La metodologia del treball en xarxa
El treball en xarxa, fonamentalment en entorns en línia, s’ha de regir per unes regles diferents al treball presencial ja que ambdós entorns operen de formes diferents (Martínez et al., 2012):
Treball presencial:
- Les reunions es planifiquen de manera que tots els membres tenguin disponibilitat física i es van adaptant a les necessitats que van sorgint.
- Les primeres reunions presencials serveixen per marcar el ritme de treball del grup.
- Té una funció socialitzadora important que funciona com a carregador d’energia i permet gestionar millor la presència de membres menys proactius.
- És on més s’aprofita la presència de l’expert i on millor es posen de manifest les dificultats i bloquejos. En cas de desavinences, permet reconduir les discrepàncies d’una forma directa.
Al contrari, els objectius i les regles del treball en línia segons Jordi Graells (Treballa diferent. Xarxes corporatives i comunitats professionals, amb Martínez et al., 2012), són les següents:
Comunicació
L’objectiu és establir un vincle sòlid entre persones que comparteixen afinitats i interessos.
Difusió
El producte, servei o projecte ha de ser difós i posat a l’abast dels interessats finals.
Cocreació
La base de la gènesi és la creació conjunta o col·laborativa.
Gestió de la informació
Inclou els procés de recerca, intercanvi, emmagatzematge, tractament i organització de la informació.
Aprenentatge
Els processos d’aprenentatge són específics d’aquest entorn (aprenentatge digital, personal learning evironment –PLE-, etc.) i ajuden als usuaris a desenvolupar o millorar competències i habilitats.
Perquè el treball en xarxa sigui eficient, és recomanable que tots els membres tinguin un nivell de maduresa professional semblant ja que cada un sol tenir assignada una tasca específica.
Per a equips de treball dissenyats amb una finalitat limitada en el temps (l’elaboració d’un projecte, un document o una investigació) el coordinador del projecte hauria de tenir en compte les següents recomanacions:
- Establir un cronograma amb les fites més importants del projecte (mitjançant diagrames de Gantt i utilitzant tant aplicacions que requereixen subscripció, per exemple Microsoft Project, com aplicacions gratuïtes i de programari lliure). El cronograma s’ha d’ubicar en el sistema de manera que sigui sempre accessible per a tots els membres.
- Establir una assignació de responsabilitats clara i coneguda per tots.
- Triar el millor sistema de treball en línia en funció de les característiques del projecte. Algunes aplicacions gratuïtes com a Drive de Google ofereixen la doble funció d’elaboració de documents col•laboratius i emmagatzematge compartit de tota mena de fitxers. En entorns organitzatius es poden utilitzar diferents sistemes de sharepoint.
- Disposar d’un fòrum que permeti una comunicació informal i l’intercanvi d’informació, que permeti als membres relacionar-se entre si i al coordinador respondre qüestions.
- Establir reunions virtuals periòdiques amb tots o part dels membres. Encara que la comunicació textual pot ser molt rica i té l’avantatge que roman en el temps per poder ser consultada a posteriori, la comunicació verbal suposa una font d’informació que pot ser molt útil. Existeixen multitud de sistemes que permeten reunions entre diversos components com Google Talk, Skype, etc. Moltes organitzacions disposen així mateix de sistemes corporatius que permeten l’intercanvi d’informació sensible de forma segura.