Hem vist que el gènere és una característica inherent dels noms, mentre que els adjectius, com els articles i els determinants, adopten el gènere dels noms que acompanyen. És el que es coneix com a concordança de gènere. Així, els noms són els elements que condicionen la concordança en una frase, de manera que exigeixen que tots els elements que s’hi associen adoptin el mateix gènere.
La concordança fa que els noms determinin el gènere dels elements que s’hi associen.
El nom femení biòloga, per exemple, determina que l’article i l’adjectiu que s’hi relacionin siguin femenins (la biòloga menorquina); mentre que el nom masculí biòleg exigeix que l’article i l’adjectiu corresponents adoptin la forma masculina (el biòleg menorquí), igual que ho exigeixen el nom femení taula (la taula nova) i el nom masculí llibre (el llibre nou), respectivament. La concordança, doncs, afecta tots els elements lingüístics amb gènere d’un text, independentment que designin éssers amb sexe determinat o no.
Aquest fenomen també es produeix amb els noms que tenen la mateixa forma per al masculí i el femení i que únicament marquen el gènere per mitjà de la concordança establerta amb els altres elements de la frase, fonamentalment amb l’article (el conserge / la conserge).
Especialment en aquests casos de formes invariables, cal tenir cura de fer concordar l’adjectiu femení amb el nom que acompanya: el conserge assignat / la conserge assignada.
Altrament, tal com passa amb la concordança entre un adjectiu i un nom, un adjectiu que afecta més d’un nom amb el mateix gènere té, lògicament, el mateix gènere que els noms (però en plural).
|
Masculí |
Femení |
|
el bolígraf i el llapis vermells |
la carpeta i la llibreta vermelles |
|
el director i el gerent nomenats |
la directora i la gerenta nomenades |
Ara bé, segons la gramàtica, un adjectiu que afecta més d’un nom amb gènere diferent s’escriu en masculí (com a gènere no marcat).
|
Correcte |
Incorrecte |
|
la ploma i el bolígraf vermells |
la ploma i el bolígraf *vermelles |
|
un director i una gerenta encarregats de la gestió |
un director i una gerenta *encarregades de la gestió |
Així, en una frase com He comprat un armari i una taula molt barats s’evidencia que l’adjectiu masculí (no marcat) barats fa referència als dos substantius anteriors: armari, que és masculí, i taula, que és femení. De la mateixa manera, seguint aquest criteri, és recomanable fer en masculí la concordança de l’adjectiu que afecta més d’un nom referent a persones i, per tant, direm El senyor Mas i la senyora Vidal són molt atents.
Tanmateix, l’aplicació d’aquesta norma, tot i generar frases perfectament gramaticals, també pot ocasionar resultats «estranys» si un nom femení queda en contacte amb un adjectiu masculí:
|
el candidat o candidata escollit per al càrrec |
|
els funcionaris i les funcionàries interins |
En aquest cas, una opció factible i ajustada a les regles gramaticals és invertir l’ordre dels noms per tal que el masculí aparegui immediatament abans de l’adjectiu:
|
la candidata o candidat escollit per al càrrec |
|
les funcionàries i els funcionaris interins |
L’adjectiu que afecta més d’un nom amb gènere diferent s’escriu en masculí (no marcat), si bé es poden invertir els noms i obtenir igualment com a resultat frases naturals i gramaticals.
No obstant això, tal com prescriu la gramàtica, un adjectiu que va davant dos noms o més de gènere diferent només concorda amb el primer, tant en gènere com en nombre. Així, si el primer nom és femení, l’adjectiu que va davant també ho ha de ser, encara que darrere hi hagi un nom masculí:
|
màxima dedicació i esforç |
màxim esforç i dedicació |
|
bon efecte i impressió |
bona impressió i efecte |
|
les darreres enquestes i estudis publicats |
els darrers estudis i enquestes publicats |
En qualsevol cas, també hi ha la possibilitat de repetir l’adjectiu, si es considera que això ajuda a entendre i a aclarir el fragment. El resultat sol ser un text amb un to més aviat emfàtic. Fora d’aquesta intenció, es recomana fer servir el recurs de la repetició només en casos en què sigui imprescindible per a la bona comprensió del text, atès que la lectura es pot fer carregosa si s’aplica sistemàticament aquest estil.
|
el candidat escollit o candidata escollida per al càrrec |
|
els funcionaris interins i les funcionàries interines |
|
màxima dedicació i màxim esforç |
|
bon efecte i bona impressió |
|
les darreres enquestes i els darrers estudis publicats |
Finalment, un adjectiu que afecta un element neutre (això, allò...) s’escriu en masculí (com a gènere no marcat).
|
Això és fantàstic. |
|
Però no: Això és *fantàstica. |