Un recurs que permet fer visibles les dones i evitar usos sexistes o ambigüitats, especialment per fer referència a professions, oficis, càrrecs o funcions, consisteix a repetir els noms en ambdós gèneres gramaticals enllaçats amb una i o amb una o, segons els casos: els funcionaris i funcionàries, el conseller o consellera, el director o directora general.
Les dobles formes fan expressa la presència de la dona en els texts i desfan qualsevol ambigüitat.
A més, com hem indicat en l’apartat «Concordança i ordre dels noms», hi ha l’opció de canviar l’ordre d’aparició dels noms enllaçats: les funcionàries i funcionaris...
El recurs de la duplicació, però, no es pot estendre sistemàticament a totes les paraules amb gènere d’un text (determinants, adjectius, pronoms, etc.), perquè el fan repetitiu, antinatural i, en darrer terme, il·legible.
|
Recomanable |
No recomanable |
|
Les treballadores i els treballadors inscrits al concurs que finalment siguin seleccionats han de [...]. Seguidament, se’ls convocarà [...] |
Els treballadors i les treballadores inscrits i inscrites al concurs que finalment siguin seleccionats i seleccionades han de [...]. Seguidament, se’ls convocarà i se les convocarà [...] |
De fet, per facilitar la lectura del text, basta utilitzar un article, i si l’article va precedit d’una preposició, aquesta també es pot elidir: nomenament del president o presidenta. Així, sobretot en la denominació de càrrecs, és recomanable emprar aquesta opció d’escriure un sol article per nom amb l’objectiu d’evitar qualsevol mala interpretació del text.
|
Recomanable |
No recomanable |
|
el conseller o consellera de medi ambient, en qualitat de president o presidenta de la comissió [No hi ha dubte que es tracta d’un càrrec exercit per una sola persona, home o dona.] |
el conseller o la consellera de medi ambient, en qualitat de president o presidenta de la comissió [Una primera lectura podria fer interpretar que es tracta de dues persones.] |
Igualment, es recomana optar pel mateix criteri de la senzillesa quan el nom va precedit de determinants com els numerals, els possessius o els demostratius; per tant, en aquests tipus d’expressions serà suficient duplicar el nom i no tots els elements que l’acompanyen.
|
Recomanable |
No recomanable |
|
un fill o filla, el vostre fill o filla, els vostres fills i filles una filla o fill, la vostra filla o fill, les vostres filles i fills |
un fill o una filla, el vostre fill o la vostra filla, els vostres fills i les vostres filles una filla o un fill, la vostra filla o el vostre fill, les vostres filles i els vostres fills |
|
aquest professor o professora, aquests professors i professores aquesta professora o professor, aquestes professores i professors |
aquest professor o aquesta professora, aquests professors i aquestes professores aquesta professora o aquest professor, aquestes professores i aquests professors |
En canvi, en el cas que es vulguin doblar denominacions amb substantius invariables, és recomanable repetir la forma, ara sí, amb l’article o determinant corresponent, encara que es tracti de la mateixa paraula per a ambdós gèneres. Així, la lectura resulta més còmoda i natural, alhora que s’equipara l’estil de redacció al cas de les formes desdoblades.
Així com escrivim:
|
el president o presidenta |
|
el conseller o consellera |
Al contrari, consideram:
|
Recomanable |
No recomanable |
|
el vocal o la vocal |
el o la vocal |
|
un conserge o una conserge |
un o una conserge |
Altrament, per tot l’anterior, s’ha de considerar agramatical i incorrecte una fórmula com *el o la presidenta, en la qual s’obvia un dels dos substantius de gènere variable i només es duplica l’article.
Per la seva banda, en la duplicació de termes composts relatius a professions o càrrecs, també es recomana duplicar l’adjectiu si és variable: director adjunt o directora adjunta, enginyer agrònom o enginyera agrònoma. En canvi, no cal duplicar-lo si és invariable: director o directora general, enginyer o enginyera forestal.
En qualsevol cas, hem de tenir en compte, a l’hora d’enllaçar formes duplicades, que en la llengua general la conjunció i sempre té un valor inclusiu, de manera que serveix per fer referència tant als éssers d’un sexe com als de l’altre. En canvi, la conjunció o pot tenir un valor inclusiu (és a dir, suma) o exclusiu (és a dir, separa).
|
Valor inclusiu de la conjunció o |
Valor exclusiu de la conjunció o |
|
Un dels requisits per presentar-s’hi és saber anglès o francès. [és a dir, una de les dues llengües o ambdues] |
S’ha de pagar en metàl·lic o per transferència bancària. [és a dir, mitjançant un dels dos sistemes, però no ambdós] |
|
El treballador o treballadora que es vulgui inscriure al curs ha d’emplenar aquest formulari. [és a dir, tothom, tant elles com ells] |
El treballador o treballadora responsable de la protecció de dades ha de custodiar l’arxiu. [és a dir, qui s’encarregui de desenvolupar la tasca, sigui un home o una dona] |
D’acord amb això, no és recomanable emprar la construcció i/o per enllaçar denominacions de professions, oficis, càrrecs i funcions, perquè sol ser innecessari fer-ho i, a més, complica la redacció.
D’altra banda, tant si es fa de manera inclusiva com exclusiva, quan s’utilitzen, com a subjecte, denominacions dobles en singular unides amb la conjunció o, el verb es manté en singular.
|
Correcte |
Incorrecte |
|
El beneficiari o beneficiària ha de justificar el compliment de la finalitat de la subvenció en el termini d’un mes. |
El beneficiari o beneficiària *han de justificar el compliment de la finalitat de la subvenció en el termini d’un mes. |
Observem que, a part de la qüestió gramatical de fer concordar en nombre el subjecte (el beneficiari o beneficiària) i el verb (ha de justificar), el manteniment del singular evita qualsevol interpretació errònia de la frase (o sigui, és una persona, i no dues, la que ha de presentar la justificació).