accés a la pensió de jubilació en la seva modalitat contributiva sense coeficient reductor per raó de l’edat. Sense aquesta previsió s’hagués pogut donar el cas que l’Administració, per imperatiu legal, declarés la jubilació forçosa als 65 anys de certs funcionaris o de certes funcionàries sense que aquests disposessin de la cotització necessària per accedir al 100 % de la pensió.

La previsió que contenen els apartats 3 i 4 de l’article 67 es troba justificada atesos els dos règims de previsió social als quals es pot trobar adscrit el personal funcionari: el règim general de la Seguretat Social i el règim de Classes Passives. Així, la majoria de personal funcionari de l’Administració de l’Estat es troba adscrit al règim especial de Classes Passives i, tal com s’exposarà a la següent unitat, l’edat de jubilació forçosa del personal funcionari adscrit a classes passives és sempre la de 65 anys.

L’article 67 del text refós de l’EBEP lliga la determinació de l’edat de jubilació forçosa del personal funcionari inclòs en el règim general de la Seguretat Social a aquella edat que preveuen les normes reguladores del règim esmentat. En aquest punt convé remarcar que la llei 27/2011, d’1 d’agost, sobre actualitzacions, adequació i modernització del sistema de Seguretat Social va augmentar l’edat de jubilació ordinària de les persones adscrites al règim general de la Seguretat Social dels 65 als 67 anys. Això sí, i com s’exposa més endavant, es va establir un període transitori de 15 anys per l’entrada en vigor de la nova edat de jubilació forçosa, que s’assolirà l’any 2027. Aquest període fou establert amb la incorporació de la disposició transitòria vigèsima al text refós de la Llei General de la Seguretat Social (Reial decret 1/1994). Val la pena dir que la Llei 27/2011 suposà el canvi d’un sistema de jubilació imperativa (als 65 anys) a un de flexible, i que l’augment en l’edat de jubilació s’aplica des de l’1 de gener de 2013.

Un altre punt al qual s’ha de fer esment, és que l’Administració de la CAIB, quan ha d’emetre una Resolució de jubilació forçosa, l’únic requisit que ha de verificar és la data en què la persona corresponent assolirà l’edat de jubilació forçosa. És a dir que, amb independència, del compliment d’altres requisits per accedir a la pensió de jubilació, s’ha de declarar imperativament la jubilació forçosa quan el funcionari o la funcionària assoleix l’edat de jubilació ordinària. Aquesta darrera asseveració s’ha de matisar atesa l’actual normativa aplicable a la prolongació en el servei actiu. Un dels supòsits que habiliten la prolongació és precisament no disposar del període de cotització exigit per accedir a la pensió de jubilació forçosa en la modalitat contributiva. Això sí, en aquest cas, la prolongació es pot concedir, però s'ha d'haver sol•licitat prèviament a l'Administració. Ara bé, es podria donar el cas d’una persona que, tot i haver-li prolongat la situació administrativa de servei actiu, no pogués accedir a la pensió de jubilació en la modalitat contributiva per no disposar del 15 anys de cotització requerits. Això es deu a què el perllongament no es pot mantenir més enllà dels 70 anys.

Com ja s’ha dit, la jubilació forçosa es declara d’ofici per l’Administració de la CAIB, mitjançant l’emissió d’una Resolució, i és una causa de la pèrdua de la condició de personal funcionari. Malgrat això, res impedeix que les persones interessades presentin una sol•licitud de jubilació forçosa, encara que no és gaire habitual.

Pel que fa a la gestió ordinària d'aquesta modalitat de jubilació, la Direcció General de Funció Pública i Administracions Públiques tramet, amb l’antelació suficient, un ofici a les persones que compleixen l’edat de 65 anys durant l’anualitat en curs (document d’interès núm. 2). Mitjançant aquest ofici es comuniquen les dades que es tendran en compte per emetre la Resolució de jubilació forçosa. Així mateix, es sol•licita a les persones interessades que en el cas que pertoqui la jubilació amb 65 anys acreditin que disposen del període de cotització requerit mitjançant la tramesa d’un informe de vida laboral o d’un altre document acreditatiu. Aquesta tramesa no és necessària quan, de les dades de cotització de què disposa l’Administració es deriva el compliment del requisit de cotització.

En el supòsit que la persona corresponent no comuniqui que compleix els requisits per ésser jubilada als 65 anys, la jubilació forçosa es declara d’acord amb el règim transitori previst per la disposició transitòria setena del text refós de la Llei General de la Seguretat Social a la qual es fa referència més endavant.

La competència per emetre la Resolució de pèrdua de la condició de personal funcionari per jubilació forçosa és de la persona titular de la conselleria competent en matèria de funció pública, d’acord amb l’article 6.4 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la CAIB.

El termini per resoldre el procediment és de sis mesos i el sentit del silenci administratiu és negatiu. Això és aplicable a qualsevol modalitat de jubilació.