2.5 La jubilació voluntària per discapacitat
Aquesta modalitat de jubilació es troba regulada a l’article 206 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social.
No es tracta d’una modalitat de jubilació gaire habitual, de fet a l’Administració de la CAIB només s’ha produït una jubilació d’aquest tipus en els darrers quinze anys.
Dins de la modalitat de jubilació voluntària per discapacitat poden distingir dos tipus:
a) La jubilació de persones amb una discapacitat igual o superior al 45 %.
b) La jubilació de persones amb una discapacitat igual o superior al 65 %.
La jubilació per discapacitat permet rebaixar l’edat exigida per a la jubilació ordinària o forçosa.
Les persones que compleixin les condicions exigides per acollir-se a ambdós subtipus de jubilació anticipada per discapacitat poden optar per aquell que sigui més favorable als seus interessos.
2.5.1 La jubilació de persones amb una discapacitat igual o superior al 45 %
Per accedir a aquest tipus de jubilació les persones interessades han de complir els següents requisits:
a) Estar en situació d'alta o assimilada a l'alta en la data del fet causant.
b) Haver treballat un temps efectiu equivalent, almenys, al del període mínim de cotització que s'exigeix per poder tenir accés a la pensió de jubilació.
c) Estar afectades per alguna de les discapacitats determinades reglamentàriament.
d) Tenir una edat mínima de 56 anys.
Les persones que es volen acollir a aquest tipus de jubilació han de patir una discapacitat que determini de forma generalitzada i apreciable una reducció de l'esperança de vida. Aquestes discapacitats són les que relaciona l'article 2 del Reial decret 1851/2009, de 4 de desembre, pel qual es desplega l'article 206 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social. A tall d'exemple es pot fer esment a les següents: síndrome de Down, osteogènesis imperfecta, síndrome de Prader Willi, acondroplàsia, fibrosis quística, trastorn bipolar, esquizofrènia o esclerosis múltiple.
El període de temps en què es redueix l'edat de jubilació de la persona treballadora, es computa com a cotitzat a l'efecte exclusiu de determinar el percentatge aplicable a la base reguladora corresponent per calcular l'import de la pensió de jubilació.
2.5.2 La jubilació de persones amb una discapacitat igual o superior al 65 %
En aquest tipus de jubilació, l’edat ordinària exigida per a l’accés a la pensió de jubilació és redueix en un període equivalent al que resulti d’aplicar al temps efectivament treballat els coeficients que s’indiquen, sempre que durant els períodes de treball realitzats s’acreditin els graus de discapacitat requerits:
- El coeficient reductor del 0,25 % en els casos en què la persona treballador tengui una discapacitat igual o superior al 65 %.
- El coeficient reductor del 0,50 % en els casos en què la persona treballadora tengui acreditat un grau de discapacitat igual o superior al 65 % i acrediti la necessitat de disposar d’una altra persona per dur a terme actes essencials de la vida ordinària.
A tall d’exemple, una persona amb una discapacitat igual o superior al 65 % que ha fet feina durant 20 anys amb aquest grau de discapacitat pot veure reduïda l’edat ordinària de jubilació en 5 anys (20 x 0,25). I si, durant el mateix període depengués d’una altra persona en els termes exposats en el paràgraf anterior, l’edat ordinària de jubilació es veuria reduïda en 10 anys (20 x 0,50).
S’ha de tenir en compte però que l’aplicació dels coeficients reductors de l’edat no pot donar lloc a què la persona interessada pugui accedir a la pensió de jubilació abans dels 52 anys
El període de temps que resulti reduïda l’edat de jubilació de la persona interessada es computa com a cotitzat a l'hora de determinar el percentatge per calcular l’import de la pensió de jubilació.
El grau de discapacitat s’ha d’acreditar amb el certificat emès per l’Instituto de Mayores y Servicios Sociales (IMSERSO) o per l’òrgan corresponent de la comunitat autònoma en cas de transferència de competències.