Omet navegació

⇒ 1. Institucions i normativa

Es pot dir que, en l’actualitat, totes les comunitats autònomes disposen tant d’organismes que específicament s’encarreguen, entre d’altres, de dictar pautes sobre el grau de sexisme en l’ús de la llengua, com de normativa mateixa per fomentar l’ús del llenguatge igualitari a les administracions. 

L’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears no n’és una excepció i, en aquest sentit, s’han de destacar, d’una banda, la creació de l’Institut Balear de la Dona mitjançant la Llei 5/2000, de 20 d’abril, i, de l’altra, la publicació de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d’igualtat de dones i homes. 

Així, l’Institut Balear de la Dona (IBD) té com a finalitats «elaborar i executar les mesures necessàries per fer efectius els principis d’igualtat de l’home i de la dona, impulsar i promoure la participació de la dona en tots els àmbits i eliminar qualsevol forma de discriminació de la dona a les Illes Balears».

Des del punt de vista de l’aplicació pràctica dels preceptes del llenguatge igualitari, cal dir que l’IBD ha elaborat una guia general titulada Llenguatge per la igualtat. Guia general i diversos manuals referits específicament als àmbits següents: l’Administració, els mitjans de comunicació, l’educació i l’empresa.

Per la seva banda, l’article 5 de la Llei 11/2016 esmentada disposa que «la perspectiva de gènere s’ha d’incorporar en totes les polítiques dels poders públics de les Illes Balears», i afegeix que «en el procediment d’elaboració de les lleis i de les disposicions de caràcter general dictades, en el marc de les seves competències, per les administracions públiques de les Illes Balears, s’hi ha d’incorporar un informe d’avaluació d’impacte de gènere».

L’Institut Balear de la Dona ha publicat guies sobre l’ús del llenguatge igualitari en diversos àmbits i elabora informes d’impacte de gènere sobre normativa autonòmica. Els informes contenen un apartat dedicat a la revisió del llenguatge.

El mateix article acaba afirmant que «L’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, a proposta de l’Institut Balear de la Dona, ha d’aprovar les directrius en què s’estableixin les pautes que s’han de seguir per dur a terme l’informe d’avaluació d’impacte de gènere».

Per tant, com veurem extensament en el mòdul 4, l’IBD s’encarrega de fer informes d’impacte de gènere sobre tota la normativa dictada per les diferents administracions. Aquests informes contenen sempre un apartat dedicat a la revisió del llenguatge i constitueixen una eina amb la qual es pretén aconseguir un tractament igualitari de dones i homes en la normativa autonòmica.

Ja més específicament, l’article 3 de la Llei 11/2016 inclou com a principi general de la mateixa Llei «L’adopció de les mesures necessàries per fer un ús no sexista del llenguatge i, en tot cas, per evitar la invisibilitat de les dones per mitjà del llenguatge».

La Llei 11/2016 considera com un principi general evitar l’ús sexista del llenguatge i la invisibilitat de les dones per mitjà del llenguatge.

Igualment, hem de destacar l’article 8 de la Llei 11/2016, intitulat «Ús no sexista del llenguatge i imatge pública de les dones i els homes». L’exposició de motius de la Llei ja indica que aquest article garanteix «un ús no sexista del llenguatge amb correcció i un tractament igualitari en els continguts i les imatges que s’usin en el desenvolupament de les polítiques». Com veim, mitjançant l’ús de l’expressió amb correcció podem interpretar que la Llei 11/2016 ja fa una referència expressa a la conciliació dels postulats de la no-discriminació per raó de sexe i la gramàtica.

Convé insistir, però, en la importància de l’article 8, perquè és molt clar quant a la promoció de la igualtat de gènere vinculada a l’ús del llenguatge i la imatge.

Article 8

Ús no sexista del llenguatge i imatge pública de les dones i els homes

1. Les administracions públiques de les Illes Balears han de garantir un ús no sexista del llenguatge. Els poders públics i els organismes, les entitats i les societats dependents d’aquests faran un ús no sexista del llenguatge en totes les seves comunicacions escrites, en l’atenció personal i en els mitjans de comunicació.
2. Les administracions públiques de les Illes Balears promouran que en tots els àmbits tant públics com privats es faci un ús no sexista del llenguatge.
3. Les administracions públiques de les Illes Balears han de reproduir una imatge plural, diversa i no estereotipada de les dones i els homes, tal com estableix la normativa vigent en matèria de publicitat audiovisual i de publicitat il·lícita.

Així doncs, la Llei 11/2016 defineix el marc d’actuació general de les administracions públiques de les Illes Balears quant a l’aplicació del llenguatge igualitari i, fins i tot, es refereix a la necessitat d’organitzar cursos sobre l’ús no sexista del llenguatge administratiu per al personal al servei de les administracions públiques (article 25).

A més, seguidament, la Llei va concretant el principi general consistent a evitar un ús sexista del llenguatge en diferents àmbits i sectors, com ara:

  • Els materials didàctics que es facin servir en els centres educatius de les Illes Balears (article 28).
  • Els convenis col·lectius que formin part del sector de l’ocupació (article 41).
  • Els materials divulgatius que es facin servir en l’àmbit de la salut (article 50).
  • Les programacions que emetin els mitjans de comunicació social (article 61).
  • Els projectes que es desenvolupin en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació (article 63).

I, encara continuant amb la Llei 11/2016, s’ha de dir que en l’article 9 disposa que «l’Institut Balear de la Dona, amb la col·laboració de les conselleries corresponents i amb la participació dels consells insulars i de les entitats locals, i també dels agents socials i econòmics implicats o de les entitats i associacions i col·lectius de defensa dels drets de les dones d’arreu de les Illes Balears, és l’òrgan encarregat de dissenyar, coordinar i impulsar l’elaboració del pla estratègic d’igualtat de dones i homes, així com de fer-ne el seguiment i l’avaluació».

Actualment, és vigent el IV Pla Estratègic d’Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes 2015-2020 (pla autonòmic), que s’estructura en set eixos corresponents als principals àmbits d’actuació de les polítiques de gènere. En cada un d’aquests eixos s’hi fixen uns objectius i unes línies d’actuació per assolir-los; es planifiquen mesures concretes per implementar aquestes línies d’actuació, i, finalment, s’estableixen els organismes responsables, els col·laboradors i els indicadors del grau d’acompliment de les mesures. El Pla Estratègic d’Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes actualment en vigor inclou com a objectius i línies d’actuació el tractament del llenguatge igualitari i la imatge de les dones.

Doncs bé, l’eix 7, titulat «Altres polítiques sectorials», inclou com a objectius i línies d’actuació el tractament del llenguatge igualitari i la imatge de les dones, enteses com a qüestions que afecten totes les administracions i la societat en general.

7. ALTRES POLÍTIQUES SECTORIALS

Objectius i línies d’actuació:

[...]

7.3. Evitar el tractament sexista del llenguatge i de la imatge de les dones en els mitjans de comunicació.

7.3.1. Sensibilitzar els mitjans de comunicació, les empreses i la societat en general sobre el tractament no sexista del llenguatge i de la imatge.

7.3.2. Promoure la regulació del tractament de la imatge de les dones des dels diferents manuals d’estil i imatge dels mitjans de comunicació privats.

7.3.3. Cooperar amb els mitjans de comunicació de titularitat pública per fomentar una imatge real i igualitària de les dones.

[...]

7.6. Integrar la transversalització de gènere des de les diferents administracions de les Illes Balears de manera efectiva.

[...]

7.6.3. Reforçar la implementació dels informes d’impacte de gènere.

7.6.4. Vetllar per l’ús d’una imatge i llenguatge no sexistes en la comunicació institucional.

En la mateixa línia, cal destacar l’aprovació, per acord del Consell de Govern, del III Pla d’Igualtat entre Dones i Homes de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (serveis generals) 2021-2024, que té com a objectiu, entre d’altres, «fomentar la utilització del llenguatge i les imatges no sexistes» mitjançant l’organització d’accions formatives i de difusió del llenguatge no sexista, d’una banda, i el seguiment per a un ús de la imatge i el llenguatge igualitaris, de l’altra.

El II Pla d’Igualtat entre Dones i Homes (període 2016-2019) ja incloïa com a eix d’actuació el tractament de la imatge i el llenguatge igualitaris, a part d’incidir en el foment de la formació com a via per difondre i utilitzar el llenguatge igualitari entre el personal empleat públic.

Així mateix, en relació amb l’anterior, hem d’indicar com a fet destacable que, en el marc del I Pla per a la Igualtat de Dones i Homes (període 2012-2015), es va dictar, l’any 2015, la Instrucció conjunta de la Direcció General de Funció Pública, Administracions Públiques i Qualitat dels Serveis, del Gabinet de la Presidència, de la Secretaria General de la Vicepresidència i Conselleria de Presidència i de l’Institut Balear de la Dona per la qual s’estableixen les pautes i les recomanacions per a una comunicació (imatge i llenguatge) no sexista en l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

La Instrucció conjunta sorgida del I Pla per a la Igualtat de Dones i Homes, que va referida tant al llenguatge com a la imatge, inclou la Guia per a una comunicació no sexista, editada en forma de fullet i que recull pautes per establir una comunicació igualitària.

Les recomanacions concretes de la guia sobre llenguatge igualitari han servit de referent per elaborar el nostre material didàctic.

Aquesta Instrucció conjunta s’adreça inicialment a tot el personal al servei de l’Administració de la Comunitat Autònoma, però també es considera un document per fomentar una comunicació no sexista en general.

D’acord amb l’objectiu primer de «combatre els estereotips sexistes en els continguts, les imatges i el llenguatge de la comunicació pública i la publicitat institucional», la Instrucció conjunta estableix «la utilització d’un llenguatge lliure de sexisme en la redacció de qualsevol norma, document administratiu o text o publicació que emani de l’Administració». I, concretament, quant al llenguatge, recull les particularitats següents: 

3. [...]

  • Tots els documents administratius, així com totes les actuacions internes i externes de caràcter administratiu, ordres del dia, convocatòries, informes, projectes i altra documentació anàloga, com els impresos, s’han de redactar seguint la Guia per a una comunicació no sexista en l’àmbit de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears [...].

  • Tots els rètols i els indicadors destinats a informar la ciutadania han de preveure l’ús igualitari del llenguatge i evitar la utilització del masculí com a genèric.

  • Els estudis, els projectes i els treballs anàlegs que s’encarreguin han de seguir els criteris que es proposen en la Guia per a una comunicació no sexista en l’àmbit de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

  • Els avisos, els anuncis públics, els fulletons, les publicacions i la publicitat de tota classe s’han de fer d’acord amb criteris d’igualtat i no poden contenir missatges ni imatges sexistes.

  • La documentació que l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears adreça a la resta d’administracions públiques i les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques han de seguir les indicacions de la Guia per a una comunicació no sexista.

Com es pot comprovar, la Instrucció conjunta inclou, inicialment en forma d’annex, la Guia per a una comunicació no sexista en l’àmbit de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, que conté pautes —referides tant al llenguatge com a la imatge— per establir una comunicació igualitària.

En sentit estricte, la guia, editada posteriorment en forma de fullet i que es va difondre durant el desenvolupament del II Pla d’Igualtat entre Dones i Homes, recull tot un seguit de criteris i recomanacions relacionats amb l’aplicació del llenguatge igualitari que han servit de referent per elaborar aquest material didàctic.