En conseqüència, una vegada coneguts els plantejaments de les dues teories oposades, el Llibre d’estil fa la seva proposta, que és també la base dels principis que s’apliquen en aquest material didàctic, com no podia ser d’altra manera tenint en compte que el manual d’estil estableix el model de llengua de l’Administració.
Tant el material didàctic Llenguatge igualitari com el Llibre d’estil proposen compatibilitzar l’ús de les formes femenines en els texts amb els principis que marca la gramàtica.
La proposta esmentada parteix d’una primera distinció entre escrits que tenen un referent conegut —i, per tant, no presenten problemes perquè les formes lingüístiques s’adapten al sexe de la persona destinatària— i escrits adreçats a un referent desconegut o plural —i en què, per tant, s’ha d’adoptar un criteri quant a l’ús del llenguatge igualitari.
El material didàctic Llenguatge igualitari fa seves les recomanacions i les propostes que hi ha en el Llibre d’estil en relació amb l’ús del llenguatge igualitari en els texts i documents de l’Administració.
A la pràctica, el Llibre d’estil, quan es tracta de texts amb referent desconegut o plural —els decisius en la problemàtica del gènere, segons s’ha vist—, parla de «recomanacions generals», perquè és el tipus d’indicacions que es poden donar en un aspecte d’estil com és l’ús de les formes lingüístiques no discriminatòries 3.
Entre aquestes indicacions, se n’han de destacar dues de fonamentals per establir les pautes d’actuació a l’hora d’escriure un text i aplicar-hi els preceptes del llenguatge igualitari:
a) Valorar globalment el text que s’ha de redactar —és a dir, analitzar-ne la tipologia, la finalitat, les característiques...— i utilitzar-hi amb coherència les formes no discriminatòries. Cal ressaltar aquí el significat del mot coherència: d’una banda, s’ha de tenir en compte que la presència de formes amb gènere femení afecta altres elements lingüístics com ara articles, determinants, pronoms o adjectius; de l’altra, per la mateixa naturalesa de la llengua, s’ha d’assumir que és impossible l’ús sistemàtic de les formes no discriminatòries en tots els elements lingüístics.
Entre les recomanacions que fa el Llibre d’estil del Govern de les Illes Balears, s’hi inclou fer una valoració global del text per usar-hi amb coherència les formes de gènere femení.
b) Fer prevaldre els principis de claredat i precisió quan es tracti de texts de marcat caràcter juridicoadministratiu i, consegüentment, utilitzar-hi només les formes masculines —com a no marcades— per assegurar una interpretació inequívoca.
També aconsella fer servir el gènere masculí (no marcat) en texts de caire juridicoadministratiu en què prevalguin els principis de claredat i precisió.
Tal com s’afirma en el Llibre d’estil, a l’hora de decidir si fer servir o no les formes del llenguatge igualitari, convé tenir en consideració que en els texts de caràcter juridicoadministratiu hi preval el principi de claredat i precisió sobre qualsevol altre, la qual cosa justifica que només hi pugui figurar el gènere no marcat.
|
[...] si es redacta un text amb la intenció d’evitar formes considerades discriminatòries, aquesta decisió ha d’obeir a un plantejament global i homogeni, és a dir, s’ha d’aplicar el mateix criteri des del començament fins al final, independentment de la complexitat que pugui comportar. Moltes vegades aquesta mateixa complexitat determinarà la conveniència o no d’aplicar un determinat criteri global al text, al marge de les intencions inicials. Convé recordar que, en termes jurídics, el principi de claredat ha de prevaler sobre el d’oportunitat. (Apartat 3.1, part primera, del Llibre d’estil) |
|
[...] com que hi preval el principi de claredat davant el d’oportunitat, en texts de caire juridicoadministratiu (com ara propostes legislatives, disposicions administratives de caràcter general, actes administratius, contractes i texts jurídics extensos), és aconsellable —per raons d’eficàcia, simplicitat, llegibilitat i seguretat en la interpretació— usar el gènere masculí com a no marcat. (Apartat 3.1, part primera, del Llibre d’estil) |
D’altra part, en un àmbit més general i comú, i un cop fet l’estudi tant del tipus de text que tenim al davant com de la finalitat que persegueix, podem executar el principi d’oportunitat vinculat a l’ús del llenguatge igualitari per fer presents les formes lingüístiques desdoblades i no discriminatòries.
|
En texts de caire divulgatiu o més general, es pot emprar la forma masculina seguida de la femenina en la denominació de càrrecs administratius i en altres casos en què es consideri pertinent distingir els dos sexes. Cal ponderar en cada cas la finalitat i les circumstàncies del text i adoptar les pautes que evitin raonablement la possible discriminació o que directament pretenguin subratllar el valor del llenguatge igualitari. (Apartat 3.1, part primera, del Llibre d’estil) |
És a dir, no es pot parlar en termes absoluts o, més concretament, en termes de correcte-incorrecte.
És a dir, no es pot parlar en termes absoluts o, més concretament, en termes de correcte-incorrecte.