La resta d’administracions de les Illes Balears han aplicat igualment la normativa estatal i autonòmica quant a l’ús del llenguatge igualitari i, de fet, l’han anat desenvolupant impulsant plans propis o creant òrgans que s’han ocupat de fomentar la igualtat.
En el cas del Consell Insular de Mallorca, disposa de la Guia d’estil de llenguatge no sexista, publicada l’any 2010 i reeditada, actualitzada i ampliada el 2017. Aquesta guia, a part de contenir pautes de redacció de tot tipus de documentació administrativa i establir uns criteris generals molt clars per a la pràctica del llenguatge igualitari, també fixa les denominacions, en masculí i en femení, dels llocs de treball del Consell Insular de Mallorca i dels ens que en depenen.
Els consells insulars, els ajuntaments i la UIB també han treballat per fer servir el llenguatge igualitari en la redacció de texts i documents.
A més, la institució va aprovar l’any 2010 el Reglament de regulació de l’ús de llenguatge no sexista dins l’àmbit de competència del Consell Insular de Mallorca, que disposa que tant la documentació interna com l’externa s’ha d’elaborar d’acord amb la Guia d’estil de llenguatge no sexista.
Pel que fa al Consell Insular de Menorca, trobam la Guia d’ús de llenguatge no sexista, publicada l’any 2011, en la qual es recullen recursos per fer servir el llenguatge inclusiu i un apartat dedicat a la pràctica d’aquest estil en els texts i documents administratius que elabora el Consell Insular. De fet, el 2007 es va publicar el manual Documents administratius i comercials, elaborat per la Xarxa d’Assessors Lingüístics de Menorca i editat pel Consell Insular, que ja inclou un breu apartat dedicat al llenguatge no sexista i serveix de referència per a la guia en incloure els principals models de documents emprats a les administracions locals de Menorca.
Per la seva part, el I Pla d’Igualtat d’Oportunitats 2010-2013 del Consell Insular d’Eivissa preveu fer actuacions diverses a favor del llenguatge no sexista, que inclouen la revisió de documentació, la formació i l’elaboració de materials.
Així mateix, la preocupació per l’ús d’un llenguatge igualitari en la documentació també la recullen molts ajuntaments que, per fomentar-lo, han elaborat materials propis o han inclòs aquest aspecte en els seus programes formatius.
Finalment, cal esmentar que a la Universitat de les Illes Balears existeix l’Oficina per a la Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes, l’objectiu de la qual és analitzar i difondre la igualtat d’oportunitats en el marc universitari. A la pàgina web de l’Oficina per a la Igualtat (https://oficinaigualtat.uib.cat) hi ha una àmplia compilació, en llengua catalana i castellana, de «Guies per l’ús inclusiu o no sexista del llenguatge», classificada per institucions.
Endemés, en la proposta de II Pla d’Igualtat de la Universitat de les Illes Balears 2019-2021, duita a terme per l’Oficina per a la Igualtat i el Rectorat (i pendent de ratificació pel Consell de Govern de la UIB), es preveu crear un protocol per potenciar l’ús inclusiu del llenguatge. A tot això s’hi ha d’afegir l’Acord executiu del dia 10 de setembre de 2002 sobre l’ús a favor d’un llenguatge no sexista en la documentació universitària, que inclou recomanacions sobre l’ús de formes no discriminatòries.