1.1 Primera aproximació als sistemes de provisió de llocs de feina de les Administracions Públiques
Els sistemes de provisió de llocs de feina de les administracions públiques es poden definir com aquells mecanismes o mitjans, previstos normativament, dels quals disposen les administracions públiques per ocupar, de manera provisional o definitiva, llocs de feina vacants.
Aquesta primera definició, feta més bé des d’un punt de vista de la mateixa organització, s’ha de completar amb allò que els sistemes poden implicar per al personal funcionari. En concret, s’ha de destacar que:
- Els sistemes de provisió voluntaris materialitzen el dret a la mobilitat del personal funcionari. Així ho estableix l’article 78 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la CAIB (document d’interès núm. 1). Aquest precepte disposa que es garanteix el dret a la mobilitat del personal funcionari de l’Administració autonòmica a través dels sistemes d’ocupació de llocs de feina que es regulen en aquesta llei.
- Fan efectiva la carrera professional, així com afirma l’article 62.2 de la mateixa llei.
- Poden tenir una incidència negativa per a aquest col·lectiu, sobretot quan es tracta de sistemes de provisió de caràcter forçós.
En conseqüència, el legislador, a l’hora de regular els diferents sistemes de provisió de llocs de feina, ha de tenir en compte la dualitat d’interessos que convergeixen: d’una banda, els interessos i les necessitats de la mateixa organització, és a dir, de l’Administració i, per extensió, de l’interès públic; i, de l’altra, els interessos dels funcionaris per accedir a altres llocs de feina, ja sigui per motius professionals, econòmics, de conciliació de la vida laboral i familiar o per altres raons.