2.5 La remoció del lloc de feina.

2.5.1. Remoció de llocs de feina obtinguts per concurs

El personal funcionari que ha accedit a un lloc de feina pel procediment de concurs pot ser-ne remogut, mitjançant un procediment contradictori i escoltada la junta de personal corresponent, quan es produeixi alguna de les causes següents:

a) Acompliment inadequat o rendiment insuficient acreditat mitjançant els procediments d’avaluació corresponents.

b) Manca de capacitat sobrevinguda o manca d’adequació al lloc de feina que impedeixi dur a terme amb eficàcia les funcions atribuïdes al lloc.

D’acord amb el Decret 33/1994, la proposta per a la remoció del lloc de feina pot ser formulada per la persona titular de la conselleria a la qual estigui destinada la persona que es pretén remoure o per la conselleria competent en matèria de funció pública.

La proposta ha de ser notificada a la persona interessada perquè en el termini de deu dies hàbils, a comptar a partir de l’endemà de la notificació, pugui formular les al·legacions i proposar la pràctica de l’activitat probatòria que estimi pertinent.

La proposta definitiva de remoció s’ha de comunicar a la Junta de Personal, la qual, en un termini no superior a deu dies, emetrà la seva opinió respecte a la proposta de resolució. És a dir, la Junta de Personal emet una opinió no vinculant tenint en compte tots els documents que consten a l’expedient.

Un cop rebut el parer de la Junta de Personal, o transcorregut el termini sense que s’hagi emès, la persona titular de la conselleria competent en matèria de funció pública ha d’emetre la resolució que correspongui.

En el supòsit que la resolució determini la remoció del lloc de feina, la interposició d’un recurs administratiu determina la suspensió cautelar de la remoció fins que es resolgui el recurs.

2.5.2. Remoció de llocs de feina obtinguts per lliure designació

La remoció de llocs de feina obtinguts per lliure designació és de caràcter discrecional.

L’article 92.2. de la Llei 3/2007 disposa que el personal funcionari que ha accedit al lloc de feina pel procediment de lliure designació pot ser-ne remogut amb caràcter discrecional a proposta de l’òrgan titular de la conselleria o l’òrgan equivalent al qual està adscrit el lloc de feina de lliure designació.

L’article 33 del Decret 33/1994 també fa referència a la remoció de llocs de feina obtinguts per lliure designació.

No obstant això, s’ha de tenir en compte que l’exercici d’una potestat discrecional no pot implicar arbitrarietat. De fet, la jurisprudència sobre la remoció de personal funcionari en llocs de feina obtinguts mitjançant el sistema de lliure designació també ha evolucionat considerablement, des de la validesa de la simple invocació d’una pèrdua de confiança a la necessitat d’explicitar els motius i les raons que han determinat la pèrdua de confiança o la necessitat de destituir la persona de què es tracta.

De fet, la direcció general competent en matèria de funció pública va emetre la circular de la directora de Funció Pública i Administracions Públiques de 29 de juliol de 2015 relativa a la remoció de llocs de feina obtinguts pel sistema de lliure designació i de finalització de comissions de serveis obtingudes discrecionalment (vegeu el document d’interès núm. 10). En el preàmbul d’aquesta circular es recull el canvi jurisprudencial a què s’ha fet esment en els termes següents:

«Els darrers pronunciaments judicials del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears i del Jutjat Contenciós Administratiu de Palma afirmen que no es pot confondre el cessament discrecional amb el lliure cessament. Així mateix, determinen que el cessament d’una persona d’un lloc de feina el sistema de provisió ordinari del qual és la lliure designació exigeix una motivació específica, precisa, de significat racional i que els motius corresponents quedin acreditats en l’expedient de remoció de què es tracti. Així mateix, s’ha de dir que l’exigència de l’existència de motius acreditats que desemboquen en una pèrdua de confiança és més alta amb relació als cessaments que es produeixin després d’un canvi de govern.»

A més, els punts 1, 2 i 3 de la circular estableixen:

«1. Les propostes de remoció en llocs de lliure designació que les persones titulars de les conselleries, o dels òrgans equivalents, trameten a la Direcció General de Funció Pública i Administracions Públiques han d’explicitar amb claredat i de forma suficient els motius de cessament que desemboquen en una pèrdua de confiança.

2. La pèrdua de confiança pot estar determinada tant per una manca real i constatable d’enteniment o sintonia personal que pugui repercutir en el desenvolupament de les funcions assignades al lloc de feina com per manca de rendiment, desenvolupament defectuós de les tasques assignades, incompliment d’objectius, etc.

3. La motivació de les propostes de remoció de personal funcionari en llocs de feina obtinguts per lliure designació ha d’estar fonamentada en fets que es puguin acreditar efectivament, tant en seu administrativa com en seu judicial.»

2.5.3. Efectes de la remoció

El personal funcionari remogut d’un lloc de feina ha de ser adscrit amb caràcter provisional i amb efectes de l’endemà del cessament a un lloc de feina del mateix municipi o, si no n’hi ha, d’un altre de limítrof, corresponent al seu cos, escala o especialitat, no inferior en més de dos nivells al del seu grau personal, o de tres si no hi ha cap lloc dotat i vacant d’aquestes característiques.

Consegüentment, la remoció del lloc de feina obtingut mitjançant un sistema de provisió ordinari implica la necessitat d’utilitzar un sistema de provisió extraordinari com és l’adscripció provisional.

Mentre no es fa efectiva l’adjudicació d’un lloc de feina mitjançant el sistema d’adscripció provisional, el personal queda a disposició del conseller competent en matèria de funció pública, que li podrà atribuir temporalment funcions corresponents al seu cos, escala o especialitat. Durant aquest temps s’han de percebre les retribucions a càrrec del lloc de feina de procedència.

L’obligació d’adjudicació provisional no és d’aplicació en els casos següents:

a) El personal funcionari remogut d’un lloc de feina de l’Administració autonòmica, procedent d’altres administracions i no integrat dins cossos, escales o especialitats de l’Administració de la CAIB.

Per tant, en aquests casos l’Administració de la CAIB no està obligada a adjudicar un lloc de feina però ho pot fer. I així ha estat fins a dia d’avui, al personal d’altres administracions que, un cop remoguts, no han volgut retornar a la seva Administració d’origen se’ls ha adjudicat un lloc de feina mitjançant adscripció provisional.

b) El personal docent. Aquest personal només pot ser adscrit provisionalment a llocs del seu cos, escala i especialitat de centres docents ubicats al terme municipal on va tenir la seva darrera destinació o en un altre de limítrof o, si no n’hi ha cap, al més pròxim.

D’acord amb això, el personal docent remogut d’un lloc de feina de l’Administració general de la CAIB ha de retornar a un lloc de feina adscrit a l’Administració educativa.

Respecte al personal d’altres administracions públiques no integrat en cossos i escales de la CAIB, l’article 84.3. del Text refós de l’EBEP preveu el següent:

«Els funcionaris de carrera que obtinguin destinació en una altra Administració pública a través dels procediments de mobilitat queden, respecte de la seva Administració d’origen, en la situació administrativa de servei en altres administracions públiques. En els supòsits de remoció o supressió del lloc de treball obtingut per concurs, s’han de quedar a l’Administració de destinació, que els ha d’assignar un lloc de treball d’acord amb els sistemes de carrera i provisió de llocs vigents a l’Administració esmentada.

En el supòsit de cessament del lloc obtingut per lliure designació, l’Administració de destinació, en el termini màxim d’un mes a comptar de l’endemà del cessament, pot acordar l’adscripció del funcionari a un altre lloc d’aquesta o li ha de comunicar que no fa efectiva l’adscripció esmentada. En tot cas, durant aquest període s’entén que continua a tots els efectes en servei actiu a l’Administració esmentada.

Un cop transcorregut el termini esmentat sense que s’hagi acordat la seva adscripció a un altre lloc, o un cop rebuda la comunicació que aquesta no es fa efectiva, el funcionari ha de sol·licitar en el termini màxim d’un mes el reingrés al servei actiu en la seva Administració d’origen, que li ha d’assignar un lloc de treball d’acord amb els sistemes de carrera i provisió de llocs vigents a l’Administració esmentada, amb efectes econòmics i administratius des de la data en què s’hagi sol·licitat el reingrés.

Si no se sol·licita el reingrés al servei actiu en el termini indicat, és declarat d’ofici en situació d’excedència voluntària per interès particular, amb efectes des de l’endemà que hagin cessat en el servei actiu en l’Administració de destinació.»