Com ja sabem, en les llengües romàniques —entre les quals hi ha el català— el masculí és el gènere no marcat. Això vol dir que, en els noms en què el gènere estableix oposicions de sexe, la forma masculina, que no sol presentar cap sufix, pot servir per designar tots els individus d’una espècie sense distinció, mentre que la forma femenina només s’utilitza per designar éssers de sexe femení, tant en singular com en plural. Fixem-nos en aquests exemples:
La forma masculina pot designar ambdós sexes per ser la genèrica i no marcada.
|
1. Ús específic |
del masculí |
Designa individus de sexe masculí. |
|
És un treballador exemplar. |
||
|
del femení |
Designa individus de sexe femení. |
|
|
És una treballadora exemplar. |
||
|
2. Ús genèric |
Designa individus de sexe masculí o femení indistintament. |
|
|
El servei d’atenció a l’usuari proporciona informació sobre el sistema. |
||
El segon ús representat a la taula és el del gènere no marcat, una categoria comuna i inclusiva que, malgrat que coincideix formalment amb el masculí, pot servir per referir-se a éssers dels quals no es vol especificar el sexe. En aquest sentit, també podem considerar que els noms utilitzats en masculí plural (els metges, els treballadors, els usuaris...) adopten encara un sentit més genèric i comunitari, per la seva mateixa condició quant al nombre (al final del mòdul s’aprofundirà sobre el cas del masculí plural).
Així doncs, mentre la forma masculina té un ús doble, com a masculí i com a gènere no marcat, el femení només té un ús específic i es limita semànticament a les dones, la qual cosa es fa palesa si canviam de gènere les dues darreres frases de la taula anterior. D’aquesta manera, Les treballadores han de complir els seus deures només es pot interpretar restrictivament: fa referència a dones i no inclou homes. Per això, es considera que el femení és el gènere marcat i es diu que té un sentit restrictiu o excloent.
Com hem vist en el mòdul 1, la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ho explica així:
|
El caràcter semànticament no marcat del masculí es pot constatar en el valor extensiu d’aquest gènere en contextos plurals o genèrics. Efectivament, un nom masculí plural, com els avis o els llops, pot designar un grup integrat per mascles i femelles: La Dolors encara té vius tots quatre avis; Els llops van desaparèixer dels nostres boscos a finals del segle XIX. I el llop es pot referir genèricament a tots els membres de l’espècie: El llop és un animal carnívor. Un nom femení (com les àvies, les llobes o la lloba), en canvi, ha de fer referència necessàriament a un grup de femelles (Les àvies de l’Oriol van a portar-lo a col·legi una setmana cadascuna; Les llobes que tenen llobatons els defensen a mort; La lloba té un fort instint maternal, que ha inspirat llegendes com la dels bessons Ròmul i Rem). (Gramàtica catalana de l’IEC) |
L’ús del masculí amb valor genèric és un dels fenòmens més criticats des del punt de vista del llenguatge no sexista, perquè s’identifica el predomini lingüístic del gènere gramatical masculí amb el domini masculí en la societat, la qual cosa, en realitat, suposa una associació equivocada entre gènere i sexe. No obstant això, cal tenir en compte que moltes vegades l’ús del masculí genèric fa palesa la discriminació i l’ocultació de la dona.
En principi, doncs, l’ús de la forma masculina d’una manera genèrica no és sexista de per si, i més si tenim en compte que hi ha llengües en què, precisament, el gènere no marcat és el femení, cosa que, òbviament, tampoc no suposa cap mena de sexisme. Altra cosa són, evidentment, els usos socials que es puguin fer dels codis lingüístics.
De totes maneres, com comprovarem més endavant, és cert que hi ha contexts en què poden resultar més adequades altres opcions diferents de la del masculí genèric, igualment gramaticals, que fan més visibles les dones i, a la vegada, eviten possibles ambigüitats.
I, quan deim contexts, ens referim al que ja afirmàvem en el mòdul 1 relacionat amb el fet que, a l’hora de redactar, s’ha de valorar globalment el text per esclarir les opcions d’emprar-hi les formes igualitàries, i, en qualsevol cas, prioritzar els principis de claredat i precisió en àmbits de marcat caràcter juridicoadministratiu.