Fins a finals dels anys vuitanta i principis dels noranta del segle passat, no trobam que l’Estat espanyol reguli normativament l’ús del llenguatge igualitari.
Primerament, l’any 1988 el Ministeri d’Educació i Ciència va publicar les Recomendaciones para el uso no sexista de la lengua, que, encara que no fos un text normatiu, esdevingué una primera passa de les institucions espanyoles per afavorir l’ús d’un llenguatge igualitari.
Així mateix, reflectint una tendència general que es preocupa especialment per fomentar l’ús del llenguatge inclusiu en l’àmbit professional, la primera norma significativa aprovada a Espanya va ser l’Ordre de 22 de març de 1995 per la qual s’adequa la denominació dels títols acadèmics oficials a la condició masculina o femenina dels qui els obtenguin.
L’Ordre de 22 de març de 1995 consensua els criteris de la RAE i l’Institut de la Dona estatal per adaptar la denominació dels títols acadèmics al gènere femení.
Aquesta norma, que afecta tant la redacció en castellà com en qualsevol altra llengua oficial de l’Estat, reconeix la importància decisiva del llenguatge «en la formació de la identitat social de les persones i en les seves actituds» i expressa l’objectiu clar d’«evitar discriminacions per raó de sexe i de representar adequadament les dones».
A més, a l’hora de redactar la norma esmentada, el Ministeri d’Educació i Ciència va sol·licitar assessorament en aquest tema tant a la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua (RAE), que va emetre un dictamen sobre com s’havien de feminitzar els títols, com a l’Institut de la Dona i per a la Igualtat d’Oportunitats:
|
Por ello, y en su ánimo de reunir los elementos de juicio necesarios, el Ministerio de Educación y Ciencia recabó el pronunciamiento de la Real Academia Española sobre la procedencia en el orden gramatical de tal adecuación en la expedición de los títulos académicos y, en su caso, qué denominación habría de corresponder a cada uno en género femenino. La alta Institución, en el dictamen emitido al efecto, se muestra favorable a la feminización de los títulos, si bien llama la atención sobre el distinto grado de uso de las voces femeninas, mostrándose partidaria de mantener inalterado el uso de aquellas denominaciones que por su terminación valen tanto para el masculino como para el femenino. A su vez, el Instituto de la Mujer ha expresado su opinión favorable a la adecuación que con esta norma se pretende, considerando aconsejable utilizar con el criterio más amplio posible los recursos que la propia lengua posee. |
Sobretot per les afirmacions que hi ha en el dictamen relacionades amb la feminització de títols acadèmics, i no tant per allò que s’hi regula, convé tenir en consideració l’Ordre de 22 de març de 1995 a l’hora de fer referència a la regulació del llenguatge igualitari en l’ordenament jurídic espanyol.
Tanmateix, no és fins a l’any 2007 que una llei orgànica recull la voluntat de l’Estat espanyol d’implantar el llenguatge igualitari en l’àmbit administratiu. Així, cal destacar la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, que qualifica de transversal el principi d’igualtat de tracte entre ambdós sexes i, per això, considera que és aplicable en tota l’esfera pública, com veurem en els paràgrafs següents.
Per al cas que ens ocupa, l’article 14.11 de la Llei orgànica 3/2007 estableix, com un dels criteris d’actuació dels poders públics, «La implantació d’un llenguatge no sexista en l’àmbit administratiu i el seu foment en la totalitat de les relacions socials, culturals i artístiques».
La Llei 3/2007 per a la igualtat efectiva d’homes i dones estableix com un criteri d’actuació dels poders públics la implantació d’un llenguatge no sexista en l’àmbit administratiu.
En altres articles d’aquesta Llei, concretament en el 28, sobre la societat de la informació, i en el 37 i 38, dedicats a la Corporació RTVE i a l’Agència EFE, respectivament, també es fa incidència en el fet que s’ha de garantir l’ús d’un llenguatge no sexista, però aquesta vegada per part dels mitjans de comunicació.
Per la seva banda, en l’àmbit específic de la funció pública, el Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, preveu que les administracions públiques hagin d’elaborar i aplicar plans d’igualtat per evitar qualsevol tipus de discriminació laboral entre dones i homes. Aquests plans aborden la qüestió de la comunicació i el llenguatge igualitaris.
Una altra via per la qual l’Estat espanyol ha fomentat la igualtat entre dones i homes ha estat la creació d’òrgans que l’afavoreixin.
Així, l’any 1983, mitjançant la Llei 16/1983, de 24 d’octubre, de creació de l’organisme autònom Institut de la Dona, va néixer aquest ens —actualment, Institut de la Dona i per a la Igualtat d’Oportunitats—, amb la finalitat primordial de promoure i fomentar les condicions que possibilitin la igualtat social d’ambdós sexes i la participació de les dones en la vida política, cultural, econòmica i social.
L’Institut de la Dona i per a la Igualtat d’Oportunitats, creat l’any 1983, ha publicat la recopilació Guías para el uso no sexista del lenguaje, que conté una extensa llista de guies editades sobre llenguatge igualitari, incloent-hi algunes de les que s’han fet per al català.
És interessant destacar que a la pàgina web de l’Institut de la Dona i per a la Igualtat d’Oportunitats (https://www.inmujer.gob.es) hi ha publicat el document Guías para el uso no sexista del lenguaje 2, que és un recull complet i exhaustiu —dividit per àmbits i matèries— de guies que han anat elaborant diferents administracions i institucions públiques entorn del llenguatge igualitari. A més, la compilació inclou algunes referències a guies publicades en les altres llengües oficials de l’Estat diferents del castellà, com és el cas de la llengua catalana.
I, en el cas concret del llenguatge no sexista, s’han creat òrgans encarregats de fer estudis i propostes per erradicar el sexisme lingüístic. Amb aquest objectiu, l’any 1994 es va constituir la Comissió Assessora sobre Llenguatge (Comissió Nombra, acrònim de la seqüència «No Omitas Mujeres, Busca Representaciones Adecuadas»). Aquesta Comissió —formada, entre d’altres, per lingüistes— es creà amb la finalitat d’assessorar l’Institut de la Dona i per a la Igualtat d’Oportunitats en matèria de llenguatge igualitari. La Comissió Nombra, que assessora l’Institut de la Dona en matèria de llenguatge igualitari, ha publicat recomanacions sobre l’ús del llenguatge igualitari en diferents àmbits i sectors.
Des de llavors ha reflexionat sobre els usos sexistes del llenguatge i ha aportat les seves investigacions a través d’una col·lecció de publicacions i estudis. L’obra més coneguda de totes, i que es reedita amb relativa freqüència, és Nombra en femenino y en masculino. Aquesta publicació ha estat un model per a guies posteriors i ofereix propostes concretes per evitar el sexisme lingüístic.
Però aquest manual només és el primer número d’una col·lecció de set guies elaborades per la Comissió Nombra, sota el nom de «Lenguaje», que conté recomanacions sobre llenguatge inclusiu en àmbits diversos com el de la justícia, la salut o l’esport, així com un recull sobre la formació del femení i el masculí en noms d’oficis, càrrecs i professions; fins i tot, la col·lecció s’endinsa en el món d’Internet i les xarxes socials mitjançant l’obra Nombra.en.red. En femenino y en masculino.
Com veim, la tasca de Nombra és molt significativa i, a més, no només se centra a analitzar el llenguatge sexista de les institucions públiques, sinó que també estudia l’ús social de la llengua per tal de canviar-lo. Amb aquest objectiu, va fer una revisió sistemàtica del Diccionario de la Real Academia Española (DRAE) amb vista a l’edició de l’any 2000.
No obstant això, el DRAE no va recollir la majoria de les recomanacions de Nombra. De fet, és prou conegut que moltes de les propostes que s’han fet en guies de llenguatge igualitari publicades per les administracions no han estat ben rebudes per les acadèmies de la llengua en general, i la Reial Acadèmia Espanyola i l’Institut d’Estudis Catalans no en són una excepció.
Endemés, la Llei orgànica 3/2007 esmentada més amunt preveu l’aprovació periòdica d’un pla estratègic d’igualtat d’oportunitats per assolir la igualtat i evitar la discriminació entre sexes. En aquest sentit, el IV Pla per a la Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes (Ministeri de Treball i Assumptes Socials, Institut de la Dona, 2003-2006) va recollir precisament la revisió del DRAE com un objectiu i una actuació específics: «Promoure instruments per a la correcció del llenguatge sexista i elaborar propostes per a les noves edicions del DRAE».
Entre els objectius dels plans d’igualtat aprovats per les administracions públiques hi figura la pràctica del llenguatge igualitari, una tasca per a la qual es demana la participació de l’autoritat acadèmica.
I, encara en el context de la relació entre l’autoritat acadèmica i la pràctica d’un estil de llenguatge neutre i igualitari, el Pla Estratègic d’Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes 2014-2016, del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, inclou la mesura següent dins l’objectiu específic del foment d’accions de sensibilització i formació: «Creació d’un grup de treball, amb participació de representants de l’àmbit universitari (instituts de gènere) i de la RAE, per aprofundir i consensuar criteris en l’àmbit del llenguatge no sexista».
També en la línia de fomentar la igualtat, i en el marc de la Llei orgànica 3/2007, el Consell General del Poder Judicial disposa de la Comissió d’Igualtat, que té l’encàrrec d’assessorar el Ple d’aquest Consell General en l’exercici efectiu del principi d’igualtat i elaborar informes sobre impacte de gènere. Alhora, la Comissió d’Igualtat vetla per l’aplicació de les normes mínimes sobre llenguatge inclusiu en els serveis i les seccions del Consell General del Poder Judicial.
Per la seva banda, l’any 1990 el Ministeri per a les Administracions Públiques, en col·laboració amb el Ministeri d’Assumptes Socials i l’Institut de la Dona, va publicar el Manual de estilo del lenguaje administrativo, que té un capítol dedicat al tema de què tractam («Recomendaciones sobre un uso no sexista del lenguaje administrativo»). El manual considera que «el uso del masculino genérico tiene, desde el punto de vista social, un claro efecto de exclusión, de reforzamiento de estereotipos: la Administración aparece como un mundo del varón, en el que no solo quienes autorizan, certifican, adjudican… son hombres, sino también quienes declaran o solicitan, los denunciados, los propietarios, los infractores o los adjudicatarios».
El Manual de estilo del lenguaje administrativo dedica un apartat al llenguatge no sexista.
En el capítol següent d’aquest mòdul 1, titulat «Enllaços i materials d’interès sobre llenguatge igualitari», hi ha la referència completa i la possibilitat de consulta tant d’aquesta publicació com d’altres que s’esmentaran al llarg de l’apartat actual.
En el capítol següent d’aquest mòdul 1, titulat «Enllaços i materials d’interès sobre llenguatge igualitari», hi ha la referència completa i la possibilitat de consulta tant d’aquesta publicació com d’altres que s’esmentaran al llarg de l’apartat actual.