Després d’haver situat el llenguatge igualitari en el context de l’Administració i la societat en general i d’haver comentat tant la normativa que en promou l’ús com les publicacions que fan recomanacions en aquest sentit, podem extreure algunes conclusions a mode de resum.
- El llenguatge igualitari no solament és una reivindicació del feminisme, sinó que sorgeix també de la necessitat mateixa de fomentar la igualtat entre dones i homes. Per tant, una qüestió transversal com aquesta incumbeix a la totalitat de qualsevol institució i no sols als òrgans més vinculats a la matèria.
- Així, la preocupació per legislar a favor de l’ús del llenguatge igualitari va relacionada amb la concepció del llenguatge com a producte social i històric que influeix en la percepció de la realitat i condiciona el nostre pensament.
- L’aparició de les formes lingüístiques no discriminatòries en els texts s’emmarca dins la renovació general de l’Administració per fer-se inclusiva i més propera a la ciutadania. Aquesta renovació implica que s’hagi de fer servir un llenguatge més entenedor que permeti, alhora, que tothom s’hi senti inclòs.
- En general, en la normativa per erradicar el llenguatge considerat sexista hi ha algunes idees que es van repetint: visibilitzar la figura de la dona, evitar l’androcentrisme i el tractament asimètric de dones i homes, o defugir usos lingüístics clarament sexistes i obsolets (el masculí genèric per defecte i sistemàticament, la paraula home com a sinònim de persona, designacions com senyoreta, etc.).
- Pel que fa a les administracions, avui en dia ja han regulat l’ús del llenguatge igualitari mitjançant plans d’actuació diversos. A més, des dels inicis hi ha una preocupació principal per fomentar el llenguatge inclusiu en els àmbits professional i acadèmic i en els mitjans de comunicació.
- Per facilitar l’aplicació de la normativa que han aprovat, les administracions han publicat guies i manuals amb recomanacions sobre l’ús del llenguatge igualitari i l’han inclòs com un dels objectius dels seus plans per promoure la igualtat i també en els programes de formació.
- L’objectiu primer és que la visibilització de les formes igualitàries trobi acomodament en la gramàtica. Per això, és necessari que la redacció mitjançant un estil neutre i inclusiu es practiqui en el marc de la norma lingüística perquè els texts no perdin naturalitat ni significat.
- En conseqüència, compartim el punt de vista adoptat pel Llibre d’estil del Govern de les Illes Balears i altres obres de referència, segons el qual l’aplicació dels criteris de no-discriminació ha de respondre a una valoració global que tengui en compte tant les característiques com la finalitat del text.
- A l’Administració, la normativa dictada en matèria d’igualtat entre dones i homes afecta directament la redacció de qualsevol escrit. Per tant, en els texts i documents administratius s’ha de fer servir un llenguatge tan neutre com sigui possible.
- En qualsevol tipus de text i document, i especialment en els de caire més juridicoadministratiu, la presència de formes lingüístiques que permeten manifestar els dos gèneres no pot restar claredat i eficàcia comunicativa al missatge transmès. Així, malgrat que el principi d’oportunitat representat per les formes igualitàries del llenguatge comparteix espai amb el de claredat i precisió, en cas de conflicte, el segon preval sobre el primer, tal com posa de manifest el Llibre d’estil.