2.6. La Jubilació per incapacitat permanent

2.6.1 Graus d’incapacitat 

D’acord amb l’article 194 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social la incapacitat permanent es classifica en funció del percentatge de reducció de la capacitat de treball de la persona interessada en:

1) Incapacitat permanent parcial.
2) Incapacitat permanent total.
3) Incapacitat permanent absoluta.
4) Gran invalidesa.

No obstant aquesta classificació, s’ha de tenir en compte allò que especifica la disposició transitòria vigèsima sisena de la mateixa norma que disposa:

Aquest desplegament reglamentari no s’ha produït, per tant a dia d’avui és vigent la classificació establerta per la disposició transitòria vigèsima que s’ha transcrit parcialment.

La incapacitat parcial per a la professió habitual és aquella que, sense assolir el grau de total, ocasiona a la persona treballadora una disminució no inferior al 33 % en el rendiment normal de la professió de què es tracti, sense impedir la realització de les tasques fonamentals d’aquesta. Aquest tipus d’incapacitat no dóna lloc a la jubilació i, en tot cas, pot suposar la tramitació, per la Direcció General de Funció Pública i Administracions Públiques, d’un procediment d’adaptació del lloc de feina o d'un trasllat per motius de salut (article 84 de la Llei 3/2007).

La incapacitat permanent total per a la professió habitual és aquella que inhabilita a la persona treballadora en l’acompliment de totes les tasques de la professió de què es tracti, o aquelles que són fonamentals; sempre que la persona en qüestió pugui dedicar-se a un altra professió o un altre ofici.

La incapacitat permanent absoluta per a tot treball, és aquella que inhabilita per complet a la persona treballadora per a tota professió o ofici.

La gran invalidesa es declarada quan una persona a la qual se li ha reconegut una incapacitat permanent, necessita de la assistència d’una altra persona per poder dur a terme els actes més essencials de la vida, com ara vestir-se, desplaçar-se, menjar o altres actes anàlegs a conseqüència de les pèrdues anatòmiques o funcionals que pateix.

2.6.2 Administració competent per tramitar i resoldre el procediment de declaració d’incapacitat permanent

És a l’INSS, a través dels òrgans competents, a qui correspon avaluar, qualificar i revisar la incapacitat així com reconèixer el dret a les prestacions econòmiques contributives de la Seguretat Social per incapacitat permanent, en els diferents graus, així com determinar les contingències que l’han causada.

El procediment es pot iniciar a sol•licitud de la persona interessada o d’ofici.

Quan s’inicia d’ofici, pot ser de quatre maneres diferents:

a) A iniciativa de l’entitat gestora quan la persona prové d’una incapacitat temporal i ha estat donada d’alta mèdica per trobar-se immersa en una situació que pot ser constitutiva d’incapacitat permanent; o bé, pel esgotament del termini durant el qual es pot romandre en la situació d’incapacitat temporal. En aquest punt s’ha de dir que, en la situació d’incapacitat temporal, s’hi pot estar un màxim de 365 dies. Aquest termini pot esser prorrogat per l’INSS, a través del òrgans competents per avaluar, qualificar i revisar les incapacitats permanents, amb un límit màxim de 180 dies.

b) Com a conseqüència de petició raonada de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

c) A petició del Servei Públic de Salut competent per gestionar l’assistència sanitària. En aquest cas el Servei de Salut ha d’aportar l’alta mèdica i la història clínica, prèvia l’autorització de la persona interessada.

d) A instancies de les Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social o de les empreses col•laborades, per aquells casos que els afecten directament.

2.6.3 Instrucció del procediment

En la fase d’instrucció es pot sol•licitar tota la documentació i fer les proves mèdiques que es considerin necessàries.

El tràmit més significatiu és l’emissió del dictamen proposta per part de l’Equip de Valoració d’Incapacitats (EVI). Aquests dictàmens s’han d’emetre en els casos que estableix l’article 3 del Reial decret 1300/1995, de 21 de juliol, pel qual es desenvolupa, en matèria d’incapacitats laborals del sistema de la Seguretat Social, la Llei 42/1994, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i d’ordre social (document normatiu 7). Aquests dictàmens propostes tenen caràcter preceptiu però no vinculant.

A les Direccions Provincials de l’INSS s’han constituït els EVIS. Els EVIS es componen per un president i pels següents vocals:

• El president o la presidenta és la persona titular de la Subdirecció Provincial d’Incapacitat Permanent o pel funcionari o per la funcionària que designi la Direcció General de l’INSS.
• Les persones vocals són: un inspector o una inspectora metge, un metge o una metgessa designada per l’INSS, un inspectora o una inspectora de treball i Seguretat Social i un funcionari o una funcionària titular d’un lloc de feina en la unitat encarregada de tramitar les prestacions per incapacitat permanent de la Direcció General Provincial de l’INSS corresponent Aquesta darrera persona exerceix les funcions de secretari o secretària.
• Es designen també altres vocals en els casos següents:
• Una persona experta en recuperació i rehabilitació quan de l’expedient es dedueixin indicis raonables de recuperació de la persona treballadora.
• Una persona experta en seguretat i higiene en el treball, quan existeixin indicis d’incompliment de les mesures de seguretat i higiene en el treball.

El règim de funcionament dels EVIS es troba regulat en la secció tercera del capítol II del Títol Preliminar, de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic.

Quan el dictamen proposta s’emet s’ha d’obrir el tràmit d’audiència a l’efecte que la persona interessada pugui presentar les al·legacions i documents que estimi oportuns.

2.6.4 Resolució

L’article 6.1 del Reial decret 1300/1995 estableix quins són els òrgans competents per resoldre els procediments de declaració d’incapacitat: les Direccions Provincials de l’INSS.

Les Direccions Provincials no es troben vinculades per les peticions concretes de les persones interessades, és a dir, poden reconèixer les prestacions que corresponguin a les lesions existents o a la situació d’incapacitat que es pateixi, ja siguin superiors o inferiors a les que efectivament s’han sol•licitat.

Si la Resolució no s’emet dins del termini de 155 dies, es pot entendre denegada la declaració d’incapacitat per silenci administratiu.

Quan la resolució declara la concurrència d’una incapacitat permanent, en qualsevol dels seus graus, s’ha de fer constar el termini a partir del qual es pot instar la revisió per agravació o milloria. La revisió es pot dur a terme, tant d’ofici com a instància de part, sempre que el beneficiari no hagi assolit l’edat mínima establerta per l’article 205.1 a del text refós de la Llei General de la Seguretat Social per accedir a la pensió de jubilació ordinària. Les revisions fonamentades en un error de diagnòstic es poden fer en qualsevol moment, sempre que no s’hagi assolit l’edat establerta per l’article 205.1 a del text refós de la Llei General de la Seguretat Social.

La qualificació de la incapacitat permanent s’entén que es produeix en la data en que s’emet la Resolució de la Direcció Provincial de l’INSS.

La Direcció Provincial de l’INSS ha de comunicar la Resolució del procediment de declaració d'incapacitat (document d’interès 7) a l’Administració de la CAIB amb l’objectiu que aquesta dugui a terme les actuacions que corresponguin. Si s’ha reconegut una incapacitat permanent total, una incapacitat permanent absoluta o una gran invalidesa, l’Administració de la CAIB ha d’emetre una resolució de jubilació amb efectes a partir del dia següent en què s'ha declarat la incapacitat. En cas que el procediment finalitzi amb una denegació del reconeixement de la incapacitat, la persona interessada s’ha de reincorporar a l’Administració.

2.6.5 Reserva de lloc de feina

L’Estatut dels Treballadors disposa que quan es declara una incapacitat permanent en els graus d’incapacitat permanent total per a la professió habitual, incapacitat permanent absoluta per a tot treball o gran invalidesa, i en el supòsit que es prevegi una revisió per milloria que permeti la reincorporació al lloc de treball, subsisteix la suspensió de la relació laboral i la reserva del lloc de treball durant un període de dos anys que comença a comptar des de la data de la Resolució que declarà la incapacitat permanent.

Pel que fa al personal funcionari s’ha de dir que no existeix una reserva expressa de lloc de feina. Això no obstant, tampoc està prohibida; i l’Administració de la CAIB, en els casos en què la Resolució d’incapacitat prevegi una possible reincorporació per milloria d'un funcionari o d'una funcionària de carrera, reserva el lloc de feina corresponent durant un període de dos anys des de que s’emet la declaració d’incapacitat. Per tant, en aquests casos, tant el personal laboral de l’Administració de la CAIB com el personal funcionari de carrera tenen reservat el lloc de feina durant un període de dos anys.

2.6.6  Rehabilitació en la condició de personal funcionari  

L’article 68 del text refós de l’EBEP preveu que en el cas d’extinció de la relació de serveis com a conseqüència de la jubilació per incapacitat permanent i en el supòsit que desaparegui la causa que va motivar la declaració de la incapacitat, la persona interessada pot sol•licitar la rehabilitació de la condició de funcionari

Pel fa al personal funcionari de serveis generals de l’Administració de la CAIB no hi ha cap norma reglamentària que reguli la rehabilitació en la condició de personal funcionari. Per tant és d’aplicació supletòria el Reial decret 2669/1998, d’11 de desembre, pel qual s’aprova el procediment a seguir en matèria de rehabilitació dels funcionaris públic en l’àmbit de l’Administració General de l’Estat.

Això si, s'ha de tenir en compte que el règim jurídic relatiu a la rehabilitació en la condició de personal funcionari no és aplicable al personal funcionari interí atesa la naturalesa temporal d'aquest tipus d'empleat públic.

2.6.7 Prestacions i compatibilitats

Prestacions

La prestació econòmica per a la incapacitat permanent parcial és una quantia a un tant alçat, és a dir una indemnització que s’abona en un pagament únic. La quantia de la indemnització és igual a 24 mensualitats de la base reguladora que s’emprà per determinar el subsidi d'incapacitat temporal del qual deriva la incapacitat permanent parcial.

La pensió vitalícia per incapacitat permanent total i absoluta s’obté aplicant un percentatge a la base reguladora. En el cas de la incapacitat permanent total, la pensió pot ser substituïda excepcionalment per una indemnització a un tant alçat quan la persona beneficiaria es menor de seixanta anys i compleix els requisits exigits per la normativa d’aplicació.

La quantia de la pensió per gran invalidesa no és més que l'import de la pensió que correspon per incapacitat permanent (total o absoluta), incrementada amb un complement destinat a remunerar la persona que atén el beneficiari.

Les pensions per incapacitat permanent passen a denominar-se pensions de jubilació quan les persones beneficiàries d’aquestes pensions assoleixen l’edat ordinària de jubilació. La nova denominació no implica cap modificació en relació a les condicions de la prestació que perceben. Conseqüentment, no s’aplica cap retenció per l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF, d’ara en endavant) en les pensions d'incapacitat permanent absoluta i gran invalidesa que passen a denominar-se pensions de jubilació. Pel que fa a les pensions per incapacitat permanent total si que s’aplica retencions en concepte d’IRPF i, per tant, a les pensions de jubilació quan es produeix el canvi de denominació.

-Compatibilitats

La indemnització per incapacitat parcial és compatible amb el desenvolupament de qualsevol activitat laboral, tant per compte d'altri com per compte propi. La persona interessada pot mantenir la feina que desenvolupa.

La pensió per incapacitat permanent total per a la professió habitual és compatible amb poder tenir una feina remunerada, però en cap cas es poden desenvolupar funcions per les quals es va concedir aquest grau d’incapacitat.

La pensió per incapacitat permanent absoluta per a tot treball o per la declaració de gran invalidesa no impedeix que la persona beneficiària pugui dur a terme activitats lucratives que siguin compatibles amb el seu estat de salut.