C. Knowledge Brokering

Al món de l’Administració Pública serà bastant probable que quan tenguem un problema hagi altres persones de la nostra pròpia organització o, fins i tot, d’altres administracions que l’hagin patit.

Una bona manera de resoldre determinats problemes és fixant-se en com els ha resolt els altres. El Knowledge Brokerint, que es pot traduir com a Intermediació del coneixement, es basa a cercar àrees professionals diferents de la que nosaltres pertanyem per cercar solucions. La creativitat i la innovació no només és un procés de construcció sinó que també es basa en la transformació i l’adaptació.

En definitiva, no es tracta de copiar, sinó de cercar col·laboració d’altres professionals, organitzacions o sectors per aconseguir sinergies entre tots per innovar en processos, models de gestió i altres àrees.

Per entendre-ho el millor és un exemple: Si estam creant un nou procediment administratiu el major problema del qual resideix en aspectes associats a la digitalització, es podrien cercar diferents formes amb què s’ha afrontat el problema en altres administracions o comunitats. D’aquesta manera es facilitaria trobar solucions que compleixin amb les condicions del nostre procediment.

Un pas més que es podria donar des d’aquesta metodologia knowledge brokering seria deixar de pensar la forma en què la solució pot estar en pràctiques de l’àmbit públic i considerar el camp multidisciplinari. En definitiva, perquè es pugui facilitar la innovació realment disruptiva és necessària la interacció entre diferents camps o àrees de coneixement o de negoci. D’aquesta manera es produirà un benefici mutu gairebé instantani. Problemes no resolts en l’àrea de coneixement de l’organització en qüestió pot ser que es trobin resolts per alguna entitat aliena que es mogui en un altre sector totalment diferent.

Per posar un exemple bàsic: Podríem demanar-nos de quina manera una administració podria millorar el temps d’espera dels usuaris a una cua d’atenció. Els seus responsables podrien continuar pensant en solucions que se’ls pugui ocórrer o podrien recórrer a parlar amb sectors que s’enfronten a aquesta problemàtica similar en altres àrees en aparença sense res a veure amb l’Administració, com són els bancs, supermercats, aeroports, etc. D’aquesta interacció podria sorgir una solució al problema de l’administració i potser podrien sorgir solucions tant per a l’Administració com per al banc o el supermercat en altres àrees.

El principal problema del mètode és que la prospecció de les dades pot no ser senzilla i la col·laboració aliena no està sempre oberta a les nostres indagacions. Així i tot, l’esmentat coneixement pot estar molt més a prop del que pensam gràcies a internet o a la nostra xarxa de col·laboradors i col·legues.

Aquesta manera de cercar solucions s’ha unit amb les noves tecnologies gràcies al "Crowdsourcing" que s’adapta perfectament al que sol dir-se "innovació oberta".

Existeixen alguns portals de brokering destinats a l’intercanvi d’idees innovadores on es poden plantejar problemes concrets per intercanviar les possibles solucions.

Involucrar en els problemes personal aliè al departament o a l’organització afectada pot ajudar bastant a trobar solucions innovadores.