A) Recursos per despersonalitzar el discurs
La llengua disposa de maneres diverses per evitar referir-se al sexe de les persones i adoptar així un estil d’escriptura neutre o general. Per exemple, hi ha l’opció d’emprar construccions sense cap referent de persona:
|
Construccions lingüístiques personalitzades |
Construccions lingüístiques despersonalitzades |
|
els organitzadors de l’acte |
l’acte organitzat per... |
|
els col·laboradors de la iniciativa |
una iniciativa duita a terme amb la col·laboració de... |
|
els traductors de l’obra |
una obra traduïda per... |
Igualment, podem fer servir adjectius quantificadors com cada o qualsevol, que són invariables i poden referir-se als dos sexes.
Altres vegades, un simple pronom o una forma verbal conjugada, o la combinació d’ambdós elements, permeten eludir qualsevol referència a persones. En definitiva, es tracta d’adoptar un estil de redacció més directe:
|
Construccions lingüístiques personalitzades |
Construccions lingüístiques despersonalitzades |
|
tots els demandants de la devolució de les taxes |
qualsevol demandant de la de devolució de les taxes |
|
els signants de l’acord |
han signat l’acord..., signen l’acord... |
|
vull ser informat o informada de la convocatòria |
vull que m’informeu de la convocatòria... |
En aquest mateix sentit, s’han d’aprofitar alguns recursos que ofereix el català i que, d’una banda, asseguren un ús plenament genuí i gramatical de la llengua, i, de l’altra, mantenen un to neutre quant al gènere. És el cas del tractament vós i del pronom tothom. El primer és la forma habitual de referir-se al destinatari en el llenguatge administratiu català i no té cap marca de gènere, mentre que el segon té un sentit «englobador», atès que significa ‘tota la gent’.
|
Us deman que fixeu les condicions necessàries perquè tothom respongui el mateix qüestionari durant l’entrevista. |
Relacionat amb l’anterior, hem vist en l’apartat «Gènere dels noms» que hi ha correspondències de masculins i femenins que tenen una arrel diferent (home/dona, gendre/nora, pare/mare, etc.). L’existència d’aquestes parelles lingüístiques s’explica per raons etimològiques, la qual cosa vol dir que les paraules tenen un origen diferent.
Però aquest tipus de correspondència (parella de mots masculí/femení amb arrel diferent) no és aplicable a qualsevol paraula que presenti una estructura semblant. Així, el pronom tothom no té un suposat femení *totdon o *totdona, perquè no és una paraula formada a partir del substantiu home, sinó un terme col·lectiu que ja hem dit que significa ‘tota la gent’ i que, per tant, resulta molt útil per referir-nos a un grup o col·lectiu sense concretar el sexe dels individus que el formen.
Un cas similar és el de l’adjectiu monoparental (relatiu a la família constituïda per un sol progenitor, o bé el pare o bé la mare, i un fill o més d’un). Per analogia a les formes pare/mare, de vegades s’utilitza la forma *monomarental per fer referència a la família constituïda per la mare i un fill o més d’un, però es tracta d’una forma incorrecta, no inclosa en el diccionari, perquè el component parental no fa referència al pare, sinó que ve de parent i, per tant, la forma *marental és impròpia. A partir d’aquesta confusió, el TERMCAT, l’organisme encarregat de normalitzar la terminologia de la llengua catalana, s’ha pronunciat i ha proposat el terme família monoparental femenina oposat a família monoparental masculina.
En conseqüència, podem afirmar que, per utilitzar correctament el llenguatge igualitari, cal estar atents no només a la forma de les paraules, sinó també al que signifiquen i, per extensió, a si tenen una entrada en el diccionari o són formes admeses per l’autoritat acadèmica.
B) Masculí plural «englobador»
En la majoria d’exemples inclosos en els apartats anteriors s’han indicat alternatives lingüístiques per substituir formes que presenten gènere masculí plural.
No obstant això, hem de remarcar que, en determinats contexts en què ja és explícita la presència dels dos gèneres —i, en aquest sentit, no hi ha lloc per a la confusió—, la utilització del masculí plural es converteix en un altre recurs per mantenir l’estil neutre, perquè s’interpreta amb claredat que engloba els dos sexes. Consegüentment, el discurs se simplifica i es fa més natural, atès que es redueix la presència de dobles formes o noms col·lectius.
Aquest recurs, combinat amb els altres que hem anat explicant, pot ser útil en texts adreçats a col·lectius de persones o en què s’esmenten aquests col·lectius.
Fixem-nos, com a mostra, en el fragment que hi ha a continuació, en el qual s’empra en una ocasió una paraula escrita en masculí plural al costat de dobles formes o noms col·lectius. Pel context, i pel fet mateix d’haver-hi ja en el text recursos propis del llenguatge igualitari, la presència de la construcció en masculí plural no dificulta la bona interpretació del fragment, a la vegada que facilita la lectura en conjunt.
|
El premi Ramon Llull es concedeix als col·lectius següents: Les persones treballadores i usuàries de residències, com un dels col·lectius més afectats per la pandèmia, i també per als milers de professionals que han fet una tasca d’absoluta dedicació per a la cura de les persones grans. Els treballadors de serveis essencials, com és el cas dels milers de persones que treballen en caixes de supermercats, com a exemple més paradigmàtic dels diferents col·lectius essencials que han estat presents durant els moments més durs de la pandèmia. Els treballadors i treballadores dels serveis socials, que han fet una feina de màxima dedicació i un esforç extraordinari per donar servei i que, a causa de la situació econòmica, han hagut de treballar per garantir les necessitats més bàsiques de les persones que així ho han requerit. |