2.3 La lliure designació

2.3.1. Definició i llocs de lliure designació

La lliure designació és el sistema de provisió dels llocs que tenen establert expressament aquest sistema en la relació de llocs de feina, pel fet que impliquen una elevada responsabilitat o que requereixen una confiança personal per exercir-ne les funcions.

Es proveeixen per lliure designació els llocs següents:

a) Els de caràcter directiu.
b) Els de secretari personal o xofer d’alt càrrec.
c) Els adscrits al Gabinet de la Presidència de les Illes Balears i al dels consellers.
d) Aquells altres en què així ho estableixi la relació de llocs de feina, atesa la naturalesa de les seves funcions.

En aquest punt s’ha de fer esment a l’article 35.2. de la Llei 3/2007, que disposa:

«En tot cas, tenen naturalesa directiva els llocs de feina classificats en el nivell 30, els que impliquen prefectura de departament i els que impliquen prefectura de servei quan tenen dependència directa de l’òrgan superior o directiu al qual estan adscrits.»

2.3.2. Convocatòria i procediment

Per proveir els llocs de feina mitjançant el sistema de la lliure designació també és necessari establir una convocatòria pública. L’article 28 del Decret 33/1994 així ho estableix en els termes següents:

28. Requisits i condicions generals per a la convocatòria
1. La lliure designació constitueix un sistema de proveïment de caràcter excepcional que s’utilitzarà per cobrir places que figurin com a susceptibles de cobrir-se per aquest sistema a la relació de llocs de treball.
2. A la convocatòria pública que es realitzi per cobrir llocs de treball per aquest sistema, s’hi farà constar la descripció del lloc de treball, i també els requisits per exercir-lo que figurin a la relació de llocs de treball. Si el lloc de treball tingués especialitats derivades de les funcions encomanades a aquest, també es farà constar a la convocatòria.
3. Serà aplicable, en tot cas, a aquest sistema excepcional de proveïment el procediment general regulat a l’article 3 d’aquest reglament, en tot allò que no sigui incompatible amb les peculiaritats pròpies de la lliure designació.

A l’Administració de la CAIB, el més habitual és incloure en una mateixa convocatòria tant els llocs de feina de concurs com els de lliure designació que siguin de necessària provisió. Respecte a aquests darrers, la convocatòria i el procediment que s’estableixen tenen en compte les peculiaritats pròpies d’aquest sistema de provisió.

Pel que fa a la convocatòria i al procediment aplicable als llocs de feina de lliure designació, els aspectes més destacables són els següents:

a) L’article 29 del Decret 33/1994 especifica que a les sol·licituds de participació en la provisió de llocs de feina pel sistema de lliure designació, quan així ho prevegi la convocatòria, s’hi ha d’adjuntar la documentació següent:

• • Declaració d’acompliment dels requisits exigits a la convocatòria per exercir el lloc de feina corresponent.
  • Títols acadèmics.
  • Acreditació dels llocs de feina exercits anteriorment, tant a l’Administració pública com a l’empresa privada, especialment referits als requisits exigits a la convocatòria.
  • Estudis, cursos realitzats i coneixements d’idiomes.
  • Tots els altres mèrits que es considerin oportuns.

b) Les convocatòries per a la provisió de llocs de feina pel sistema de lliure designació poden preveure també que es facin entrevistes en els casos en què es consideri convenient per a una millor elecció de la persona idònia per al lloc de feina de què es tracti.

c) Les comissions tècniques de valoració no hi intervenen.

d) També s’aprova una llista provisional i definitiva de persones admeses i excloses.

e) Una vegada publicada la llista definitiva d’aspirants admesos s’ha de lliurar a cada conselleria o organisme públic en què estigui adscrit el lloc de feina objecte de provisió la relació d’aspirants a aquest lloc a l’efecte que la persona titular en proposi, de forma motivada, l’adjudicació a la persona més idònia amb relació als requisits exigits per al desenvolupament del lloc de feina.

f) S’emet proposta de resolució d’adjudicació provisional, amb el termini de dos dies hàbils per presentar al·legacions o reclamacions, i posteriorment la definitiva.

En el darrer procediment de provisió mitjançant el sistema de lliure designació:

• Es va determinar que a les sol·licituds de participació, les persones aspirants havien d’adjuntar el currículum, en el qual s’havia de deixar constància del cos o escala de pertinença, el grup o subgrup de classificació, les titulacions acadèmiques, els anys de servei, els llocs de feina desenvolupats amb anterioritat i tots els altres mèrits que es consideressin escaients a l’efecte d’apreciar la idoneïtat de la persona interessada per al desenvolupament del lloc.
• En els llocs de feina de nivell 26 o superior es convocaren els aspirants per fer una entrevista personal amb la persona titular de l’òrgan directiu al qual estava adscrit el lloc de feina. L’entrevista va versar sobre el contingut de la memòria presentada i es valoraren, entre d’altres, les competències directives per ocupar el lloc.

2.3.3. Evolució jurisprudencial de les adjudicacions de llocs de feina mitjançant el sistema de provisió de la lliure designació

L’Administració, quan empra aquest sistema de provisió de llocs de feina, exerceix una potestat discrecional. L’evolució jurisprudencial en aquesta matèria ha estat més que notable i ha passat de no requerir-se gairebé motivació per a aquest tipus de nomenaments, a demanar una motivació precisa i racional. Mostra d’aquesta evolució és la Sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears de 5 de setembre de 2017, de la qual s’han de destacar els fragments següent del fonament de dret tercer:

«En la sentencia de la Sala n.º 161/2011, referente al caso de nombramientos de libre designación, indicábamos ya que era exigible motivación que “ha de incluir una valoración del perfil de los candidatos y en particular aquellos méritos que, coincidentes con los hechos e intereses que concurren en esa plaza, justifican la designación efectuada. Es esa motivación la que aporta la necesaria transparencia del procedimiento selectivo y enerva todo atisbo de arbitrariedad y voluntarismo en la selección y permite el control jurisdiccional posterior para contrastar el respeto y sometimiento a los principios constitucionales”.

Además, en esa misma sentencia recordábamos igualmente lo siguiente:

“La libertad de la que dispone la administración para efectuar esos nombramientos discrecionales no es absoluta. Sus límites son el respeto al cumplimiento de los principios constitucionales de igualdad, mérito y capacidad en el acceso a los cargos públicos, artículo 23.2. y 103. de la CE, excluyendo cualquier tipo de voluntarismo, de forma que no exista atisbo alguno de arbitrariedad, prohibido en el artículo 9.3 de la CE. El derecho a la tutela judicial efectiva (art. 24.1. CE), como la interdicción de la arbitrariedad (art. 9.1. CE), la sumisión de la Administración a la Ley y al Derecho (art. 103.1. CE) y el control de la Administración (art. 106.1. CE) consagran un diseño constitucional de control máximo de la actividad administrativa, en el que, salvo exclusión legal expresa y fundada en motivos constitucionalmente suficientes, no se producen exenciones a la regla general de sujeción de aquélla al control y fiscalización de los Tribunales de Justicia.

Dice la Sentencia del TS de 30 de septiembre de 2009 a propósito del nombramiento de un puesto de libre designación para el puesto de trabajo de subdirector técnico del Área de Seguridad Social y Acción Social del Tribunal de Cuentas:

“Quinto. Las consecuencias que se derivan de lo anterior para los nombramientos realizados por el procedimiento de libre designación regulado en el artículo 20.1.b) de la Ley 30/1984, de 2 de agosto, de Medidas para la Reforma de la Función Pública (aplicable al personal al servicio del Tribunal de Cuentas en virtud de lo establecido en los artículos 88 y 93 de la Ley 7/1988m, de 5 de abril) son los siguientes:

a) En el procedimiento de libre designación rigen también los principios de mérito y capacidad, pero, a diferencia del concurso, en que están tasados o predeterminados los que han de decidir el nombramiento, la Administración tiene reconocida una amplia libertad para decidir, a la vista de las singulares circunstancias existentes en el puesto de cuya provisión se trate, cuáles son los hechos y condiciones que, desde la perspectiva de los intereses generales, resultan más idóneos o convenientes para el mejor desempeño del puesto.

b) La motivación de estos nombramientos, que es obligada en virtud de lo establecido en el artículo 54.2 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Común, no podrá quedar limitada a lo que literalmente establece el artículo 56.2. del Reglamento General de Ingreso del personal al servicio de la Administración General del Estado, aprobado por Real Decreto 364/1995, de 10 de marzo (que sólo la refiere al cumplimiento del candidato elegido de los requisitos y las especificaciones exigidos en la convocatoria y la competencia para proceder al nombramiento).”»