En general, a l’hora d’escriure texts i documents de l’Administració, no s’han d’utilitzar signes gràfics com ara la barra inclinada (/), el guionet (-) o l’arrova (@) per fer referència a ambdós gèneres d’una manera abreujada i així evitar repeticions o desdoblaments.
Els signes gràfics dificulten la lectura i la comprensió quan estan situats a l’interior del text.
Cal remarcar que es tracta de recursos gràfics que compleixen una funció, però, no obstant això, la seva presència sistemàtica dins els texts dificulta que puguin ser llegits i entesos amb normalitat, com podem veure en els exemples següents:
|
Els/Les nous/ves professors/ores admesos/eses a la Universitat... |
|
Els nous professors admesos / Les noves professores admeses a la Universitat... |
Per començar, cal dir que la barra inclinada (senyor/a) és un signe de puntuació que assenyala una relació d’alternança o oposició entre els elements que separa. Tot i que és il·legible i, per tant, en principi no s’ha d’usar dins un text, es tracta d’un recurs que serveix per representar ambdós gèneres de manera abreujada en gràfics o taules, texts esquemàtics i algunes parts concretes dels documents administratius, com ara en la salutació de cartes adreçades a destinataris desconeguts o col·lectius. En aquests casos, però, és recomanable utilitzar les formes senceres separades per una barra inclinada (senyor/senyora).
No obstant això, si raons de manca d’espai obliguen a usar les formes reduïdes, s’ha de seguir l’ordre masculí/femení i afegir el sufix femení a la forma masculina. Per a aquesta situació, hem de tenir en compte unes quantes regles ortogràfiques:
- Si la forma masculina no té cap marca o acaba en –e o en –o, i la femenina acaba en –a, s’escriu una a després de la barra: animador/a, demagog/a, sogre/a, etc.
- Si ambdues formes presenten diferències ortogràfiques que no consisteixen només a afegir o canviar una vocal, s’escriu tota la terminació femenina que resulti a partir de la vocal tònica del masculí: beneficiari/ària, delegat/ada, directiu/iva, filòleg/òloga, etc. Són, per tant, incorrectes formes com *delegat/a, *directiu/a, *filòleg/a, etc.
- Si la forma femenina acaba en –essa, s’escriu aquesta mateixa terminació després de la barra: batle/essa, metge/essa, etc.
Així mateix, hem d’afegir que, en el cas dels termes composts relatius a professions o càrrecs, s’ha d’escriure el femení de tots els elements variables que formen el concepte:
|
Recomanable i adequat |
No recomanable i inadequat |
|
enginyer agrònom / enginyera agrònoma |
enginyer agrònom/a |
Per la seva banda, el guionet serveix en català, entre d’altres, per ajuntar formes com els pronoms febles darrere el verb (fes-ho) o els components d’alguns mots composts (gira-sol). Per això, es considera inadequat l’ús de guionets a l’interior de text per esmentar la forma femenina de les paraules.
Finalment, l’arrova o rova (@) no és pròpiament un símbol lingüístic, per la qual cosa no és vàlida per a la comunicació escrita. Tot i això, a vegades s’utilitza per encabir, d’alguna manera, les marques dels dos gèneres en un sol mot (*company@, *tot@s), encara que, per a més incorrecció i estranyesa, en català ja sabem que el gènere masculí no sol presentar cap desinència, mentre que el femení plural té majoritàriament la marca –es. Sens dubte, un motiu més per evitar aquesta forma a l’interior de text i reservar-la per a les seves funcions específiques com a símbol de les adreces electròniques.