En l’àmbit europeu, a banda del principi sobre igualtat de gènere establert en el Tractat de la Unió Europea, la normativa més important aprovada a favor de l’ús del llenguatge igualitari és la Recomanació núm. R (90) 4, sobre l’eliminació del sexisme en el llenguatge, del Comitè de Ministres del Consell d’Europa (21 de febrer de 1990).
El Comitè de Ministres del Consell d’Europa recomana als estats membres del mateix Consell l’eliminació del sexisme en el llenguatge.
En aquest document, i basant-se en la Declaració sobre la igualtat entre dones i homes de 16 de novembre de 1988, el Comitè de Ministres recomana el següent als governs dels estats membres:
|
[...] que fomentin l’ús d’un llenguatge que reflecteixi el principi d’igualtat entre home i dona, i, amb aquest objecte, que adoptin qualsevol mesura que considerin útil amb aquesta finalitat: 1. Promoure la utilització, en la mesura que sigui possible, d’un llenguatge no sexista que tengui en compte la presència, la situació i el paper de la dona en la societat, tal com ocorre amb l’home en la pràctica lingüística actual. |
En definitiva, aquesta Recomanació insta els estats membres a eliminar el sexisme en l’idioma, perquè el considera un obstacle per a la igualtat entre dones i homes. A més, apunta un argument que serà molt repetit en les guies per aplicar el llenguatge igualitari: la incertesa sobre les persones referides quan es fa servir el masculí per als dos sexes.
|
[...] l’ús del gènere masculí per designar les persones d’ambdós sexes, en el context de la societat actual, genera una incertesa quant a les persones, homes o dones, referides. Una de les raons d’aquesta ambigüitat és que l’ús exclusiu de la paraula home per referir-se a homes i dones estableix una jerarquia entre els dos sexes. [...] el sexisme que impregna el llenguatge en ús en alguns dels estats membres del Consell d’Europa —establint la preeminència del masculí sobre el femení— és un obstacle a la igualtat entre homes i dones. |
Hi ha altres disposicions d’institucions europees que també s’han preocupat per fomentar el llenguatge igualitari en l’àmbit europeu, com s’indica a continuació.
Altres disposicions d’institucions europees també fomenten l’ús del llenguatge igualitari.
Parlament Europeu
L’Informe sobre el llenguatge no sexista en el Parlament Europeu, aprovat per la decisió del Grup d’Alt Nivell sobre Igualtat de Gènere i Diversitat de 13 de febrer de 2008, és prou clar en manifestar que «La utilització d’un llenguatge no sexista és quelcom més que un assumpte de correcció política. El llenguatge influeix poderosament en les actituds, el comportament i les percepcions. El Parlament com a institució dona suport plenament al principi d’igualtat de gènere, i el llenguatge que utilitza ha de reflectir aquest fet».
Com es pot comprovar en el fragment citat anteriorment, hi ha una interpel·lació directa al Parlament Europeu perquè s’hi utilitzi el llenguatge igualitari.
Consell d’Europa
L’Estratègia d’Igualtat de Gènere 2018-2023 del Consell d’Europa reconeix que assolir la igualtat entre l’home i la dona és fonamental per complir la missió d’aquesta institució. Segons l’Estratègia, prevenir els estereotips de gènere i el sexisme i lluitar-hi en contra és un objectiu estratègic del Consell d’Europa, per a la qual cosa es proposa tractar el llenguatge sexista a partir de la Recomanació núm. R (90) 4 ja esmentada.
Així mateix, la Recomanació CM/Rec(2019)1 del Comitè de Ministres als estats membres per prevenir i combatre el sexisme, adoptada el 27 de març de 2019, inclou un apèndix amb mesures per evitar el sexisme, entre les quals s’inclou un apartat dedicat al llenguatge i les comunicacions.
|
El llenguatge i la comunicació són components essencials de la igualtat de gènere i «no han de consagrar l’hegemonia del model masculí». La comunicació no estereotipada és una bona forma d’educar, sensibilitzar i prevenir comportaments sexistes. Aquesta comunicació inclou l’eliminació d’expressions sexistes, l’ús del femení i el masculí o les formes de gènere neutre per a càrrecs, l’ús del femení i el masculí o les formes de gènere neutre en dirigir-se a un grup, la diversificació de la representació de dones i homes, i la garantia de la igualtat entre tots dos en les representacions visuals o de qualsevol altre tipus. |
Les al·lusions a la pràctica efectiva del llenguatge igualitari són evidents, però la Recomanació CM/Rec(2019)1 encara va més enllà i convida els governs, d’una banda, a fomentar la utilització del llenguatge igualitari, i, de l’altra, a revisar tot el corpus legislatiu i normatiu de cada estat membre per adaptar-lo a un estil neutre i inclusiu.
|
II.A.1. Reforçar i aplicar les recomanacions existents del Comitè de Ministres del Consell d’Europa als estats membres, incloses la Recomanació núm. R (90) 4 sobre l’eliminació del sexisme en el llenguatge, i la Recomanació CM/Rec(2007)17 sobre les normes i els mecanismes d’igualtat entre homes i dones, que subratlla que «les accions dels Estats membres han de tenir com a objectiu el foment d’un llenguatge no sexista en tots els sectors, en particular, en el sector públic». II.A.2. Fer una revisió sistemàtica de totes les seves lleis, reglaments, polítiques, etc., per detectar el llenguatge sexista i el recurs a assumpcions i estereotips basats en el gènere, amb la finalitat de substituir-los per terminologia amb perspectiva de gènere. Les bones pràctiques en aquest sentit inclouen l’elaboració de manuals pràctics de llenguatge i comunicació no sexista i sense estereotips de gènere per al seu ús en documents de l’Administració pública. |
El document en qüestió també esmenta les diferents recomanacions que ha anat fent sobre la matèria el Comitè de Ministres als estats membres: Recomanació CM/Rec(2007)13, relativa a la integració de la dimensió de gènere en l’educació; Recomanació CM/Rec(2007)17, sobre les normes i els mecanismes d’igualtat entre homes i dones; Recomanació CM/Rec(2013)1, sobre igualtat de gènere i mitjans de comunicació, i Recomanació CM/Rec(2017)9, sobre la igualtat de gènere en el sector audiovisual.