1.2 La regulació prevista per l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic
La provisió de llocs de feina es troba regulat al capítol III del títol V del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (document d’interès núm. 2).
No obstant això, cal destacar que, d’acord amb la disposició final quarta d’aquest text refós, el capítol III del títol V no produeix efectes fins l’entrada en vigor de les lleis de funció pública que es dictin per desenvolupar. Per tant, mentre no es produeixi aquest desenvolupament continua vigent la normativa anterior; això sí, sempre que no s’oposi al propi estatut.
La Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de l’Administració de la CAIB, no es pot considerar una normativa de desenvolupament de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP), atès que fou aprovada i publicada abans de l’entrada en vigor d’aquesta darrera norma.
Consegüentment, pel que fa a l’Administració de la CAIB continua vigent la regulació anterior a l’aprovació de l’EBEP. A l’Administració General de l’Estat succeeix el mateix i continua vigent la normativa anterior a l’aprovació del text refós de l’EBEP.
S’ha de dir que la regulació establerta en aquesta matèria pel text refós de l’EBEP no és gaire diferent de la que ja era d’aplicació anteriorment, sobretot pel que fa als sistemes de provisió de llocs de feina ordinaris. Així mateix, s’ha de fer esment que la regulació que conté el text refós de l’EBEP no és gaire extensa, atès que només dedica set articles als sistemes de provisió.
Una de les novetats més destacables de la nova regulació és que, per primera vegada, una norma amb rang de llei estableix que els procediments de provisió de llocs de feina, així com ja es trobava establert respecte als procediments d’ingrés en la funció pública, s’han de regir pels principis de mèrit, capacitat i publicitat.
L’article 23.2. de la Constitució espanyola disposa l’aplicació d’aquests principis en relació amb l’accés a la funció pública. Cal dir que abans de la llei la jurisprudència ja havia estès l’aplicació d’aquests principis en la tramitació dels procediments de provisió. Aquesta aplicació específica dels principis de mèrit, capacitat i publicitat fou recollida per diverses sentències del Tribunal Constitucional, de les quals es pot fer esment a les següents:
—Sentència del Tribunal Constitucional de 28 d’octubre de 1991.
«Y este precepto (el art. 23.2. CE) puede ser aplicado no sólo en el acceso a la función pública, sino también en momentos ulteriores relativos a la provisión de un cargo o puesto de trabajo, y, obviamente, en los concursos de traslados; así resulta de la STC 15/1988 (fundamento jurídico 2º) con remisión a las SSTC 75/1983 y 47/1989 (fundamento jurídico 4).»
—Sentència del Tribunal Constitucional de 14 de març de 1991:
«Comenzando por el examen del derecho fundamental reconocido en el art.23.2, es necesario recordar que este Tribunal ha declarado que en este precepto que distingue entre “funciones” y “cargos” públicos, se reconoce de un lado, el derecho acceder a puestos funcionariales y, de otro, dos derecho —sufragio activo y pasivo— que enmarcan la participación política de los ciudadanos en el sistema democrático, en conexión con la soberanía del pueblo y de pluralismo político, consagrados en el art. 1 de la Constitución (STC 71/1989 [RTC 1989,71]). Del primero de los derechos hemos dicho que el art. 23.2. comprende, no sólo el acceso a la función pública, sino también el desarrollo o la promoción de la propia carrera administrativa.
Tot i això, s’ha de matisar aquesta afirmació en el sentit que els principis de mèrit, capacitat i publicitat es manifesten en major o menor intensitat depenent del sistema de provisió de què es tracti.
Un altre punt que s’ha de destacar és que l’EBEP preveu uns sistemes de provisió de llocs de feina l’establiment dels quals és obligatori. També estableix altres sistemes potestatius que poden ser acollits o no en les lleis de desenvolupament que aprovin les comunitats autònomes. Així, l’article 78.2. del text refós de l’EBEP disposa que la provisió de llocs de feina en cada Administració pública s’ha de dur a terme pels procediments de concurs i de lliure designació amb convocatòria pública. És a dir, el text refós de l’EBEP estableix una línia continuista respecte a la legislació anterior pel que fa als sistemes de provisió ordinaris. L’apartat tercer del mateix precepte assenyala que les lleis de funció pública que es dictin en desplegament de l’EBEP poden establir altres procediments de provisió en els supòsits de mobilitat a què es refereix l’article 81.2., permutes entre llocs de treball, mobilitat per motius de salut o rehabilitació del funcionari, reingrés al servei actiu, cessament o remoció en els llocs de treball i supressió d’aquests llocs.
En darrer terme, s’ha de fer referència al fet que, a més dels sistemes de provisió o mobilitat voluntària, el text refós de l’EBEP preveu la mobilitat funcional per necessitats del servei. En concret, l’article 81.2. estableix que les administracions públiques, de manera motivada, poden traslladar els seus funcionaris per necessitats de servei o funcionals a unitats, departaments o organismes públics o entitats diferents dels de la seva destinació respectant les retribucions i condicions essencials de treball, i modificant, si escau, l’adscripció dels llocs de feina dels quals siguin titulars.