Actualment, es fa servir el terme gènere per referir-se al sexe en funció de la identitat, els rols i les funcions culturalment associats. Però, des del punt de vista lingüístic, el significat de gènere és un altre i convé distingir-lo clarament del concepte de sexe.
Els conceptes de gènere i sexe no són sinònims.
En aquest sentit, no s’ha d’identificar el gènere gramatical amb el sexe natural, perquè això dificulta poder delimitar ambdós conceptes, que no tenen per què estar relacionats directament.
El català, com la resta de llengües romàniques, disposa d’una categoria gramatical bàsica, com és el gènere. De fet, tots els substantius en tenen, de gènere, encara que no al·ludeixin a una realitat sexuada, i això tant si designen éssers vius com objectes o conceptes abstractes.
Ara bé, no tots els noms amb gènere femení fan referència a éssers de sexe femení, de la mateixa manera que no tots els noms amb gènere masculí fan referència a éssers de sexe masculí. Així, paraules com porta, administració o felicitat són de gènere femení, mentre que llibre, edifici o projecte són de gènere masculí, però és obvi que no designen femelles i mascles, respectivament.
Per tant, el gènere gramatical pot al·ludir a aspectes de la realitat que no sempre tenen a veure amb la diversitat sexual. I, per això, no hi ha discriminació possible en una frase com Ha comanat un ordinador i una impressora molt moderns, encara que, com veurem més endavant, per una qüestió de normes sobre la concordança, s’hi utilitzi la forma masculina de l’adjectiu per qualificar dos substantius de gènere diferent.
Des del punt de vista lingüístic, el gènere és una categoria gramatical que respon a circumstàncies de la llengua. Es tracta d’un fet gramatical inherent als noms, que els classifica en masculins i femenins (i, en algunes llengües, també en neutres), cosa que permet establir la concordança amb la resta de l’oració. Perquè, a part dels substantius i els adjectius que els qualifiquen, també tenen gènere altres partícules de la llengua: articles, demostratius, possessius, numerals, quantitatius, indefinits, pronoms...
El gènere és una propietat gramatical que permet classificar els noms en masculins i femenins, però sense que necessàriament tenguin un sexe definit.
Així doncs, hem de concloure que el gènere no s’associa a una realitat extralingüística.