2.3 Medis establerts per efectuar la notificación electrónica.

L'article 43.1 de la LPAC estableix que l'accés a la notificació electrònica es farà per mitjà de l'adreça electrònica habilitada única (en castellà i seguint la terminologia de la LPAC, direcció electrònica habilitada única, DEHU), per compareixença electrònica a la seu de l'administració actuant , o per ambdós mecanismes, segons disposi cada Administració.

A dia d'avui només es pot utilitzar l'adreça electrònica habilitada. Es va signar un Acord a 2015 entre l'Administració General de l'Estat (AEG) i la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre (FNMT) per poder prestar el servei de notificacions electròniques i de direcció electrònica habilitada, a canvi d'una remuneració que pagava l'Administració interessada. A aquest Acord s'hi podien adherir altres Administracions. Allà les empreses poden comparèixer per veure totes les notificacions.

Aquest Acord el deixarà de renovar l'AGE pròximament perquè l'adreça electrònica habilitada serà substituïda per l'adreça electrònica habilitada única DEHU), que serà gratuïta i és la que està en aquests moments en desenvolupament existint un entorn de proves (estava previst que es pogués emprar en el primer semestre de 2020).

Al portal web d'Administració Electrònica del Govern d'Espanya ( https://administracionelectronica.gob.es/ctt/lema ) es defineix el punt únic de notificacions com a sinònim de la direcció habilitada única en el termes següents: "El Punto único de notificaciones para todas las Administraciones Públicas o Dirección Electrónica Habilitada única facilita el acceso a los ciudadanos a las notificaciones y comunicaciones emitidas por las administraciones públicas en el ejercicio de su actividad." La pàgina web, en relació amb allò que hem indicat abans, també senyala que el servei està en fase de disseny i no està disponible pels usuaris

Per la seva banda, l'article 43.4 de la LPAC estableix que els interessats poden accedir a les notificacions des del Punt d'Accés General Electrònic (PAGE) de l'Administració, que funcionarà com un portal d'accés.

Per tant, la LPAC especifica que poden accedir a les notificacions mitjançant la DEH, la Seu electrònica i el PAGE. I finalment, després de la imprecisió dels inicis, s'ha determinat que cada Administració Pública tendrà el seu PAGE.

Sigui com sigui, el sistema dissenyat per la LPAC no ha consistit en la creació d'una adreça electrònica habilitada única que, de forma obligatòria, aglutini les notificacions de totes les administracions a què fa referència l'article 2.1. Es tracta d'un sistema que es fomenta (per mitjà de la subscripció dels convenis de col·laboració amb l'Administració General de l'Estat), però que no s'imposa com a obligatori.

El Consell d'Estat en el seu dictamen núm 275/2015, de 29 d'abril, a l'Avantprojecte de Llei ja va anticipar el problema i suggerir «reconsiderar el funcionament del sistema i arbitrar mecanismes centralitzadors de les comunicacions, una mena de finestreta única virtual de sortida, que eviti el pelegrinatge virtual periòdic dels interessats».

Per tant, en principi, una persona jurídica que hagi de relacionar-se amb múltiples organismes pertanyents a diferents nivells territorials hauria d'accedir a la plataforma de l'Administració General de l'Estat, així com a la de les comunitats autònomes i entitats locals on operi per, d'aquesta manera, poder accedir a les seves notificacions electròniques. Per evitar això, es va arribar a un acord a la Comissió Sectorial d'Administració Electrònica (CSAE) per dissenyar un Punt Únic de Notificacions (PUN) que tindrà el nom de Direcció Electrònica Habilitada Única (DEHU ). Sobre aquest PUN s'han dissenyat sistemes per tal que totes les AAPP puguin integrar els seus sistemes de notificació. NOTIFIC@, que, com veurem és l'emprada per la CAIB, hi està "per defecte" perquè és també la via adoptada per l'Estat.

S'ha de tenir en compte que, en un procediment iniciat a sol·licitud d'un interessat, aquest coneix la seva existència i que en qualsevol moment pot rebre una notificació en la corresponent plataforma (a la qual estarà adherit per haver presentat a través d'ella el corresponent escrit). En canvi, en els procediments iniciats d'ofici, el subjecte obligat a relacionar-se electrònicament amb l'Administració desconeix l'existència del procediment, de manera que també desconeix si ha rebut una notificació electrònica (llevat que estigui adherit a la corresponent plataforma i hagi rebut l'avís al qual ens referirem més endavant).

Com diu José Ezequiel Clérigues Rodríguez-Moldes, a l'article "El régimen de la notificación electrónica" publicat en la Revista Actualitat Jurídica Uría Menéndez, hauria estat desitjable la previsió de l'obligació de les administracions de notificar la primera resolució d'un procediment iniciat d'ofici a qualsevol dels col·lectius esmentats a l'article 14.2 de la LPAC primer es fes en paper al seu domicili. D'aquesta manera, l'interessat sabria, després de la pràctica de la primera notificació, que hi ha un procediment en marxa i que les successives notificacions seran per mitjans electrònics. La LPAC no ha optat per aquesta via més garantista amb la posició de l'administrat, i la única qüestiona que hi trobam relacionada és a l'article 41.4 de la LPAC que disposa el següent:

"4. En els procediments iniciats d'ofici, només als efectes de la seva iniciació, les administracions públiques poden sol·licitar, mitjançant una consulta a les bases de dades de l'Institut Nacional d'Estadística, les dades sobre el domicili de l'interessat recollides al padró municipal, remeses per les entitats locals en aplicació del que preveu la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local."

Aquest article, però, no ho resol tot. Com apunta l'autor esmentat, el problema pràctic que es pot generar és que en el padró municipal no constin les dades de les persones jurídiques o entitats sense personalitat jurídica, que són altres dels subjectes obligats a relacionar-se electrònicament amb l'Administració. La LPAC hauria d'haver fet referència, juntament amb l'Institut Nacional d'Estadística (INE), a altres bases de dades, com ara la del Registre Mercantil o la de la AEAT.