La importància de saber qui som i a què ens dedicam (o el que és el mateix, de conèixer la nostra missió)

Sense cap dubte hi ha un requisit previ que s’ha de donar per iniciar aquest entrenament. Tots els components han de tenir clara quin és la missió del grup, a què es dedica i ser capaços de definir-ho sense ambigüitats. La missió concreta de cada un i el que aporta en particular, es poden anar definint més endavant a mesura que es produeixen els ajustaments necessaris entre tots els membres, però el concepte clar de perquè estan allà i que és el que aporta el conjunt, s’ha d’establir des del primer moment.
Seria difícil imaginar un grup de caçadors prehistòric en el qual alguns dels seus membres ignoressin quina és la finalitat de la campanya. Individus que no tinguessin massa clar si havien de cercar empremtes o havien de cercar arrels, que arrossegassin tota mena d’eines el pes de les quals ralentís la seva marxa i ocupés un espai preciós, o que desconeguessin a priori que havien de passar diversos dies fora de casa seva. És probable que membres frustrats per la sorpresa de períodes llargs de treball, llast d’eines totalment inútils o d’arrels i fruits que ocupen un espai necessari, provocàs que l’abordatge final del projecte fos un autèntic fracàs.
La responsabilitat de determinar quina és la missió de l’equip li correspon al líder i òbviament ha d’estar alineada amb les necessitats de l’organització.

En qualsevol organització, hi ha una relació inevitable entre els diferents grups de treball, cada procés canvia de nivell en funció de la perspectiva des del qual es contempla i, per tant, encara que hi ha una missió general, cada equip hi fa la seva aportació particular.

La importància de la missió rau en la seva capacitat per oferir respostes:

• Permet diferenciar equips entre si.
• Permet identificar quina és l’aportació particular de cada equip de treball al resultat final de l’organització.
• Permet observar les pautes de desviació respecte a la missió inicial i establir mecanismes precoços de redireccionament.
• Permet establir un marc que orienta sobre la selecció dels seus membres.
• I la més important: permet prendre decisions.

Cal tenir en compte que en la realitat no sempre és possible la selecció de membres de l’equip. En moltes ocasions o bé ens incorporam a equips formats prèviament o bé no tenim la capacitat d’elegir els seus membres perquè ens vénen donats. En aquest cas és més important si cap, que cada un dels components identifiqui clarament a què es dedica el grup.

Potser sembla una pregunta senzilla, però no sempre és així. La seva resposta exigeix un important exercici de reflexió intern i la identificació clara dels processos que condueixen al resultat. Per exemple, la missió d’un equip directiu no és la mateixa que la d’un equip d’infermeria en una unitat d’hospitalització; no obstant això, ambdues han d’estar integrades en una missió comuna que és la que regeix l’activitat de l’organització. El supervisor ha d’identificar clarament quina és la cartera de serveis que ofereix el seu equip i estar en disposició d’assegurar que està clarament i inequívocament alineada amb la missió de l’organització.