Així com en els noms el gènere és inherent, els adjectius tenen un gènere o l’altre segons la concordança amb el nom que acompanyen.
El gènere dels adjectius no és inherent i depèn del que tengui el substantiu.
|
Masculí |
Femení |
|
el govern actual |
la situació actual |
|
el director actual |
la directora actual |
|
un informe mèdic |
una recerca mèdica |
|
un director mèdic |
una directora mèdica |
Tots els adjectius es poden utilitzar tant en masculí com en femení, encara que no tots tenen formes diferenciades per a cada gènere. Per tant, hi ha adjectius que tenen una sola terminació per a ambdós gèneres (els invariables) i d’altres que en tenen dues (els variables), una per al masculí i una altra per al femení.
Hi ha adjectius variables i adjectius invariables.
Adjectius variables
La majoria d’adjectius, tant en singular com en plural, tenen dues formes: una per expressar el masculí i una altra per al femení. Les formes de masculí no solen presentar cap marca (símbol –Ø), a diferència del femení, que es forma majoritàriament amb el sufix –a. Així doncs, l’alternança –Ø/–a també és la més habitual per establir el gènere dels adjectius.
Però, com hem vist que passava amb els noms, hi ha alguns casos especials. En la taula següent es recullen les marques de gènere en els adjectius variables en català.
|
Masculí |
Femení |
|
Sense marca, –Ø darrer, acabat, profitós, nul, oblic... |
Amb –a com a marca (i altres canvis) darrera, acabada, profitosa, nul·la, obliqua... |
|
Amb –e, –o, –u, –leg com a marques culte, flonjo, vacu, europeu, homòleg... |
Amb –a com a marca (i altres canvis) culta, flonja, vàcua, europea, homòloga... |
Adjectius invariables
Hi ha adjectius que no presenten cap tipus d’oposició de marca que permeti diferenciar les formes del masculí de les del femení. Per tant, la mateixa paraula serveix per especificar els dos gèneres, com es pot comprovar seguidament.
|
Masculí |
Femení |
|
Sense marca, acabats en consonant civil, rebel, diferent, constant, escaient... |
Sense marca, acabats en consonant civil, rebel, diferent, constant, escaient... |
|
Amb marca, acabats en vocal –e, –a unànime, entusiasta, noble, conforme, agrícola... |
Amb marca, acabats en vocal –e, –a unànime, entusiasta, noble, conforme, agrícola... |
Altres adjectius invariables són els que presenten terminacions com les següents:
|
–al |
actual, principal, igual... |
|
–ar |
escolar, regular, vulgar... |
|
–ior |
anterior, exterior, inferior... |
|
–ble |
possible, creïble, desitjable... |
|
–aire |
xerraire, pidolaire, manaire... |
|
–cida |
herbicida, insecticida, fungicida... |
|
–ista |
pacifista, federalista, positivista... |
|
–lingüe |
monolingüe, bilingüe, plurilingüe... |
Un cas a part és el dels adjectius que acaben en –aç, –iç, –oç, que en singular són invariables, però en plural presenten dues formes diferenciades per a cada gènere i, per tant, són variables:
|
|
Masculí i femení singular |
Masculí plural |
Femení plural |
|
–aç, –iç, –oç |
capaç, feliç, precoç, audaç, feroç... |
capaços, feliços, precoços, audaços, feroços... |
capaces, felices, precoces, audaces, feroces... |