2. Termes genèrics i col·lectius

No tots els noms amb referents animats presenten una oposició formal de gènere gramatical en correlació amb els conceptes extralingüístics de mascle/femella, home/dona, com la que hem vist en l’apartat «Gènere dels noms». Hi ha substantius que, sense cap tipus de diferenciació formal, es poden referir a ambdós sexes. Són els termes genèrics i els col·lectius.

Els termes genèrics són substantius que, tot i que també tenen gènere gramatical (com en tenen les paraules que designen objectes inanimats), no s’associen a un sexe determinat, malgrat que designen éssers sexuats. Així, enfront del masculí home, trobam genèrics com persona (encara que sigui una paraula de gènere gramatical femení) o ésser humà (encara que sigui un terme de gènere masculí), que podem utilitzar sense al·ludir al sexe de l’individu al qual ens referim. Aquest tipus de mots que poden designar indiferentment els individus mascles o femelles d’una espècie també s’anomenen epicens: (la) persona, (el) nadó, (la) criatura, (l’)infant, (la) víctima, (la) part, etc.

Els termes genèrics, col·lectius o epicens no s’associen a un sexe determinat, tot i que presenten gènere gramatical. 

Els mots col·lectius també es poden referir a ambdós sexes, però en aquest cas el que es designa no és un individu, sinó un col·lectiu: alumnat, professorat, comunitat, electorat, etc. El diccionari els defineix en termes de «conjunt de...». Per això, cal tenir en compte que no sempre els podem fer servir en lloc dels plurals corresponents, perquè la idea de pluralitat no sempre és una idea de conjunt.

Amb aquesta mesura, el partit vol acontentar el seu electorat. [ús adequat del terme que designa un col·lectiu]

La presidenta del Consell Insular i el batle de l’Ajuntament també són electorat. [ús imprecís del terme que designa un col·lectiu]

Vegem algunes d’aquestes formes que permeten fer referència a un col·lectiu sense al·ludir al sexe dels components del grup:

Formes masculines	Formes col·lectives
els ciutadans els joves els habitants els treballadors els funcionaris els alumnes els professors	la ciutadania el jovent la població el personal el funcionariat l’alumnat el professorat

Altres vegades podem fer referència a un col·lectiu mitjançant un nom que, en principi, no designa persones, sinó realitats asexuades com l’objecte, l’òrgan, l’activitat, etc.:

Formes masculines	Formes genèriques
Els farmacèutics de Palma fan vaga.	Les farmàcies de Palma fan vaga.
Una aplicació ajuda els taxistes a circular per la ciutat.	Una aplicació ajuda els taxis a circular per la ciutat.
Es convoquen places per a enginyers, biòlegs, assessors lingüístics...	Es convoquen places per a enginyeria, biologia, assessorament lingüístic...

I, encara, altres vegades aconseguim formes genèriques mitjançant perífrasis, és a dir, conjunts de paraules formats a partir d’un terme genèric (persona, part, cos, etc.) i un complement que aporta el significat: 

Formes masculines	Formes genèriques
l’interessat el contractant els informàtics els eivissencs els polítics els tècnics els mestres	la persona interessada la part contractant el cos d’informàtica la població eivissenca la classe política el personal tècnic el col·lectiu de mestres

En definitiva, totes les formes incloses al llarg d’aquest apartat són noms genèrics i col·lectius referits a persones, però sense indicar-ne el sexe i sense concretar-les. Aquest fet s’ha de tenir en compte en el moment de decidir si el text que redactam ha d’explicitar o no qui realitza l’acció i qui la rep, perquè segons la forma triada el referent no serà exactament el mateix, com ocorre en les frases que hi ha a continuació:

El corresponsal de la zona ha pres la decisió de no emetre el reportatge en directe en el lloc mateix dels fets. [La frase concreta qui realitza l’acció.] La corresponsalia de la zona ha pres la decisió de no emetre el reportatge en directe en el lloc dels fets. [La frase no precisa si es tracta d’una decisió individual o conjunta, per exemple.]

S’han establert els nous torns de guàrdies nocturnes per a infermers i infermeres d’urgències. [S’interpreta que els torns afecten només ‘les persones que es dediquen a la cura de malalts i ferits’.] S’han establert els nous torns de guàrdies nocturnes per al personal d’infermeria d’urgències. [Podria interpretar-se que, a més de ‘les persones que es dediquen a la cura de malalts i ferits’, els torns també afecten altres persones que treballen dins el departament d’infermeria en altres ocupacions (auxiliars, manteniment, etc.).]