El feminisme contemporani, que queda inaugurat amb les protestes dels anys seixanta del segle passat i perdura fins avui, ha estat el moviment que ha impulsat amb més força l’ús d’un llenguatge igualitari per part de les administracions. La darrera onada del feminisme es caracteritza tant per lluitar contra la visió paternalista de la dona com contra la dona concebuda com a estereotip sexual en els mitjans de comunicació, l’art i la publicitat, i considera l’erradicació del sexisme lingüístic una de les seves reivindicacions clau.
El feminisme contemporani reivindica l’erradicació del sexisme lingüístic.
A més, la concepció del llenguatge no només com a eina de comunicació sinó també com a producte social i històric, que condiciona el nostre pensament i la nostra visió del món, també ha pesat molt a l’hora de voler modificar els usos discriminatoris que pot transmetre.
També ha ajudat a estendre l’ús del llenguatge igualitari l’exigència ciutadana perquè les normatives estiguin redactades de manera entenedora. Els principis del Plain English Movement, sorgit als Estats Units els anys setanta, que propugna l’ús d’un llenguatge planer que permeti comprendre fàcilment els texts i eviti les estructures complicades, va contribuir al fet que les administracions es replantejassin altres aspectes del llenguatge que utilitzaven, entre els quals hi ha el sexisme.
Així doncs, la legislació, relativament recent, per afavorir un llenguatge no discriminatori en els texts jurídics, administratius i institucionals no es pot deslligar de la voluntat dels estats i les administracions per donar un tracte igualitari a la ciutadania en tots els àmbits i per fer-se més propers a les persones, que fins poc temps abans havien anomenat simplement administrats.
La ciutadania reclama una administració més propera i igualitària.
Per tot això, des de la darreria del segle xx, trobam legislació referent al llenguatge emprat pels organismes públics perquè sigui igualitari i inclusiu, cosa que ha fet que també es promogui aquest ús en molts altres àmbits, especialment en el laboral.
A hores d’ara, gairebé totes les institucions supranacionals, europees, estatals, autonòmiques i, fins i tot, locals s’han preocupat de dictar disposicions per promoure l’ús d’un llenguatge igualitari en el seu si. Així mateix, tenim a l’abast un gran nombre de publicacions —sorgides d’aquestes institucions— que traslladen a la pràctica dels texts i documents els criteris per emprar un llenguatge igualitari.
Actualment, la majoria d’administracions de tots els àmbits disposa de normativa i publicacions que promouen l’ús del llenguatge igualitari.
Hi ha tot un seguit d’idees que es repeteixen en la normativa sobre la matèria: fer visible la dona, evitar el tracte asimètric d’homes i dones, eliminar el llenguatge androcèntric, etc. No obstant això, entre aquests principis no s’hi solen incloure directrius clares sobre quins usos lingüístics concrets s’han d’evitar i quins s’han de fer servir.
Per aquest motiu, amb la finalitat de traslladar a la pràctica les directrius esmentades i exemplificar-les, les administracions han publicat guies i materials que desenvolupen l’estil inclusiu i igualitari, i així mateix aporten solucions a usos considerats inadequats, amb l’objectiu —aconseguit amb més èxit o menys— de facilitar l’aplicació del que estableix la norma jurídica sense que entri en contradicció amb la norma gramatical.
Actualment és ja indiscutible que les persones que treballen a l’Administració han de tenir present la normativa dictada en matèria d’igualtat entre dones i homes, perquè afecta directament la redacció dels texts i documents administratius.
La normativa sobre llenguatge igualitari afecta directament la redacció de qualsevol text i document de l’Administració.
En aquest mòdul intentarem fer un repàs a la legislació en la matèria sense pretendre que sigui totalment exhaustiu, però amb la voluntat de comentar les normes que han estat més significatives a l’hora de promoure el llenguatge igualitari i d’extreure’n els principis que s’apliquen en els texts i documents de l’Administració.
Igualment, esmentarem algunes obres que són referència en la qüestió del llenguatge igualitari tant en el panorama estatal com autonòmic, i en les quals es faciliten criteris lingüístics per redactar d’acord amb formes neutres i inclusives.
A la vegada, en un nivell més proper i immediat, analitzarem l’apartat que dedica a la no-discriminació per raó de sexe el Llibre d’estil del Govern de les Illes Balears.