Omet navegació

b) L’efecte Pigmalió

L’efecte Pigmalió és una tècnica de motivació molt poderosa i que un directiu pot utilitzar amb molta facilitat.

L’efecte Pigmalió o la profecia Autocomplida, en psicologia i pedagogia, és un dels esdeveniments que descriu com la creença que té una persona pot influir en el rendiment d’una altra persona. Això suposa, per tant, una cosa important de conèixer i practicar per a qualsevol persona, però especialment per a totes aquelles que han de gestionar recursos humans.

Com a enunciat la idea quedaria de la següent manera: “les expectatives que generam sobre algú afecten directament els resultats”.

L’explicació científica de l’efecte es va demostrar en una investigació en què les expectatives que tenien els professors sobre certs alumnes (i la forma en què els tractaven) provocava que aquests alumnes acabassin desenvolupant les conductes que els professors esperaven. És a dir, si un professor tenia altes expectatives en un alumne, aquest aconseguiria treure més nota, ja que s’esforçava més i tenia més confiança en si mateix.

Psicològicament l’ésser humà tendeix a satisfer les expectatives que es creen sobre ell i se sent decebut quan no aconsegueix fer-ho. Mitjançant l’efecte Pigmalió, una persona pot aconseguir que algú pugui assolir el seu màxim potencial simplement marcant-li unes metes molt altes però realistes, creient en el seu potencial, mostrant-li confiança o repetint constantment com és de bo fent alguna cosa.

La part perversa de l’efecte Pigmalió és que si cream expectatives molt baixes sobre el rendiment d’algú, probablement el seu treball serà de baixa qualitat tal com ho havíem previst.

Per tot això, l’efecte Pigmalió en l’àmbit de la motivació laboral es converteix en un aspecte a tenir realment en compte. La forma en què el directiu es relaciona amb els seus col·laboradors i companys afecta directament l’augment del rendiment i el clima laboral de l’entorn. El directiu haurà de crear les condicions ideals perquè qualsevol treballador pugui assolir el màxim de satisfacció des de la comunicació positiva i enfocada a la millora.

Un investigador de Harvard anomenat Steling Livingston va arribar a les següents conclusions en relació amb l’efecte Pigmalió en les organitzacions i els efectes de les expectatives dels directius sobre el posterior desenvolupament, aprenentatge i motivació dels seus subordinats. Algunes de les conclusions serien les següents:

  • el que un directiu espera del seu equip i la forma que tengui de tractar les persones que l’integren, determina en gran manera el progrés i el rendiment professional del mateix.
  • aquells col·laboradors sobre qui la direcció té baixes expectatives, troben més dificultats per millorar i per mantenir la seva pròpia imatge i autoestima. Com a conseqüència d’això, la seva por al fracàs augmenta i alhora això provoca que s’evitin les situacions de risc i que s’opti per prendre les alternatives d’acció més segures; un cercle viciós el resultat final del qual és un progressiu empobriment de la qualitat de les decisions del grup i del seu potencial d’innovació.
  • un directiu amb baixes expectatives sobre el rendiment del seu equip li serà difícil ocultar la seva impressió, ja que aquest missatge es transmet moltes vegades de forma involuntària. La indiferència i el silenci en el tracte sol transmetre sentiments negatius.
  • per millorar el rendiment de l’equip no n’hi ha prou amb opinar positivament d’ell o tenir plena confiança en les seves possibilitats. Això per si mateix no augmenta la motivació. Perquè una expectativa favorable es compleixi, ha de ser realista i possible. Ningú no es motiva per aconseguir un objectiu que ja a priori considera inabastable.
  • un factor clau del lideratge eficaç és l’autoestima del líder. Aquells que desenvolupen confiança en les seves pròpies aptituds i que saben transmetre-la de forma positiva cap als altres, exerceixen el seu poder creant una sensació de confiança i d’expectatives altes. Això crea un clima d’energia positiva que, adequadament canalitzada, redunda en el rendiment de tota l’organització.

En definitiva, per aconseguir els efectes positius de l’efecte Pigmalió cal fer veure als col·laboradors que es confia en ells i que es creu en la seva capacitat per assolir les metes.

Algunes recomanacions per aconseguir l’efecte desitjat serien les següents:

  •  Transmetre expectatives positives.
  •  Elogiar el treball ben fet.
  •  En cas d’haver de realitzar una crítica, aquesta hauria de ser constructiva.
  •  No etiquetar els membres de l’equip com a “mal treballador”, “poc compromès”, “poc preparat”, etc. Les etiquetes provoquen l’efecte Pigmalió negatiu.
  •  Ajudar els col·laboradors a créixer i desenvolupar-se.
  •  Crear les circumstàncies perquè els col·laboradors realitzin tasques en les quals puguin tenir èxit.
  •  Parlar amb un llenguatge positiu: dir “crec en la teva capacitat per realitzar el treball” és més beneficiós que dir “esper que no em decebis”.

S’han exposat alguns dels aspectes positius i negatius de l’efecte Pigmalió. L’important per a qualsevol persona que ha de liderar persones serà la necessitat de concentrar-se en donar un efecte positiu als seus col·laboradors. La diferència entre un empleat motivat i d’èxit no està tant en el seu salari, sinó en com és tractat i sobretot com percep i interpreta l’empleat aquest tracte.