Una fita important en el tractament del llenguatge igualitari dins el marc de l’Administració autonòmica és la publicació, l’any 2019, de la segona edició del Llibre d’estil del Govern de les Illes Balears, que dedica tot un apartat («La no-discriminació per raó de sexe») a la qüestió. La primera edició del Llibre d’estil, que data de l’any 2007, ja incloïa un apartat amb el mateix títol, però el fet que en l’edició actual s’abordi amb prou detall la no-discriminació aplicada al llenguatge demostra a la clara l’evolució i la importància que ha adquirit a tots els nivells el llenguatge igualitari.
El Llibre d’estil del Govern de les Illes Balears dedica tot un apartat a tractar d’aspectes teòrics i pràctics del llenguatge igualitari en els texts i documents que genera l’Administració.
En aquest sentit, hem de recordar que el Llibre d’estil és un manual aprovat per Acord del Consell de Govern de 24 de maig de 2019, i que té, com a objectiu central, fixar el model de llengua de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i de les entitats que en depenen.
|
El Llibre d’estil del Govern de les Illes Balears és aplicable als texts escrits en català, en qualsevol suport, que generen els òrgans de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i els ens i els organismes que en depenen. (Introducció al Llibre d’estil) |
I, concretament, és en el capítol que versa sobre els «Principis generals del llenguatge administratiu» on trobam les referències a la igualtat quant al model de llengua.
|
A l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, les persones que redacten texts, de tot tipus, han de tenir present que la no-discriminació per raó de sexe aplicada al llenguatge és una qüestió que avui en dia ha estat assumida per totes les administracions públiques. (Apartat 3.1, part primera, del Llibre d’estil) |
Així, en primer lloc, en l’apartat «La no-discriminació per raó de sexe», el Llibre d’estil exposa els tres enfocaments que hi ha en la qüestió del llenguatge igualitari:
a) El de l’Institut Balear de la Dona i el Consell LGTBI.
b) El del Consell Consultiu i els serveis jurídics de l’Administració.
c) El de l’Institut d’Estudis Catalans, la Universitat de les Illes Balears i altres òrgans acadèmics.
Resumidament, els organismes inclosos en el primer grup defensen el criteri d’introduir, de manera sistemàtica, les anomenades formes lingüístiques no sexistes en els texts i documents, mentre que, en el cas dels altres dos grups —que per al cas es poden unir en un de sol—, posen en pràctica el principi segons el qual el masculí és el gènere no marcat i, per tant, no és necessari ni oportú escriure repetidament la forma femenina de noms i càrrecs, atès que pot arribar a distorsionar el missatge.
Si bé es tracta de posicionaments antagònics, consideram que ha de ser possible una mínima conciliació d’ambdós postulats, ni que sigui perquè és inqüestionable allò que defensa cada part: la igualtat emparada en la normativa, d’una banda, i l’estructura de la llengua i el principi de claredat expositiva, de l’altra. Per això mateix té sentit que el Llibre d’estil estableixi el seu propi posicionament i, també, per això mateix s’ha elaborat el material didàctic Llenguatge igualitari en els texts i documents de l’Administració 2.1.